Bona gent (2022) 110 min.

L'esencia del Foraster hi es en tota l'obra present. Tan l'estetica com el format i per descomptat el titol. Incontables pobles de Catalunya que ha visitat, sempre amb exit. Segurament fora del pais no s'acceptaria "les bromes", totes de bon gust i demanant disculpes al final per alguna sortida de to. "Vaig coneixer" al Quim amb el Teatre de Guerrilla amb produccions tan exitoses al Capitol, com la de recuperar les tradicions i danses de Barcelona ciutat o la  de l'aigua amb sal per els peus. Al marxar, el manager va assegurar que seguirien junts pero fen coses diferentes. I aixi, Quim Masferrer es llençava en solitari a omplir poliesportius amb mes de 1000 espectadors, entre el que destacaria el gran monoleg d'una hora, imprescindible, "Temps". I casi 4 anys despres apareix a Bigues on explica la seva relacio amb el public amb histories abans i despres del espectacle i va pensar que perque no, durant, canvian les histories inventades per les reals, igual d'interesants per la proximitat. Com que s'entera que a la venda d'entrades, es cotitzaben mes les de passadis perque ell que baixa als 10 minuts de l'escenari, no els hi fessin les preguntes. La habitual, "D'on ets"?, molt gent de rodalies, i respostes que amb tants "personatges" crec que son impossibles de preparar. Rialles constants, temes generals, feina, amor, i futur. La empatia amb ell es immediata i l'obra irrepetible, diferent a cada funcio i logicament amb protagonistes tambe distints. I d'aquesta manera una parella ens explica com van començar , un que se'n va a pendra una cervesa, les diferents situacions al moment de comprar les entrades, l'entrevista amb el nen de 8 anys que de gran volia ser foraster, la filla que no ho era i el instalador que ho instalava tot, menys el camio trayler "rigit". Fins i tot descobreix per atzar la dona i  els cinc fills del tecnic de cultura de l'ajuntament, la qual cosa li assegura cobrar una mica abans. El respecte i delicadesa amb que tracta el public segons els temes, emociona,  a ell i a la platea, fins i tot quan parla dels percentatges cada 100 espectadors. I es que la bona gent supera la improvitzacio, timidessa, mes coneixement colectiu de la gent del poble i qui no parla no parla. Un resum final tanca aquesta hora i mitja ben bona d'una obra viva, que surt d'un cap intel.ligent per arribar a uns cors amb necessitat d'expressarse. I que no saben com fer ho per fer ho be. Com ho fa una camara senzilla i efectiva, que "dirigeix  l'altre actor al pati de butaques.