El cine del anys 70 ja comence a ser Classic . Per tan ja comencen a ser copiats. Amb lleugeresa, per ser mes modern i entenedors, i per tant no agradaran tan a una determinada generacio. Les tisores tenen força merit, per inquibir tota la historia, en una gran capacitat de sintesis. Sigui pel.licula o documental es interessant per la part de reflexio que proporciona. Un relat fora del temps, una recerca interminable, que per acabar ho i aconseguir l'objectiu de tocar ho tot, fa al final una barreixa de generes que logicament nomes poden acostar si amb la ironia. Alessio Rigo de Righi i Matteo Zoppis fan arribar al public un exerci d'estil força convincent i molt personal, com per exemple la banda sonora elegida per acompasar la de Vittorio Giampietro. Donan vida a aquests habitants d'una petita poblacio italiana de final de sigle XIX, Maria Alexandra Lungu, Dario Levy, Mariano Arce, Jorge Prado, Severino Sperandio, Gabrielle Silli, Daniel Tur i Ercole Colnago. Un borratxo mata sense voler al seu amant durant una revolta contra l'autoritat local. Per no ser castigat s'exila a una illa, la mes llunyana del seu mon, a la terra de foc argentina. Tindra la oportunitat de ser perdonat quan s'implica en la recerca d'un naufragi, un tresor amagat a la isla redentora.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario