Mamma mia, el musical amateur (2022) 189 min.

 Estrenada per zones i dies, l'encàrrec del musical es va fer a Phyllida LLOYD. De coreógrafia simpatica i senzilla, no és contradiu amb l' aire pop que és preten donar als temes de Abba. Els interprets cantants i té mèrit això si, que fan de Meryl Streep, Pierce Brosnan i Colin Firth van al seu aire sense saber molt amb certesa perque han de cridar tan ni d'on esbufeguen els instruments de l'orquestra. Si que saben cantar millor que un grup d'amics després de l'Astúries pàtria...., però la seva interpretació és complicada de contemplar sense deixar de sentir parts de la banda sonora, algunes inútils. La directora evita confondre l'obra amb un karaoke i ningú li ha dit que fer musicals tipus Busby Berkeley no era fàcil. La dinàmica i progressió de l'obra s'ha aconsegueix amb iluminacion, planificacion i situacio, aconseguin lògicament que tots els números siguin iguals, força ben sincronitzats de rítmica, de saber ballar directament dels actors protagonistes i altres extres. Haurien de veure mes Fama. Algun guionista podia haver-se esforçat mes per a trobar un millor lligam a les cançons mig himnes de Abba. Hollywood no ha après de Broadway i no ha sabut fer una fotocòpia per a poder escoltar d'una altra forma les interpretacions del quartet televisiu suec. Perquè, als fans els dona el mateix, aquesta Mamma mia! és teatre musical. La repeticio sistematica pot fer que ens agradi una cosa, humans com som. Tambe encerta aquesta produccio a estrenar en una epoca on tots els filtres ,critiques i dubtes es relaxen per mor de les vacances. Es donen ademes dos encerts potser tambe casuals. Pierce Brosnan , cantan fatal però amb atreviment, deixa de ser Bond i es recupera per a la fama la màgia de Cher que ningú sap que té però té. Comèdia transparent, blava com el mediterrani que presenten lluminós i nitid pel seu sol, estiuenc, turistic i un etc. de requisits del divertiment que ofereix. Una aposta per l'Europa del plaer, d'Epicur, del dolce far niente, del viure amb poc, d'acceptar l' emigracio positivament. Apreciables interpretacions destacant per la seva innocència en el paper de Mery Streep i afegiria el nou personatge d'Andy Garcia. Es musica amb cares b's de ABBA i queda espai per a millorar, però ningú le hara fàstics a un tercer lliurament amb aquesta progresio i claredat. Ol Parker es permet enmig d'una alegria desbordada reflexionar sobre la mort, enmig d'una coreografia que fa millors als seus actors. Amb l'ajuda d'un dels seus tres possibles pares, Sophie complirà el somni de Donna, convertir la taverna de Kalokairi en una fonda romantica. A més, es prepara per a comunicar-li a la seva mare que està embarassada. Mentre una tempesta amenaça la festa de la inauguració, els convidats recordaran aquell estiu de 1979 en el qual una Donna recentment graduada va arribar fins a aquella illa per a trobar el seu destí i conèixer als tres joves que canviarien la seva vida per sempre. Després d'arrasar la taquilla comarcal amb el seu primer lliurament, un dels musicals amb major recaptació de la història, les vicisituds dels inquilins d'aquest idíl·lic hostal en una fictícia illa grega torna amb Ol Parker (Ara i sempre) entre números de ball i cançons, menys conegudes de ABBA, intenta acabar d'esclarir el misteri del film original. En aquesta ocasió, els esdeveniments del moment actual, en el qual els personatges es preparen per a una festa de reinauguració, s'intercalen amb l'esdevingut 30 anys enrere, on les versions juvenils dels protagonistes van viure un intens romanç. Entre una època i una altra, el musical estableix paral·lelismes que representen el fort vincle entre mare i filla i ofereixen a l'espectador una divertida experiència carregada d'alegria, emocions i un potent missatge femení. Tot el repartiment principal, amb els guanyadors de l'Oscar Meryl Steep (Els arxius del Pentàgon) i Colin Firth (Kingsman: El cercle d'or), Amanda Seyfried (Gringo: Es busca viu o mort) o Pierce Brosnan (Cançó de Nova York) al capdavant, repeteix en aquesta seqüela que compta amb les noves incorporacions de Lily James (L'instant més fosc), Andy García (Geostorm) i la guanyadora d'un oscar, Cher. No tinc la fitxa tecnica dels actors reals, per tan haureu de substituir los per els que van representar l 'obra a Bigues i Riells avui. Cronica d'urgència, però crec que valia la pena.