La llum de Toni Cruanyes (2022) 180 min

 L'encert de les regidories de cultura i de igualtat de portar, en una mena  de sessio de club de lectura de gran format, el premi Pla d'enguany La vall de la llum, de Toni Cruanyes. Amb una declaracio de principis de que no vol caure en el periodisme de trinxeres, ho deixa tambe clar amb el "Fuster" Un antidot contra l'extrema dreta. Presentat el convidat, va omplir 'auditori, van venir tres autocars dels pobles veins, amb el seu calid protagonista de la novela v., el seu avi. Hi havia qui preguntava "que es cruanyes" doncs ara ja ho sap. Nomes van quedar tres exemplars per firmar. Va ser una demostracio de servei a la cultura, la signatura dels volums posats a la venda, i qui hagi anat a les firmes d'algun sant Jordi, veura la diferencia d'atencio al lector, en simpatia, humanitat, respecte i sense casanci aparent. Tenin dos nens a casa de 2 i 12 anys. Una cosa va quedar clara , entre moltes, del coloqui dirigit per la conductora habitual del club de lectura de bigues i riells del fai. Un periodiste no es un escriptor, encara que per comoditat s'els anomeni aixi. Clar que hi ha allo de ser mediatics i que encapçalin les llistes de best sellers. Ara mateix comparteixen llista amb el Toni, Espartac, Marti Gironell i Llopart. Per molt que es documenti un escriptor- escriptor, sempre inventara en un porcentatge x% part de la historia. Un periodiste- periodiste com es el cas, ell mateix ho diu, sempre partira d'una troballa, aqui els documents guardats en un calaix de l'avi, que despres derivara en els affaires de familia, la incidencia social i d'altres "intimitats" que van sortir entre el public, tots ells futurs escriptors, no periodistes en potencia. Tindrie que dir que tothom te una entrevista, que dic una novela, ni que sigui de 80 pagines. I de la vida casolana, de les histories d'una guerra encara per descobrir, a la llum de Canet, que a la novela surt sota tres visions diferents, que s'han de llegir. I ara sortim un moment per la publiciat, tornem en un minut. Dins la possibilitat que te una novela d'estirar fils, cal recordar la historia de Bigues que hi ha a la biblioteca amb 22 pagines i oberta a tothom que hi vulgui fer alguna aportacio veritable i refrendade per els nostres historiadors. La historia recull desde l'any 12000 a.c.que els iberics s'aposenten a can Garriga. el 1247 la invasio musulmana, les remences del 1380, el 1718, 292 habitants Bigues, 258 Riells, 1855 la casa fabrica val 4500 rals i neix Jaume Fontcuberta. I aixi fins les darreres eleccions generals. Acabada la llarga cua de les signatures, una breu salutacio - felicitacio i amb aquest somriure franc pero serios, que li dona aquest plus enfront d'altres presentadors de telenoticies tambe de gran nivell, desapareix en la ja fosca de la plaça, cap a la llum, que no en te, de Barcelona.