El titol no es culpa de Neasa Hardiman. Com sempre del exhibidor, pensant en el calaix, i aprofitant grotescament la actual pandemia. Primer film d'aquesta directora irlandesa decepcionan en el seu guio, pero perturbador en la seva atmosfera. Un guio que quasi enfonsa la pel.licula de bona produccio i millors interpretacions. Ens fem creus de les possibilitats que dona per espantar el fons del mar, escalfat amb les aparicions de Connie Nielsen i Dougray Scott. Aixo amaga la falsa proposta de que els monstres espantant mes si son mes grossos. I com mes grossos mes costen d'omplir. Tot i aixi no aporta res a les aventures marines, el terror submari, el thriller amb "patos de bucejar",ciencia ficcio i intriga. Va poder entrar a Sitges 2020 per la porta d'alguns efectes tecnics que ajudaban a cohesionar la critica. Una embarcacio irlandesa, es perd al mar i a mes a mes, un virus els infecta tota l'aigua potable del veler. Mas naufragos, Olwen Fouee, Dag Malberg, Elie Boukaze, Ardaln Ismaili y Hemrmione Cordfield. Ah, i el calamar gegant que produeix uns mocs verds, originalment causants de les morts dels llogaters del vaixell. Prestatgerie de la Serie B
miércoles, 13 de enero de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario