Hi ha pel·lícules que demostren la manca de guionistes que comença a ser greu. La critica ja es cansa de dir ho i sembla que ja no serveix ni el whisky que es prenen els guionistes que al final van canviar per coca cola. Digueu-me un guio que facin que hagi divertit, hagi estat satiric amb alguna cosa i que és perdre el temps, l'equip els i els actors, com per exemple Toni Collette.Actors i actrius que semblen estatues de sal, sent més que correctes en la seva vida professional normal. Ni la seva qualitat fa que algun acudit del cabaç siguin bons o no tan sols els acceptables. Sense ritme la quietut dels plans se'ls endú al fons de la mediocritat ni aixi. Com que Dean Craig no s'en surt recorre a allò de sempre, l'histrionisme i gasta escenes i escenes per explicar-nos el que no t'explicacio. Toni Collette i Anna Faris van justos de recursos però no els hi manca voluntat. Dos germans que cada dia lluiten amb una cafeteria destrossada que tenen. I no se'ls passa perel cap res més que fer la pilota a una tieta rica que tenen, Kathleen Turner, amb malaltia terminal inclosa i van decidides a treure-li els calers. Pero el pla no surt perfecte perquè hi mes família decidida a arrancar negocis, com David Duchowny, Ron Livingston. Keyla Monterroso Mejia, Patricia French, Billy Slaugther o Danny Vinson.
domingo, 29 de enero de 2023
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario