Una peli en la que al mateix temps que augmenta la discapacitat, tambe ho fan les interpretacions, l'nteres i la qualitat de la realitzacio. De fet aixi son totes les pel.licules de Fernando Franco com Morir, La herida o Retaguardia Offf PDV, on embesteix sense miraments, la dicotomia sexe i discapacitat, s'accepten sense dubte, basades en fets reals, "totes ho son" pero aqui val pena remarcar ho. Ens presenta la relacio entre els dos protagonistes, Valeria Sorolla i Telmo Irureta amb tots els adjectius bons, tendressa, credibilitat, emocio i una gran quantitat de sensacions i presentiments que normalment portarien a la amargor i tristessa pero que amb aquest director, et porta cap l'esperança. Magnific film, valent i afinat en les seves propostes i que afronta de cara una veritable incomoditat. Alliberadora i senzilla, amb un humor que mes que rialles, fa mal. Valeria acaba d'arribar a Madrid per instalarse en un col.legi Major, per estudiar Quimiques. Sola i sense diners intenta adaptarse a la vida universitaria en mig dels seus dubtes existencials. Una nit casualment coneix a Telmo, un noi amb paralisis cerebral que viu amb al seva mare Emma Suarez, a la que sentara be la nova relacio, ajudan la a superar complexes aceptar finalment la seva maduressa. La historia vital es sobre aquest precis moment en el que s'obren mil possibilitats i tot es possible. La trobada mes inesperada ens pot portar una millor i nova vida.
jueves, 6 de octubre de 2022
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario