L'ultim escrit de Marisa Nicollet (17/10/2022) 2 min.

 Són vivències narrades des del departament d'oncologia de l'Hospital General de Granollers, durant el relax d'una meditació o les llargues sessions de quimio, quan em venen a la memòria, records de quan era petita i que he optat per compatir- els. No recordo en cap moment de la meva infantesa haver estat enfadada o trista. Pot ser una mica morruda però tossuda si. Penso que era una nena feliç i una mica mimada. Tot i les mancances dels anys 50, personalment no em faltava de res. Els Reis eren generosos i els esdeveniments familiars, senzills, alegres i divertits. Jo era filla única. Les germanes de la mare tingueren nomes nens. Això em donava preferència amb quasi tot i potser d'aquí venia sentir la meva acaronada.Una de les germanes de la mare era la meva padrina i recordo que li agradaven els meus peuets. No sé que tenien els meus peus, però devien ser especials ja que mes endevant un pintor em va fer un retrat, descalsa. El que ja no recordo amb tant de carinyo són els matins per anar a l'escola. Cada dia feiem tard i no era per mi, era per la mama que tots els dies s'ha dormia. Quan anaven dirigides a mi, no sé per què, es convertien en petons i abraçades. Aqui veu estar mimada, no us sembla. i elles dues amb el seu tiqui tiqui arreglaven el mon. Sembla que els vegi ara parlant de les seves coses, tot plegat enmig d'un silenci sepulcral. De sobte..."Maria¡, Maria¡, la nena¡ , la nena que no la sento.On és la nena que no la sento"? Jo que com que tot el dia xerrava i cantava, en no sentir cap rumor van correr. Em van trobar en una altra habitació. Amb un retall de roba lligat al coll, tant fort que ja estava morada i ofegant me. Era un collaret per estar ben bonica per anar a despatxar a una llibreria que m'havia muntat sobre la taula del menjador amb els llibres de casa, de roba tan ben lligat... Sento encara els braços de la tieta prement-me contra la panxa i els pits, mentre la mare no deixava de plorar, tenen coses a explicar.” A partir del dilluns me'n vaig de viatge per veure la darrera casa nova. ja us avisare per fer el cafeto"