Mamma mia, el musical amateur (2022) 189 min.

 Estrenada per zones i dies, l'encàrrec del musical es va fer a Phyllida LLOYD. De coreógrafia simpatica i senzilla, no és contradiu amb l' aire pop que és preten donar als temes de Abba. Els interprets cantants i té mèrit això si, que fan de Meryl Streep, Pierce Brosnan i Colin Firth van al seu aire sense saber molt amb certesa perque han de cridar tan ni d'on esbufeguen els instruments de l'orquestra. Si que saben cantar millor que un grup d'amics després de l'Astúries pàtria...., però la seva interpretació és complicada de contemplar sense deixar de sentir parts de la banda sonora, algunes inútils. La directora evita confondre l'obra amb un karaoke i ningú li ha dit que fer musicals tipus Busby Berkeley no era fàcil. La dinàmica i progressió de l'obra s'ha aconsegueix amb iluminacion, planificacion i situacio, aconseguin lògicament que tots els números siguin iguals, força ben sincronitzats de rítmica, de saber ballar directament dels actors protagonistes i altres extres. Haurien de veure mes Fama. Algun guionista podia haver-se esforçat mes per a trobar un millor lligam a les cançons mig himnes de Abba. Hollywood no ha après de Broadway i no ha sabut fer una fotocòpia per a poder escoltar d'una altra forma les interpretacions del quartet televisiu suec. Perquè, als fans els dona el mateix, aquesta Mamma mia! és teatre musical. La repeticio sistematica pot fer que ens agradi una cosa, humans com som. Tambe encerta aquesta produccio a estrenar en una epoca on tots els filtres ,critiques i dubtes es relaxen per mor de les vacances. Es donen ademes dos encerts potser tambe casuals. Pierce Brosnan , cantan fatal però amb atreviment, deixa de ser Bond i es recupera per a la fama la màgia de Cher que ningú sap que té però té. Comèdia transparent, blava com el mediterrani que presenten lluminós i nitid pel seu sol, estiuenc, turistic i un etc. de requisits del divertiment que ofereix. Una aposta per l'Europa del plaer, d'Epicur, del dolce far niente, del viure amb poc, d'acceptar l' emigracio positivament. Apreciables interpretacions destacant per la seva innocència en el paper de Mery Streep i afegiria el nou personatge d'Andy Garcia. Es musica amb cares b's de ABBA i queda espai per a millorar, però ningú le hara fàstics a un tercer lliurament amb aquesta progresio i claredat. Ol Parker es permet enmig d'una alegria desbordada reflexionar sobre la mort, enmig d'una coreografia que fa millors als seus actors. Amb l'ajuda d'un dels seus tres possibles pares, Sophie complirà el somni de Donna, convertir la taverna de Kalokairi en una fonda romantica. A més, es prepara per a comunicar-li a la seva mare que està embarassada. Mentre una tempesta amenaça la festa de la inauguració, els convidats recordaran aquell estiu de 1979 en el qual una Donna recentment graduada va arribar fins a aquella illa per a trobar el seu destí i conèixer als tres joves que canviarien la seva vida per sempre. Després d'arrasar la taquilla comarcal amb el seu primer lliurament, un dels musicals amb major recaptació de la història, les vicisituds dels inquilins d'aquest idíl·lic hostal en una fictícia illa grega torna amb Ol Parker (Ara i sempre) entre números de ball i cançons, menys conegudes de ABBA, intenta acabar d'esclarir el misteri del film original. En aquesta ocasió, els esdeveniments del moment actual, en el qual els personatges es preparen per a una festa de reinauguració, s'intercalen amb l'esdevingut 30 anys enrere, on les versions juvenils dels protagonistes van viure un intens romanç. Entre una època i una altra, el musical estableix paral·lelismes que representen el fort vincle entre mare i filla i ofereixen a l'espectador una divertida experiència carregada d'alegria, emocions i un potent missatge femení. Tot el repartiment principal, amb els guanyadors de l'Oscar Meryl Steep (Els arxius del Pentàgon) i Colin Firth (Kingsman: El cercle d'or), Amanda Seyfried (Gringo: Es busca viu o mort) o Pierce Brosnan (Cançó de Nova York) al capdavant, repeteix en aquesta seqüela que compta amb les noves incorporacions de Lily James (L'instant més fosc), Andy García (Geostorm) i la guanyadora d'un oscar, Cher. No tinc la fitxa tecnica dels actors reals, per tan haureu de substituir los per els que van representar l 'obra a Bigues i Riells avui. Cronica d'urgència, però crec que valia la pena.

Donde esta Anne Frank (2021) 99 min.

 Arriscat film sobre l'holocaust, d'animacio com "Joseph" sobre els camps francesos partint de les memories de la jove jueva tant de temps amagada. Amb un estil tremendiste a lo "grito" es la seva manera de parlar ne amb respecta i horror. El belga Ari Folman, reviu la figura mitica de la jove noia Anne que no va poder escapar  de les grapes del nazisme, amb tal pudor, que va trigar força en acceptar la proposta de la Fundacio Frank Anne, que es referia a mostrar els darrers ultims 10  anys de la tragedia mundial. Film delicat que xoca frontalment amb l'horror perpetrat en els camps d 'extermini, pero necesari per poder ho soportar ni que sigui en dibuixos hieratics i poc animats. Honest i directa al cor dels nens, segur que el missatge pot calar encara que segur advertiran que es massa seriosa. Intel.ligent i imaginativa pel.lícula, que segueix les passes de la amiga imaginaria de Anne, kitty a qui li va dedicar el diari i que en la ficcio es desperta l'habitacio de la Anne a Amterdam en el futur. Aqui comença l'aventra en la que la buscara per tot Europa doncs esta convençuda de que es  viva. Es sorprenda força de lo que ha canviat el mon en aquests deu anys, aixi com aquest mateix mon admira i accepta el legat de la jove jueva.

Veneciafrenia (2021) 100 min.

Venecia es la bella ciudad inudada por el mar que sirve para todo. Nuestro Guillermo del Toro particular coge el guion de Jorge Guerricaechevarria y aprovechando la belleza italiana aquatica, la hunde mientras el escapa en gondola como siempre. Podriamos ver la trayectoria de De la Iglesia y su universo de terror para ver lo que os espera. 800 balas, la comunidad, crimen ferpecto el dia de la bestia y asi hasta hoy. Sin miedo a cambiar de canal, pretende ser un homenaje al terror italiano, mucho mas jocoso por cierto. Recordare siempre a mi gondolero que justo debajo del puente de los suspiros me pidio que pagara la carrera de farmacia su hijo. Alex tiene el control del film cargado de futuro cuando las series lo engullan y solo cuando pierde el control te ries un poco. En este punto de su carrera, el director manifiesta ahora que solo queria entretener. Y lo pretende con un grupo de turistas españoles claro, que para salvar sus vidas y resolver sus problemas, tendran que luchar precisanet contra los venecianos que hasta el gorro de que les ensucien el lido y la plaza san marcos les hacen objeto de sus iras y frustaciones. Humanos,agonicos, observadores de la ciudad con mas mosquitos del mundo,con poca luz para embellecer las calles de agua, reflejan la organizacion del pueblo contra el invasor,en este caso turistico.

WOMAN OF THE PHOTOGRAPHS (2020) 89 min.

 Lucid intent japones de fer, de convertir, l'horror en amor? Si empenya Takeshi Kushida, que en principi no es el Kitano precisament. Metafora sobre metafora sense saber ben be cap on anem. Itsuki Otaki te una tenda de fotografia força especial, descobreix ja gran el plaer d'estimar una dona. Hideki Nagai es molt guapa, es model i te una enorme cicatriu en el seu cos.  A mes a mes esta força confossa amb la seva identitat i amb la autoestima per terra.Toshiaki Inomata. tambe els ajudara perque recuperi la percepcio de si mateixa, colaboran i gracies a les seves habilitats del retoc fotografic.

Un pequeño plan.../ The crusade (2021) 67 min.

 Com si estiguessim al segle passat, Louis Garrel, estripa el colonialista guio del bo  Jean Claude Carriere, que tampoc crec que aconsegueixi concienciar a molts persones d'aquest planeta sobre el canvi climatic. Una fabula perversa que no emociona pero que ens pregunta quin es el mon que realment volem. Per no entrar descaradament en el terreny fantastic es mou amb encert en el cercle del humor intrascendent i amoral. El que si ha fet Garrel es allliberar se de  totes les seves fobies de quan era petit i ho fa amb el basto naif de un vell. Pel.lícula doncs petita i trista, que ens acaba sumergint en aquesta agua mineral en la que el mes importan es que no passi res. I es que amb el minutatge que proposa no dona temps a denunciar i proposar solucions al mateix temps. Louis Garrel i Laetitia Casta descobreixen que el seu fill Joseph Engel ha vengut les seves joguines mes preuades. Molt aviat descobriran que el Joseph i milers de centenars de nens de tot el mon, han venut els seus objectes personals per recollir diners per financiar un projecte de vida ecologista a l'Africa. Si aquest pla funciona es podra adaptar a tot el planeta i aixi salvarlo. 

Tokyo revengers (2021) 120 min.

 Master de la serie, Tsutomu Hanabusa, ens demostra el que pot fer el cine japones de horrible a poc que s'ho `proposi. Kazuko Horike, s'entera de que la novia del institut Mio Imada, ha estat asesinada per un grup-banda de carrer ,"Tokyo Manji Gang" que dirigeix Hayato Isomura. Kazuko viu en un apartament amb parets de paper, sotmes al seu cap, Takumi Tikamura, mes jove que ell i que el tracta com un imbecil. Desanimat i despres de tocar fons, viatja al passat per salvar a la seva amiga i aixo li canviara la vida.

The Storms ofJeremy Thomas (2021) 94 min.

 Documental decepcionant on Cousins defensa amb fermesa la feina feta per aquest productor de qui els public no esta tan content. La vida de Thomas es la que ha estat i expliquen al film, pero li falta l'anima, que Thomas disimulava i Cousins no pot sempre. Massa coloraina i aixo si, uns video clips molt ben montats i que voldries veure dues vegadss si no estiguessin en el biopic de que parlem.Un merit que tenim que atribuir a Cousins es haber se atrevit a filmarlo amb el que cau al cinema. Durant decadas Jeremy Thomas ha conduit desde Londres a Cannes, no sempre acompanyat. Pero una vegada ho va fer amb Mark Cousins i com en una road movie intima, recorren la França durant 5 dies , recordan les pelicules del productor. on i com les havia produit. El ultimo emperador,(9 oscars) o  Crash, Un escandol majuscul, sempre tambe amb premis i Oscars i polemiques. Per confirmar ho intervenen Tilda Swinton i Debra Winger, aixi com metres de les imatges dels films que havia produit.

El hombre del norte/ the northman (2022) 136 min.

 Magnifica ambientacio-atmosfera del segle X la que recrea Robert Eggers i deixa lluny les coreografies nipones, encara mes estetiques si cal, pero brutes i belles al mateix temps. Malament anem dire ho si  hem de començar parlant del treball del director d'a'rt. Pero es que partint d'una historia del segle XIII, conforma una peli d'aquelles que en deiem de vikings, mes potenciatss per la Sigrid del capita Tro, que per el mateix Olaf I. Un guio fugint de lo convencional, al qual es pot trobar la pega de que no profunditza en uns dialegs acurats, impossible per l'etica de l'epoca, on les violacions, els robatoris , les crueltats i assessinats eren cotidianes. Tambe les llars estan plenes de brutalitat i gests hostils, omplint les mes de dues hores que et transporten a una naturalesa tambe protagonista, encara que no superin la interpretacio dels bestials Alexander Skarsgard, Nicole Kidman, Anya Taylor - joy, Claes Bang, Ethan Hawke, Williem Dafoe, Gustav Lindh, Oscar Novak, que nomes escirbin en nom ja els hi vueus les cares. La musica de Sebastian Gainsborouhg ens situa a la Islandia del segle X on el princep nordic (Alexander) vol vengar la mort del seu pare sense reparar en tonteries.

75 Dias (2021) 119 min.

 Marc Romero fa mes sang passats 30 anys del crimens d'Alcasser, (No hace falta decir anda mas) i que te les mateixes lletres que Alcarras. Un divendres 13 de novembre de 1992, tres noies de 14 anys desapareixen quan anaven a ballar  a una discoteca d' un poble proper. Dos mesos i mig despres descobreixen elss seus cossos en avançat estat de descomposicio. Semienterrades en mig de la natura en una lloc hostil casi intransitable. Als peus de la fosa hi troven uns papes ben conservats que impliquen clarament a un cognom. Les investigacions policials els porten a dos delinquents amb antecedents penals. El film acaba quan comença la persecucio que per cert no ha acabat encara per que a un encara no l 'han trobat. Interpreten aquest terrible i horroros i execrable "remake" Ana Fernandez, Antonia San Juan, Macarena Gomez, Eulalia Ramon, Javier Albala, Paloma Paso Jardiel, Yohana Cobo i 20 mes.

La peor persona del mundo (2021) 128 min.

 Nominada al millor guio original dels Oscars, (no el va obtindre,) Joachim Trier i Eskil Vogt,confeccionen una elegant posada en escena, aprofiten per posar hi un retrat de tot una generacio de jovent i els hi queda, una altre correcte comedia romantica noruega, en la que no acaba de quedar clara, la linea del feminisme que no volen creuar. Els que coneixen el director diuen que pensen molt diferent, ni be ni malament, ell i l'actriu Renate Reinsve, que tot plegat pot confondre al respectable. Lleugera i profunda al mateix temps, el film es torna amable i a cops comic. Millor en l'apartat comic pero ambdos explicats amb molta fluidessa. A base de posar li sentiments i enigmes, aconsegueix que la protagonista sembli normal, de la que repasa tots els moments vitals de la dona. Renate esta a punt de complir els 30 anys i fins ara la seva vida ha estat un fracas. Perdent talent sense aturador, el seu promes Anders Danielsen Lie, exitos novelista grafic mes gran que ella, la presiona perque deixi de fer bestiesses o genialitats i posi seny al cap . Una nit en una festa on no se l'esperava, coneix un jove enigmatic i encantador, Herbert Nordrum. Trenca amb la seva parella i comença una relacio amb l'esperança de que tot vagi be amb la nova prespectiva. Pero es donara compte molt aviat de que de vegades es tard per assolir certes opcions vitals, encara que "mai es massa  tard, per aixo algu va inventar la mort" (Jack Lemon a Out of sea).

En su punto/ Tendre et saignant (2021) 91 min.

   Geraldine Pailhas es la editora de una revista de modas. Quan mort el seu pare, hereda la carniceria, un negoci familiar, que es realment no es la pasio de la seva vida. El vol vendre pero el soci del seu pare no vol i se'n vol fer carrec ell del  negoci. Xocan ,ella te uns altres plans, i aixo fara que tinguin seriosos enfrontaments personals. Arnau Ducret, Alison Wheleer, Stephane De Groodt, Jean franóic Stevenin, Antoine Guy i Elisa Ruschke amn Gigi Ledron.

El beso de dios (2022) 76 min.

 Pietro Ditano mnos filma, rueda, la  Misa como nunca antes la habiamos visto, ni por television. Pasea su camara por los misterios de la consagracion y abarca desde la Creacion hasta nuestros dias. Se rodea dels sacrificio de unos jovenes que son Eduardo Verastegui, Emmersson fittipaldi, Scott Hahn, el Cardenal cantalamessa i mas jovenes todos besados por el senyor. Curiosamente lo ha producido Oceano Entertainment i no la Faeswood.

DOG (2022)90 min.

 Entre Reservoir dogs i Rin tin tin hi ha una llarga llista de pel.lículas on el protagonista es l'animal i no a l'inreves, Rin tin tin , Behetoven, Pluto, Rex, el poder del perro, perro blanco, l'andaluz, el de presa,el de neu haskin, el hombre el niño i el perro, fins i tot les tardes i el mon han estat de gossos. Doncs ara arriba un film on el gos es simpatic es fa estimar, pero cumpleix el seu deure. No es sentimental i aprofita per entrar una mica en les tripes, amb massa por , del exercit nordamerica. Un projecte personal de Channing Tatum, que ha deixat dirigir a Reid Carolin i aixo i la bona interpretacio de "Lulu" fan que el film pasi com alguna cosa mes que un entreteniment. S'ho van pasar be rodant i ens ho transmeten. Interessant tambe la relacio d'amistad entre Channing i "Lulu" a qui deixa en tot moment el protagonisme. Channing te que portar al gos soldat de un amic seu mort, a la ceremonia amb honors de l'enterrament, a la costa Oest. Jane Adams, Ronnie Gene Blevins, Q'Orianka Kilcher i Kevin Nasch son alguns actors que tenen lloc en el viatge, per cert, gens salvatge, casi huma.

Arthur Rambo (2021) 87 min.

 Simple i fosca a la vegada pel.lícula violenta de Laurent Cantet,(Recursos humanos curiosamente admitida a San Sebastia fora de concurs. Tot passa tan depressa que no hi ha ni un segon per la reflexio de cap tipus . Si el que volia era criticar les politiques de Twiter, la dificultat d'amagarse un cop t 'hi has exposat, si el seu "poder" pot canviar eleccions, altres ho han fet abans i millor. Un guio lamentable de Fanny Burdino i de final obert, no te en compte la trajectoria del director que porta mes de anys tocan el nas al poder en qualsevol dels seus ambits, en aquesta ocasio, el editorial. Lastima que l'actor, per una vegada rep mes del que ell (Rabah Noit Oufella)  proposa. I si no hi ha critica ni confosa, tampoc hi ha autocritica, ni social, ni cinematografica, ni politica, ni tranquilitzant. S'ha perdut doncs (Cantet) una oportunitat per parlar amb inteligencia sobre els desastres de les xarxes socials.Rabah Nait Oufella es un escriptor d'exit, jove i compromes de qui els mitjans (Antoine Reinartz, Aleksandra Yermak i Anael Snoek, ) intentaran descobrir qui es Arthur Rambo, autor a les xarxes de missatges d'odi, escrits fa molt de temps, extrets de les webs de les xarxes socials.

Arde Notre-Dame (2022) 110 min.

 El incendi de la famosa catedral parisina revisitat per el famos director Jean Jaques Annaud , amb dos grans errors per haver aconseguit l'excelencia. D'una banda poca o nula critica a la incompetencia i la inseguretat que permet que  es produeixi aquest terrible incident, cultural, religios, arquitectonic, de tan incalculable valor per la humanitat actual i que deixara vulguis o no una impotant taca en la historia  del art frances. I despres un exces de sucre per les entitats, empreses o fortunes que han aportat diners per la incalculable quantia del pressuport de rehabilitacio.  Se surt del estereotips  dels films  de catastrofes, no es el terremoto de San Francisco el coloso en llamas o Arde Paris, per deixar un regust de ficcio perduda i un relat decevedor del guio de Thomas Bidegain. Elodie Navare, Chloe Jouannet, Jesuthasan Anthonythsan, Kevin Garnichat, Samuel Labarthe, Jeremie Laheurte, Maximilien Seweryn, Daniel Horn, Sebastien Lalannne i Tony Le Bacq. Ells veuen con la famosa agulla del teulat de la catedral gotica de la capital francesa. s'enfonsa nomes una hora despres de declararse el 'incedi. La esglesia magna s'havia começat a  construir el 1163, era en el sky line parisenc, un simbol del catolicisme i un dels mes visitats del mon amb aprop de 14 milions de visitans a l'any. L'incendi es va produir l'abril del 2019 i l reconstruccio s'acabara abans que la sagrada familia.

A las mujeres de España. Maria Lejarraga (2022) 88 min.

 Laura Hojman revela la figura de Maria Lejarraga en forma de documental apassionat i en un format poc habitual. Narra al historia d'aquesta escriptora i pionera del feminisme hispanic durant els anys 20 del  segle passat, tenin al seu marit com a principal suport com a empresari teatral, Gregorio Martinez Sierra. La dramaturga espanyola, interpretat al documental per Cristina Dominguez, va ser la mes prolifica del seu temps. Cancion de cuna, que s'ha portat al cinema en 5 ocasions, el Amor Brujo de Falla, son alguns dels seus exits. Diputada per la segona republica, va ser fundadora de projectes innovadors per els drets i llibertats de  la dona. Intervenen en el documental ficcionat Kiti Manver, Manuela Carmena, Rosa Montero, Antonina Rodriguez Vanessa Montfort, Juan Aguilera. Isabel Lizarraga i Remedios Zafra.

El juego de laS llaves (2022) 107 min.

 QUE JO RECORDI, Bille August va presentar el joc al nostre pais a "Smilla's", pel.´licula danesa aqui subtitolada Misterio en la nieve. Cinc parelles, cadascuna amb les particularitats, pero amigues casi des empre, es troben a un antic company de l'institut que als EEUU que ha esdevingut una estrella del cinema. Per retrobarse organitzan un sopar a la senyorial casa que ha llogar l'actor. El sopar es justet. Es tracta de començar a beure mes de lo normal, sense presentir que es el que pot pasar. No hi ha una conversa ni dialegs practicament que justifiqui les accions posteriors. I penso ara en Cesc Gay (Sentimental) el suc que li hagues pogut treure. Bellmunt ho va fer amb l'orgia. Vicente Villanueva fent un remake d'una serie mexicana del mateix nom, es mante al marge de l'activitat sexual, deixant tot el protagonisme a la mes simple novia de l'actor que arribara a revolucionar la vida de tots plegats. Despres del breu sopar, proposa el joc de les claus, que potser conexeu. Posen les claus en un gerro i elles agafan la clau de la casa on dormira amb la parella que toqui.Aquest es un dels moments interesants i pots fer la prova de tancar el visionat saben quines parelles es formen i perque. L'ultim pla de l'accio es l'entrada al cotxe o a la casa "nova" i la recerca del sofa. Pero si continua, veura que el posible erotisme cau en picat. incompatencies, impotencies, remordiments, amistats en perill. religions, castradores, la monogamia el plaer , el poliamor, tants temes, alguns interesants que s'escapen ala guionista i que pot ser si necessitan un serie, Tant es aixi que d'els 4 dos acaben en boda. La versio americana danesa, tot i la nevada, les claus les deixaven a l'entrada i al sortir n'agafaven una.I l'home s'en anava amb la senyora del cotxe que li havia tocat. De totes maneres si arriba al final, no sabra voste qui es ni el vol realment.

gagarine (2020) 95 min.

 Drama juvenil, psicodelic a vegades surrealistes d'altres i sempre oniric i fantasios. Somnis i tendressa, realitat, de nou sobre els "banlieus" al voltant de Paris i tendressa es barreixa d'una manera extraña, on ja toca pensar que no la prestancia d'actors novells salvan la situacio i emociona sense discurs. Alseni Bathily, Fanny Liatard (directora) o Jeremy Trouilh,(ajudant de direccio) amb interpretacions convencionals no indueixen a cap estrat que no sigui sentimentaloide. Un conte increible que ens explica una historia que portem dintre i que no ens podem permetre quasi mai d'explicar , d'externizarla al mon proper. Un conte que al final no serveix com a metafora, si que com a documental de ficcio pot distreure a la mainada adolescent.No entendran res pero nosaltres tampoc. Alseni es un noi de 15 anys que ha viscut sempre a un barri humil i emblematic, les Torres Gagarin, un projecte diferent de les vivendes de les afores de Paris i que vol ser austronaute. Quan es planteja la demolicio del edifici, s'uneix amb els seus amics Lyna Kouhdri, i Jamil McCraven a una mena de resistencia amb l'objectiu legitim de conservar la seva llar.

La ciudad perdida (2022) 120 min.

 Hi ha tantes estrelles del firmament holywodiense com d'altres que els hi fa pasar el entretingut guio del mateix Adam Nee que la dirigeix juntament amb Aaron Nee. Clar que la minima decepcio surgeix quan aquestes estrelles nomes fan un cameo pero no es mantenen en l'accio, i logicament als que nomes busquen la notorietat  dels actors com Sandra Bullock, Channing Tatum, Daniel Rdacliffe, Brda Pitt, Oscar Nuñez, Da'vine Joy Randolph, Raymond Lee, Bowen Yang o Joan Pingle. Adecua le aventures als joves i remet el record a la selva esmeralda o la joia del Nil. Has de pujar en la primera escena i no baixar hi com a minim fins despres de la llarga llista de famosos reconeixibles. Film digne i sincer, que nomes rebra la nostra aprobacio. Que no es poca nominacio. Sandra Bullock es una escriptora brillant pero amb molta mala sombra. Sempre ha escrit sobre noveles erotiques i romantiques que s'ambienten en llocs exotics, amb un atractiu protagonista que apareix sempre a les portades. Per cert el cartell del film no li fa cap honor es desafortunat i no diu res del film. Pero tornem a Channing Tatum, un model que ha centrat la seva carrera en ser un heroi novelesc i aventurer. Durant una gira de promocio Sandra es segrestada per un milionari excentric Daniel Radcliffe, amb la intencio de que l 'autora del promocionat llibre, el porti a la ciutat perduda on el llibre diu que hi ha un tresor. Volen demostrar que l'heroi que representa es real, Daniel es llença al rescat de la escriptora, sortin aixi de les pagines de ficcio.

Contando ovejas (2022) 110 min.

 Ara esta de moda la ramaderia i el camp agricola. Ens arriba com pot aquesta opera prima, pel.licula petita s'en diu ara, de Jose Corral Llorente. Costumbrista, sense gran inspiracions ni homenatges, cosa que s'agraeix i si funciona com a comedia es força diferent del que corra per les nostres pantalles. Ni premiada ni nominada enlloc, de moment, perque la interpreten Natalia de Molina, Eneko Sagardoy, Juan Grandinettti, Consuelo Trujillo, Maria Fernanda Valera, Alfonso Lara, Manolo Solo Julian Villagran, etc. Un chico solitario, minusvalorado por el pueblo donde vive, especialmente por su vecino, un peligroso traficante de droga. Con tres compañeros de piso, aprofitant quansevol mitja i sense aturar se en les consecuencies, intenten  recuperar li autoestima i que pugui fer realitat els seus somnis.(25%)

Compartimiento n 6 (2022) 107 min.

 FILM FINLANDES, podria ser japones, de Juho Kuosmanen, per els noms no?, globo de or, premiat a cannes per citar alguns dels premis, que amb el fred que fa, tingui la calidessa i les ganes de riure humanes de dos en un tren, tema no gaire original per cert. Pero  com els mestres de la comedia dels 60, es soporta basicament en les dos actors principals, Seidi Haarla y Yuriy Borisov. Quimica es l'unic element que cap en les estretes estances d'un tren. Un tren que arrenca a batzagades fins que un cop ens deixa coneixer la parella recen formada, podem començar a seguir la seva parodia de parella antagonica pero complementaria. No es pot dir que sigui una peli romantica, perque en els seu coneixer se, parlen de m oltes coses, pero si que ho fan de forma poetica, extranya i bellesa meravellosa. Els seus dialegs absorvents, decanten al espectador cap l 'admiracio de dues grans interpretacions, intensos i exasperants de vegades. Lluny queden els espais fotografics en el diferents habitacles ferroviaris, l'amor en terreny incomode i un nou descobriment, altre vegada finlandes. Una jove finlandesa que va a Moscu per veure el tinglado arqueolgic de Murmansk, comparteix compartiment amb un miner rus, desconegut. Pero aquesta proximitat i  un seguit de trobades improbables, ajuntaran una mica aquests dos essers tan diferents i que en un altre espai mai haguessin topat. Dinara Drukarova, Vladimir Lisenko, Galina Petrova o Yuliaga Aug son alguns dels altres actors secundaris.

AMBULANCE (2022) 136 min.

 Michael Bay, (La Roca) esta omnipresent, a lo gran, trepitjan petits errors dels que ningu es dona conte perque pasa per sobre de la accio. Amb un to clar de serie B, es nota mes quan abusa del so de les sirenes sembla que en honor seu mateix(Musica i sirenes Lorne Balfe). Si que Bay ha tingut l'audacia de mantenir un ritme frenetic tota la cinta, cosa la qual que si segui ho aquets blog ja sabre ho. Bay pot encapçalar un moviment de cinema d'accio alliberat de corses de la moda de les series i que no els passin per el filtre. Amb una persecucio memorable, veurem si pot superar el mitic "Bullit", rodada en directe com experimentant i introduint elements nous a l'hora de fer veure el que no pasa i salvaguardar als "stunts". Una violencia que et dona una satisfaccio ironica, un plaer que et fa feliz, sense que siguis una mala persona. Al seu caos ple de colors i estirabots, Bay hi afegeix tres personatges principals que li donen tot el que ell demana als seus actors. Jake Gyllenhal Yahya Abdul-mateen II, Eiza Gozalez, Garret Dillahaut, Moses Ingram, Keir O'Donell, Colin Woodell i Devan Long represnten a un vetera que desesperat per no obtenir diners per pagar els metges que no necesita la seva dona, recorre a la unica a la persona que ho tindria que fer, el seu germa adoptiu. Aquest li ofereix participar en un robatori al banc mes important de la ciutat, cosa que no si pot negar. En l'intent de fugida amb el boti, segresten una ambulancia amb un policia ferit i una metgessa interina. El repte es molt alt perque totes les sortides estan bloquejades,han de mantenir als presoners en vida i no acabar matanse entre ells.

Aline (2020) 128 min.

 Je avait dessine, sur le sable, son doux visage, que me sounriait..."aixi començava la canço de Christophe els anys 67, un gran exit internacional que no sabien tocar encara als nigth clubs portuguesos. Tampoc la canadenca Valerie Mercier ha sapigut "tocar" aquest musical inspirat en la cantant Celine Dion que li sona rarissim, la cinta, no la musica. Per exemple superposa un cos de nena a la cara semblant de la Celine que no te 10 anys precisament. Diferent si que es, aquest biopic ficcio, amb uns metros de cosplay i un minuts masses, de una cosa extraña que no se nombrar. Com a direccio es inquietant. Et deixa preocupat seriosament per el futur del cinema, i no Godard precisament. Serveix per  aquells que pensen que les vides el artistes, son contes de fades, amb uns tocs naif i impresionistes. La feinada que haura tingut Valerie per obtindre aquest bombo embolicat en plastic sense drama de cap color i que es desinfla i desapareix si t'equivoques i les vols obrir per dalt. Poliedrica la pobre Celine, arribara com pugui i sigui al seus mes incondicionals. Als demes esquedaran igual veient com les ones esborren de la arena, aquelles lletres dibuixa de que posaven "Aline". Com a molt cridaras "Celine¡¡¡¡¡¡Celine¡¡¡¡¡". Valerie Lemercier i Sylvain Marcel, de la familia Dieu, tenen el seu quart fill. La reina dela casa pero es la musica, que es potencia quan descobreixen que la nena te una veu prodigiosa. Quan l'escolta un prodigios promotor Roc Lafortune, nomes vol que convertirla en la millor cantant del mon. Aline.

J'avais dessiné sur le sable
Son doux visage qui me souriait
Puis il a plu sur cette plage
Dans cet orage, elle a disparu

Et j'ai crié, crié "Aline!" pour qu'elle revienne
Et j'ai pleuré, pleuré
Oh j'avais trop de peine

Je me suis assis auprès de son âme
Mais la belle dame s'était enfuie
Et je l'ai cherchée sans plus y croire
Et sans un espoir pour me guider

He
Et j'ai crié, crié "Aline!" pour qu'elle revienne
Et j'ai pleuré, pleuré
Oh j'avais trop peine

Je n'ai gardé que ce doux visage
Comme une épave sur le sable mouillé

Et, et j'ai crié, crié "Aline!" pour qu'elle revienne
Et j'ai pleuré, oh, pleuré
Oh, oh j'avais trop de peine

Et j'ai crié, crié "Aline!" pour qu'elle revienne
Et j'ai pleuré, pleuré, pleuré
Oh j'avais trop de peine
Et j'ai crié "Aline! Aline! Aline!

Las aventuras de Pil (2021) 89 min

 Film d'animacio de Julien Fournet, en el que Pil es una petita nena orfa que viu al carrer, a la ciutat mitjaval de Roc-en Brume, i comparteix penes amb tres comadrejas amigues. Sobreviuen roban menjar en el sinestre castell del rei Tristain que ha usurpat el tro. Molt edificant tot.

VACA/COW (2021) 94 min.

Andrea Arnold ens documenta esplendidamente  en aquest documental -biopic rodado por Magda Kowalczyk, tan que casi som nosaltres els que "treballem" amb la rutina de feina d'una vaca elegida emtre les moltes d'un corral, d'una explotacio ramadera, en la que ni poc ni massa es respecta la trajectoria vital animal. Millor montatje a Sevilla. BIFA i BAFTA, el detall de la vida d'aquests animal tan de granja d 'una manera que emociona i acabes intimant amb al vaca, quan no menys empatitzant. Compromis amb la naturalessa, i en alguns moments superant lamagia que habia aconseguit Disney amb les seves pel.lícules de dibuixos. Sensibilitat que s'obten sobre tot perr la gran capacitat d'observacio que destila l'equip i la seva cap directora. I han hagut  queixes de que el film no es excitant i de que  el espectador queda defraudat. A banda de que podriem discutir la capacitat d'excitacio  d'algu que no sap que va a veure, i si s'excites smolt, tambe te una pel.lícula i com a minim una entrevista. Es pot arribar a insinuar que la vaca te menys futur que el public espectador. Documental pur, en el que les uniques veus, s'escolten de lluny, mes que el off de la vaca que guarda un silent respecte per els essers que s'han interessat per el trebal de la Arnold. I que ha barrejat amb eficacia punyent els mons de dolor de la plena feina de vaca d'estable i d'altres moments meravellosos que tindrien que admirar els nois i noies que mai han vist una vaca viva ni l'hann sentit remugar acceptan en seu desti.

Les Olympiades/ Paris , distrito 13 (2021) 105 min.

 Un blanc i negre excelent (Paul Guilhaume) i una millor banda sonora (Rone) ens recorda molt de lluny la filmografia de Eric Rohmer personalitzada per la juvetud d'ara. Com viuen l'amor ara la societat multicultural, fins a on porten el sexe, i com es restauren les relacions contemporaneas entre els dos pols del mon oriental i occidental. Jacques Audiard es un dels professors de la fluidessa narrativa i en el seu llenguatge creua la destressa interpretativa de Lucie Zhang, Makita Samba, noemie Merlant, Jehnny Beth, Genevieve Doang, Lumina Wang, Camille Leon Fucien, Oceane Cairaty i Anaide Rozam. Hi ha tantes histories al film que si t'en saltes alguna no pasa res, la cual cosa et dona una mica mes de suspens a veure com acabara la cosa, ben entramada i amb estil del guio de la historia de Lea Mysius. Atmosfera sense jutjar, analitzant de pasada els efectes de la tecnologia sobre el fet romantic i sensual, igual que el film que es tan efectiu com senzill. Es  aquell cine que palpita a  les plateas com ja ha passat als Cesar, Cannes, Sevilla... Les olympiades es un barri, el 13 de Paris, on tres noies i un noi de diferents etnies van intercambian el sexe, l'amistad, la feina i en moltes ocasions tot. Tot plegat que sempre porta una mica de drama.

CHERE LEA/Las cartas de amor no existen (2021) 89 min.

 Amb un to teatral indudable, Jerome Bonnell esta mes interessat en la vida diaria  de Gregory Montel, que en la  ferida que li provoca la seva ruptura amb la seva novia ANAIS DEMOUSTIER. L'escena es tan caotica que es va succein en si mateixa com un divertit desgavell, simpatic, pero insuficient per semblar humana. Ni reflexions ni propostes noves en "aquello" del amor. L'unic la sensibilitat des de el punt de vista de l'home, practica inusual en el cine fins ara. Gregory, de 40 i mes, esta enamorat encara de la seva ex, Lea. Una nit de beure massa, se'n va a casa seva, per recuperarla , pero ella el rebutja. Desfet, acaba a la cafeteria de sota casa seva i oblidanse de tot, li comença a escriure una carta, amb el suport incondicional d'un cambrer, Gregory Gadebois i altres veins del barri que s'hi afegeixen, Nadege Bausson Diagne, Lea Drucker, Pablo Pauly, Charlotte Clamens, Gaetan Peau i d'altres. Aquests fets el faran enfrontar se a d'altres relacions passades, a un futur incert i amb ell mateix. Ell si que reflexiona sobre tota la seva vida.

la orquesta terrestre (2022) 74 min.

La orquesta terrestre(2022) 74 min. animacion

 Dirigen Imanol Zinkunegui i Joseba Ponce. Manu siendo niño se enamoro de una gra pianista, Stella Panini, y el sueño de su vida es conocerla. Siguiendo los consejos de un peligroso personaje , Stefano Salegi, que luego sera su manager, forma una aceptable orquesta. Pero su deseo es incomprendido, un soñador que va por libre y que como unico instrumento que domine es la escoba. Ello le impide poner en su orquesta algunos musicos que necesita como una contrabajista muy nerviosa, dos hermanos gemelos a los instrumentos de viento, pero con mucho olfato musical, un contratenor con bigote y un percusionista de triangulo sobre el que se posa un pajarillo. Para mas dificultad, se añade una cabra gitana que conoce el numero de la escalera.

Esta lluvia nunca cesara (2020) 102 min.

Documental que obre cami a la gran quantitat de documentals que arribaran sota bandera Ucraniana, en un intent de explicar lo inexplicable. Aquest compleix amb escreix la seva misio. Alina Gorlova s'apunta a un viatge que  fara que prenguem conciencia dels cicles imparables del seu pais de la guerra i de la pau. Imatges mes que eloquents i un montatge "revolucionari" donan el gran valor a aquesta cinta. Despres de fugir de la guerra de Siria, Andry Lazgin Suleiman, Lazgin Khalil Suleiman, Mezgin Khalil Suleiman i tota la seva familia, es reparteixen per  Europa. Payman a Alemania, Malva a l 'Irak Kurd i Liudmila es va quedar a Siria. El documental es  centra en la vida del fill d'Andry, que es voluntari de la creu roja i viu el principi del conflicte armat que  s'ha organitzat a Ucrania.

El hombre que vendio su piel (2020) 104 min.

 Sense guanyar l'Oscar com a pel.licula es una aproximacio a la llibertad i una reflexio sobre tota la problematica d'un sistema on tot esta al mercat i a on costa molt donar un preu a les coses, que en contra del que es diu, no tot en te. Kaouther Ben Hania, sense desvetllarse con un gran director, si que potser caldra fer li un seguiment si acaba presentan nos un altre film. En aquesta ocasio rep el mon de l 'art, amb una satira que te algun moment algid, seguint un guio confos que es va aclarint a mida que avança. Mes conceptual que narrativa, mes visual que original, la historia d'amor que narra es ofereix sorpreses ingenioses, fruit de les migracions i el terrorisme, ambits en els que era molt dificil inserir unes gotes d'humor negre o surrealisme absurd. Koen De Bouw es un jove siria. impulsiu i sensible se'n va al Liban fugint de la guerra. Per poder viatjar a Europa i viure aixi amb l'amor de la seva vida (Monica Bellucci), accepta tatuarse l'espatlla a carrec d'un des artistes "tatu" mes importants del moment (Husam Chadat). Convertit en una obra d'art amb potes, aviat es donara compte de que el preu pagat per la llibertad, no solament es alt sino que te l' efecte contrari totalment al buscat.

Ariaferma (2021) 117 min.

Una milla zero a la italiana. Be, en un lloc desconegut d' Italia, una preso, Model, vull dir tipus model, un espai central i les cel.les sortit com aspes del centre, es  a punt de tancar. Queden no mes d'una dotzena de presoners i mitja de cel.ladors que donen un aire fresc d'una banda, pero malatis per l'altre. Proposant unes relacions de poder,si mes no  extranyas. Toni Sevillo i Silvio Orlando son els capdavanters dels dos grups,  per tractar d'acabar be l'aventura carcelaria. L'escasetat de gent fa que tot hom acabi tinguent bon cor, que de cor en te tothom fins i tot el director Leonardo  di Constanzo. Blanc i negre humanista, que li dona un aire de peli antiga i  que li permet en els grans espais blanc bruts i humits creixer com a film. Peor en canvi si que li dona solidesa, la fa compacte i dona compasio a homes segurament equivocats. Te el seu punt teatral, la preso com hem dit es real i et dona ha entendre que mai ningu  voldria ser hi. Sense trasllats per motius administratius, esperant nous destins, les regles van desapareixen, les normes es dilueixen, els protocols de seguretat es relaxen, els homes interpreten noves formes de relacio  hom acaba preguntan se que punyetes i fan alli. Com Fabrizio Ferracane, Salvatore Striano, Roberto de Francesco, Antonio Buil, Lenardo Capuano i Giovanni Vastarella van ser a Venecia sense concursar.

Animales Fantasticos: the secrets of Dumbledore (2022) 142 min.

 Exhaurits els bons materials que han propiciat una bona serie de pel.lícules, es fan servir per allargar lo elements sense massa  pes i menys interes. Un cabaç on s¡hi han tirat mes de dues hores, el metratge mes focs de l'obre i el mes repetitiu. Avorrida fins a l'extemini podria confirmar la  hipotesi de que el Potter no l'havia escrit J.K. Rowling, me que res per l'entramat on s'ofega el film. S'ofega i topa en uns encreuaments de generes i l'unic que els hi surt be es el reemplaçament de Jonnhy Depp per Jude law. Unes magies increibles, impossibles d'empassar, amb personatges ben dibuixats pero que son d'una altre historia perque toquen molts pocs punts de coincidencia. Posant hi mes coses, amors, politica i productes de entreteniment no cohesionaran una pel.lícula de 24 fotogramas per segon, es una altre cosa, com "cortar i pegar". Jude  Law es ara el profesor Albus que sap que el mag negre, Mads Mikkelsen, fa plans per poderarse del seu  fosc i magic mon. Com no hi pot tot sol, Albus, confia en el magizoologo Eddie Redmayne per dirigir un valent equip de mags,bruixes i fins i tot un forner, que emprendran una misio perillosa on es trovaran amb perillosos animals, en nombre que anira augmentan i sumantse a les files de Gellert Grindelwald. Dumbledore no es podra mantenir gaire temps al marge.

CATACRIC 33- YOGAS 2022

 CATACRIC – 12 de Març del 2023 – Edició núm. 33

El Col·lectiu CATACRIC, anonim i mutant, s’ha reunit el dissabte 12 de Març i després de la pausa obligada de l’any 2021, han représ la seva tasca i han premiat com lo pitjor del 2022 als següents films i personalitats:

CINEMA ESPANYOL:

Pijtor film: YoGa “the king's man” a 100 dias con la tata de MIGUEL ANGEL MUÑOZ.

Pitjor director: YoGa “Mira por mi” a PACO PLAZA per La abuela.

Pitjor actor: YoGa “FLORES CIEGAS” a JORDI PUJOL DOLCET per ALCARRAS.

Pitjor actriu: YoGa “Visitante” a CECIL DE FRANCE per LAS ILUSIONES PERDIDAS.

CINEMA ESTRANGER:

Pitjor film: YoGa “MUERES POR SALIR” a SCAPE ROOM de Adam Robit.

Pitjor director: YoGa “Animales fantasticos” a KAOUTHER BEN HANIA per"El hombre que vendio su piel".

Pitjor actor: YoGa “Cry Macho” a RENATE REINSVE per LA PEOR PERSONA DEL MUNDO.

Pitjor actriu: YoGa “POLIAMOR POR MATERNIDAD” a l' actriu de PARIS 13 LUCIA ZHANG.

PREMIS ESPECIALS:

YoGa “El mal patrón” a BTV per l’acomiadament de treballadors i la supressió de programes culturals.

YoGa “Cortocircuito” a ELS GAUDIper premiar actors no professionals.

YoGa “Incompentencia oficial” a MATRIX RESSURECTIONS i ETERNALS.

YoGa “UNO DE LOS NUESTROS:

A Sergi Pamies

pepon coromina IX edicio del premi

 

Benvolguts/des,  L'Acadèmia del Cinema Català obre avui, dilluns 11 d'abril, la convocatòria de la IX edició del Premi Pepón Coromina, el guardó de l'Acadèmia destinat a reconèixer el risc, la innovació i la creativitat en honor i reconeixement de la tasca duta a terme pel productor Pepón Coromina. Tal com s'indica a les Bases, al Premi hi poden optar obres, accions o iniciatives vinculades a la producció audiovisual catalana estrenades, emeses o presentades durant el 2021; així com aportacions de talent català a produccions, obres audiovisuals o accions presentades durant el 2021 a Catalunya o a qualsevol indret del món. També hi poden optar trajectòries o iniciatives permanents en el temps (per exemple, un festival, una plataforma, etc.) vinculades a la producció cinematogràfica catalana. Les pel·lícules o professionals premiats/des a l'edició dels XIV Premis Gaudí queden automàticament exclosos/es de la convocatòria.   Les inscripcions es podran presentar a través d'aquest formulari, que estarà disponible fins al 30 de maig a les 15:00h.   El veredicte del Jurat es donarà a conèixer durant la primera quinzena de juliol. Per qualsevol dubte, podeu contactar amb academia@academiadelcinema.cat.

Supergusano (2021)26 min.

 Un curt d'animacio amb i sobre les amistats d'un cuc, molt mes llarg i fort que la cinta de 26 min, que omple. Com si fos un batman qualsevol te habilitats sorprenents que li permeten ajudar i salvar en moltes ocasions a aranyes, granotes lletgisimes de perillossismes situacions. Tot es complica quan  a ell, el rapta un llargandaix molt dolent. A veure on son ara els amics? Aixo ho expliquen millor seguint el guio de Max Lang, Jac Hamman i Sarah Scrimgeour, sempre segons la novela  de Julia Dinaldson.

PARA CHIARA (2021)121MIN.

Si de una historia per el cinema s'ha des destacar alguna cosa es el biopic, relacio dels fets destacables que li han vestit la vida o es pot optar per el retrat que es convertir l'actor en camara i que el interessat (actor) segueixi personalment els detalls de la seva vida. Jonas Carpignano fa una cosa interessant  i poc utilitzada que es en un ambient de mafia fa jugar hi un paper als adolescents de la familia.  Pero per honestitat, ha volgut mirar ben poc el "Padrino" que s'ha quedat amb tres frases fetes i un guio molt simple recollint nomes els 4 fets minimament interessants de la historia. Al ser un proposta intimista funciona millor en la primera part on la Chiara no te encara tans contactes amb el gosos de la  colla. Es la part en que es roden els rituals de la mafia, les seves exigencies, la força de la sang i la familia tot, embolicat amb un gran sentit del sentimentalisme mes fred i cruel. I aqui la Chiara va comprenen a quin mon pertany. Es a traves dels ulls de Chiara que entre en l'entremat social que ella d'alguna manera domina. Una inocencia per perdre, que es una mafia sense sentiments naturals, que no han volgut rodar Scorsese o copolla i que si va seduir a Sevilla i Spirit. La familia Guerrasio i els seus amics es reuneixen per celebrar l'aniversari de filla gran i Swamy Rosa Cacaamo, Carmela Fumo. Entre les dues germanes hi ha una sana rivalitat. La bella Chiara te 16 anys i la maxima competencia es a la pista de ball. Son moments feliços i especials per la familia que esta molt unida. Pero l'endema de la festa , Salvatore Rotolo desapareix. Chiara comença a investigar i a mida que va descobrint coses compren quina vida es veura obligada a portar i que es el que la familia vol d'ella. Dan Romer i Tim Curtin tambe han estat nominats a la fotografia i el montatge.

MORBIUS (2022) 109 min.

 Ni que l'hagi dirigit Daniel Espinosa, torna a ser mes del mateix i sera el mateix si Marvel en fa una tercera com sembla. Aburrits vampirs que preparen un tercer lliurament on rodaran de nou o faran servir tots els retalls que els hi han sobrat del montatge actual, un autentic desgavell. El film es com les proves dels cotxes sense condctor que tothom sap com va pero ningu pot dir on anira. Res massa impactant que de tanta profunditat que hi busca es perd en les profunditats de la tecnica  i del pensament, per mal explicada i embogit per l'espectacularitat. Una pel.lícula  que fa mandra, que enfronta la bellesa amb lo lleig i perd. Be es una idea, dolenta, pero de les moltes que hi ha. Jared Leto es el doctor Morbius, un bioquimic que pateix una estranya malaltia a la sang. Al intentar curarse i trovar se una antidot s'infecta i contrau una forma de vampirisme. El millor es que en comptes d'empitxorar es trova millor que mai, i guanya velocitat i força. Aixo si,te una necessitat irressistible de consumir , beure, xuclar sang. Convertit en un antiheroi tragicomic que te molts problemes, buscara una solucio, pero pagara un alt preu. Matt Smith, Joseph Esson,Adria Arjona, Jared Harris, Corey Johnson, Tyrese Gibson, Michael Keaton, Bartley Kalu, Tom Forbes, Clara Rosager conformen l'espai vampir que voldra susccionarlo.

. 

Mass (2022)110 min.

Fran Kranz, despues de 30 interpretacions com actor pasa darrera la camara. Per aixo la seva direccio d'actors es posa rapidament el public a la butxaca. Situan el centre de l 'accio en el dialeg i la paraula, ens permet disfrutar de tots, pero principalment de Jason Isaacs, Martha Plimpton, Ann Down i Reed Birney, que estan obtenin totes les nominacions actorals possibles. El drama es intens, ple de realitats, en algun moment gobiant i que impacta emocionalment gracies als actors com he dit. Algu podra veure els focs d'encenalls en la construccio dels problemes que presenten les dues parelles, que posades en un ring, no poden escapar de les 4 cordes, i on ballant amb les cames, cal estar molt atent als detalls, doncs qualsevol perdua de paraula pot supoçar caure al terra o sia el KO. Molts anys despres de que el fill de Reed y Ann, Kagen Albright, provoques una gran tragedia, Jason i Martha estan disposats a parlar de tot per intentar poder continuar amb les seves vides.

GET BACK/ Cartney's Get Back:el concierto (1991) 89 min.

 Es l'ultim treball del prestigios director angles Richard Lester (El sirviente). Un documental que composen diferents actuacions musicals del famos conjunt durant l'estada de Paul McCartney fins 1998, en el que te molta participacio la dona del cantant, Linda i esta farcit de material d'arxiu, fotografies  i papers de premsa, entrevistes,etc...Aquest documental es una joia per tots els aficionats al quartet de Liverpool i que recolça com i que varen fer ells per dirigir l'atencio mundial sobre la  India i els seus problemes cap a la India, un pais desconegut per molts de nosaltres a Occident. Aquesta es la historia d'admiracio entre un pais que te les seves necessitats i un grup de rock que Ajoy Bose i Peter Compton durant mes de 50 anys, han recollit excepcionals imatges d'arxiu i relats de testimonis presencials del fascinant viatge de els Beatles i que ens porta desde els seus exits a Occident fins a un ashram que perdut a l'Himalaya busca la felicitat espiritual i que va inspirar la creativitat, segurament amb mes elements supletoris, dels musics que van composar de manera excepcional. El documental contribueix de manera definitiva per entendre l'evolucio de la banda i d'alguna manera van ajudar a traves de composicions artistes i fins i tot instruments a coneixer i establir ponts entre els dos continents tan diferents. La musica es recollida por Benji Merrison i logicament. La veritat es que varen grabar en un molt petit espai de temps a mes del disc blanc, Obladi oblada (dejalo estar) i el propi Get Back, que dona titol al film i que demana tornar o almenys poder tornar.

Canallas (2022) 96 min.

 A Daniel Guzman se li suposa la bona intencio (Malaga) per sumarse a el nou moviment pro Vaquillas que surgeix lentamanet i no tan lentament a l'extrarradi de les ciutats. ("Chavalas, La leyes de la frontera,...") que recuperen altre vegada les noticies de talls d'energia domiciliaria, manca de feines dignes i continuades, engaltan les bufetades de les crisis  que Saenz de Heredia solucionaba amb un parell d'atracaments a dos bancs i ara no val aixo. La seguretat ha canviat, la proteccio del diner tambe i les metodes policials, sino de model de pressio. . L'ambientacio no li ha estat gaire complicada. Als barris, la miseria estructural persisteix despres de 40 anys, molts cotxes si son nous son robats, pero el mes dificil es creure's que en una comedia on hi ha unes dosis greus de drama i que el lider de les "molesties" no es natural sino es un capo amb antiguetat i pensio. D'aqui que el sistema de comicitat grinyoli per tot arreu donat que cap dels integrans del film no es Keaton, Chaplin o Harvey. El paternalisme de tornar a mostrar la vida d'uns "banlieurs independents" quasi, que dormen quan volen, no aporta res de nou ni solucions, ni justicia ni inocencia.presunta. Treball que deixa fred, gelat i que ni l'esforç que fa per acostarnos un lenguatge proper de la zona, serveix perque la velociatat de canvi dels mots supera qualsevol xarxa de internet.. Un film contradictori, quinqui, amb "desparpajo" per seguir amb el lexic i sense un pel (apice) de vergonya poetica. Joaquin Gonzalez, Luis Tosar, el propi Daniel Guzman, Luis Zahera, Julian Vilagran, Miguel Herran, Antonio Duran, Gerard Torres i Maria Jesus Hoyos, son canallas(en catala son nanos petitis) que es tornen a trovar 20 anys despres..Dos no tenen ofici ni benefici i l'altre s'ha "convertit" en un important empresari o su pensa. Amb 50 anys, viu amb al seva mare a Orcasitas, amb la seva filla campeona de yo-yo i el seu germa mestre de wing chun. Un dia rep la notificacio del jutjat conforme te que abandonar el nove pis per no pagar l'aval que en el seu dia li va fer la seva mare. Demanara solucions (diners ) a tothom i tot el que emprenen els va enfonsant mes i mes, fins que desesperats, començen una aventura que traspasa el problema a tota la famlia. Devant d'aixo, de la originalitaat d'aquest guio no hi ha res mes que desitjar los que recuperin l'aval. Digui el que digui Malaga 22.

Atrapados en la oscuridad (2021) 93 min.

 James Ashcroft ens ofereix un film complicat de veure. Malgrat la potent fotografia de Matt Henley, no es concilien la brutalitat de les imatges fortes amb d'altres elegants durant tot el metratge. Sitges 21 ho va reduir a un debut prometedor i un debut pervers pero no impactant, perque cap el final ja cansa, de tan cercar la part mes fosca del humans i redescobrir, tambe cansa, altre vegada la part intima dels psychokillers. La peli va per la desolada carretera i es interminable com la vall que travessa i Daniel Gilles i Miriama McDowell, aturen el cotxe per portar als seus fills adolescents, Erik Thompson i Matthias Luafutu a una excursio per la naturalesa de Nova Zelanda. Quan paren per fer l'aperitiu, un mos, dos sense sostre apareixen del no res (Billy Paratene i Frankie Paratene)i els rodeixen amb no molt bones intencions. Tot i les precaucions pacifiques de  la familia, els segresten en un inesperat acte de violencia. Aixo donara peu a un seguit d'actuacions terribles que no donaran peu a cap possibilitat d'escapar.