James Ashcroft ens ofereix un film complicat de veure. Malgrat la potent fotografia de Matt Henley, no es concilien la brutalitat de les imatges fortes amb d'altres elegants durant tot el metratge. Sitges 21 ho va reduir a un debut prometedor i un debut pervers pero no impactant, perque cap el final ja cansa, de tan cercar la part mes fosca del humans i redescobrir, tambe cansa, altre vegada la part intima dels psychokillers. La peli va per la desolada carretera i es interminable com la vall que travessa i Daniel Gilles i Miriama McDowell, aturen el cotxe per portar als seus fills adolescents, Erik Thompson i Matthias Luafutu a una excursio per la naturalesa de Nova Zelanda. Quan paren per fer l'aperitiu, un mos, dos sense sostre apareixen del no res (Billy Paratene i Frankie Paratene)i els rodeixen amb no molt bones intencions. Tot i les precaucions pacifiques de la familia, els segresten en un inesperat acte de violencia. Aixo donara peu a un seguit d'actuacions terribles que no donaran peu a cap possibilitat d'escapar.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario