El sostre groc (2022) 94 min.

Una vegada, una vegada vist com vist com les gasten a Benidorm, que neva sobre Elisa i Marcela encara te viu el seu Projecte Temps, Isabel Coixet posa els cinc sentits i tota la seva maestria;en el nou film a ritme no de regeton sino de thriller, que et sedueix desde el primer fotograma, contrastan la lluminosidad de unes imatges amb lo fosques , brutes i malparides QUE son les altres. I al bell mig de tot, la inocencia d'unes, ex alumnes de les aules de teatre dones/noies que necesitaven justicia. Un documental claramenet de denuncia, clara contundent i emotiu i que comet Un sENtit social, una tragedia personal i amb una cAmara amb un tacte excepcional, QUe esgarrapa el silenci trencat Del mur de la vergonya. Exemplar documental, didactic, la Coixet fa un mapa del abus ensordidor, senyala clarament els limits del consentiment i mostra amb pels i sENYalS la forma d'actuar del depredador sexual. Guanyara a Sebastian segur, i la resta, amb Ferrero de guionista ja veurem. El 2018, nou dones del Aula de teatre de LLeida, Presentaven una deNuncia contra dos dels seus mestres, per abusos succeits entre 2001 i 2008, quan eren adolescents. Van fer tard, la denucia havia caducat i els hi va costar quasi el mateix Temps entendre per que i que havia pasat. Pero la porta s'havia obert i als hores, per mimetisme hom va sortir a tacarla . I ha algu li va petar als morros. No tot estaba Una vegada, una vegada vist com vist com les gasten a Benidorm, que neva sobre Elisa i Marcela encara te viu el seu Projecte Temps, Isabel Coixet posa els cinc sentits i tota la seva maestria;en el nou film a ritme no de regeton sino de thriller, que et sedueix desde el primer fotograma, contrastan la lluminosidad de unes imatges amb lo fosques , brutes i malparides QUE son les altres. I al bell mig de tot, la inocencia d'unes, ex alumnes de les aules de teatre dones/noies que necesitaven justicia. Un documental claramenet de denuncia, clara contundent i emotiu i que comet Un sENtit social, una tragedia personal i amb una cAmara amb un tacte excepcional, QUe esgarrapa el silenci trencat Del mur de la vergonya. Exemplar documental, didactic, la Coixet fa un mapa del abus ensordidor, senyala clarament els limits del consentiment i mostra amb pels i sENYalS la forma d'actuar del depredador sexual. Guanyara a Sebastian segur, i la resta, amb Ferrero de guionista ja veurem. El 2018, nou dones del Aula de teatre de LLeida, Presentaven una deNuncia contra dos dels seus mestres, per abusos succeits entre 2001 i 2008, quan eren adolescents. Van fer tard, la denucia havia caducat i els hi va costar quasi el mateix Temps entendre per que i que havia pasat. Pero la porta s'havia obert i als hores, per mimetisme hom va sortir a tacarla . I ha algu li va petar als morros. No tot estaba perdut ni arxivat. Una vegada, una vegada vist com vist com les gasten a Benidorm, que neva sobre Elisa i Marcela encara te viu el seu Projecte Temps, Isabel Coixet posa els cinc sentits i tota la seva maestria;en el nou film a ritme no de regeton sino de thriller, que et sedueix desde el primer fotograma, contrastan la lluminosidad de unes imatges amb lo fosques , brutes i malparides QUE son les altres. I al bell mig de tot, la inocencia d'unes, ex alumnes de les aules de teatre dones/noies que necesitaven justicia. Un documental claramenet de denuncia, clara contundent i emotiu i que comet Un sENtit social, una tragedia personal i amb una cAmara amb un tacte excepcional, QUe esgarrapa el silenci trencat Del mur de la vergonya. Exemplar documental, didactic, la Coixet fa un mapa del abus ensordidor, senyala clarament els limits del consentiment i mostra amb pels i sENYalS la forma d'actuar del depredador sexual. Guanyara a Sebastian segur, i la resta, amb Ferrero de guionista ja veurem. El 2018, nou dones del Aula de teatre de LLeida, Presentaven una deNuncia contra dos dels seus mestres, per abusos succeits entre 2001 i 2008, quan eren adolescents. Van fer tard, la denucia havia caducat i els hi va costar quasi el mateix Temps entendre per que i que havia pasat. Pero la porta s'havia obert i als hores, per mimetisme hom va sortir a tacarla . I ha algu li va petar als morros. No tot estaba Una vegada, una vegada vist com vist com les gasten a Benidorm, que neva sobre Elisa i Marcela encara te viu el seu Projecte Temps, Isabel Coixet posa els cinc sentits i tota la seva maestria;en el nou film a ritme no de regeton sino de thriller, que et sedueix desde el primer fotograma, contrastan la lluminosidad de unes imatges amb lo fosques , brutes i malparides QUE son les altres. I al bell mig de tot, la inocencia d'unes, ex alumnes de les aules de teatre dones/noies que necesitaven justicia. Un documental claramenet de denuncia, clara contundent i emotiu i que comet Un sENtit social, una tragedia personal i amb una cAmara amb un tacte excepcional, QUe esgarrapa el silenci trencat Del mur de la vergonya. Exemplar documental, didactic, la Coixet fa un mapa del abus ensordidor, senyala clarament els limits del consentiment i mostra amb pels i sENYalS la forma d'actuar del depredador sexual. Guanyara a Sebastian segur, i la resta, amb Ferrero de guionista ja veurem. El 2018, nou dones del Aula de teatre de LLeida, Presentaven una deNuncia contra dos dels seus mestres, per abusos succeits entre 2001 i 2008, quan eren adolescents. Van fer tard, la denucia havia caducat i els hi va costar quasi el mateix Temps entendre per que i que havia pasat. Pero la porta s'havia obert i als hores, per mimetisme hom va sortir a tacarla . I ha algu li va petar als morros. No tot estaba perdut ni arxivat. perdut ni arxivat. perdut ni arxivat.