Si de una historia per el cinema s'ha des destacar alguna cosa es el biopic, relacio dels fets destacables que li han vestit la vida o es pot optar per el retrat que es convertir l'actor en camara i que el interessat (actor) segueixi personalment els detalls de la seva vida. Jonas Carpignano fa una cosa interessant i poc utilitzada que es en un ambient de mafia fa jugar hi un paper als adolescents de la familia. Pero per honestitat, ha volgut mirar ben poc el "Padrino" que s'ha quedat amb tres frases fetes i un guio molt simple recollint nomes els 4 fets minimament interessants de la historia. Al ser un proposta intimista funciona millor en la primera part on la Chiara no te encara tans contactes amb el gosos de la colla. Es la part en que es roden els rituals de la mafia, les seves exigencies, la força de la sang i la familia tot, embolicat amb un gran sentit del sentimentalisme mes fred i cruel. I aqui la Chiara va comprenen a quin mon pertany. Es a traves dels ulls de Chiara que entre en l'entremat social que ella d'alguna manera domina. Una inocencia per perdre, que es una mafia sense sentiments naturals, que no han volgut rodar Scorsese o copolla i que si va seduir a Sevilla i Spirit. La familia Guerrasio i els seus amics es reuneixen per celebrar l'aniversari de filla gran i Swamy Rosa Cacaamo, Carmela Fumo. Entre les dues germanes hi ha una sana rivalitat. La bella Chiara te 16 anys i la maxima competencia es a la pista de ball. Son moments feliços i especials per la familia que esta molt unida. Pero l'endema de la festa , Salvatore Rotolo desapareix. Chiara comença a investigar i a mida que va descobrint coses compren quina vida es veura obligada a portar i que es el que la familia vol d'ella. Dan Romer i Tim Curtin tambe han estat nominats a la fotografia i el montatge.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario