Una milla zero a la italiana. Be, en un lloc desconegut d' Italia, una preso, Model, vull dir tipus model, un espai central i les cel.les sortit com aspes del centre, es a punt de tancar. Queden no mes d'una dotzena de presoners i mitja de cel.ladors que donen un aire fresc d'una banda, pero malatis per l'altre. Proposant unes relacions de poder,si mes no extranyas. Toni Sevillo i Silvio Orlando son els capdavanters dels dos grups, per tractar d'acabar be l'aventura carcelaria. L'escasetat de gent fa que tot hom acabi tinguent bon cor, que de cor en te tothom fins i tot el director Leonardo di Constanzo. Blanc i negre humanista, que li dona un aire de peli antiga i que li permet en els grans espais blanc bruts i humits creixer com a film. Peor en canvi si que li dona solidesa, la fa compacte i dona compasio a homes segurament equivocats. Te el seu punt teatral, la preso com hem dit es real i et dona ha entendre que mai ningu voldria ser hi. Sense trasllats per motius administratius, esperant nous destins, les regles van desapareixen, les normes es dilueixen, els protocols de seguretat es relaxen, els homes interpreten noves formes de relacio hom acaba preguntan se que punyetes i fan alli. Com Fabrizio Ferracane, Salvatore Striano, Roberto de Francesco, Antonio Buil, Lenardo Capuano i Giovanni Vastarella van ser a Venecia sense concursar.
martes, 12 de abril de 2022
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario