Suro /(2022) 116 min.

Pel·lícula que explica Mikel Gurrea que la va començar un cap de setmana passejant entre surers, i que obri un ventall de possibilitats a films sobre la terra, començant per terra baixa naturalment.Tindrem “Suro”, “Alcarras” "Troç" que d'alguna manera s'apropen al dramatic asumpte de la inmigracio. Amb contradiccions, estudia el capitalisme a partir d'una jove parella que li serveixen per alternar els punts de vista. Un producte que s'obté després de fer plorar als arbres, però el, document esta molt ben pressentat per Vicky Luengo i Pol Lopez. Com a didactisme el reportatge és impagable i amb dos actors es mantenen ferms en un terreny tan inestable, com eren uns arranjaments de pressec, (aquí albercocs). Analitza amb una precària aposta les contradiccions del capitalisme de mercat i dóna la mesura exacte de la dura manera de treballar de Gurrea, passant pels generes, les clases socials, el treball, la raça i també hem de dir que pot ser una de les pel·lícules de l'any una vegada els Oscars han rebujat les idees per oscar d'Alcarras. Els conflictes socials , les parelles. La finca "catalana" acull globalment un text sense fisures, fosc, en el  que són examinats uns passos despres d'haver equipat, amb rodones explicacións, que no li cal donar massa metratge per dotar a Catalunya d'un camí genui cap al western. Vicky i Pol parella que a partir d'un cap de setmana, volen refer la seva vida gestionan els dies de lleure al mig dels boscos surers, parella que posaran en perill per les diferències de com gestionar el reducte de la tercera edat.