Expert en zombies i altres coses tons de por, Tommy Wirkola (Caçadors de bruixes, Set Germanes o El viatge) s'acosta al cinema negre per nadal de manera divertida i amb un cert encant o glamour sanguinolent. Superen, ja no ve d'aqui, un guio innacabat, sense gràcia i deixant tot a mitges. L'acció és inabastable, com si d'un Bond és tractes i amb rius de sang que enriutin dels penyasagats dels pessebres. Algú encara dirà que capta l'esperit nadalenc, perquè? perquè és blanca amb neu, gamberra amb males idees, tan tonta com salvatge i tan inútil com simpàtica i divertida. Potser la gràcia és dexair ho tot per fer, aquells trencades, que tot passi nomes en un recinte de rics, uns quants ostatges i que no estiguin preparats per si el pare noel que va atacar i fa mal. Tot perdut en un mar d'incongruències i subtrames desaparegudes. David Harbour te que defensar l'atac de un grup de mercenaris quan la nit Bona irromp en el tancat ple de milionaris i treu a tots els invitats, comediants. que en absolut estaven preparats per atendre un atac com els del film. Pero la casualitat faraa que el Pare Noel que pasava per alla, s'ocupi del problema i ens faci veure que no es tan sant klaus com el pintent.
lunes, 9 de enero de 2023
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario