lunes, 11 de enero de 2021

my mexican Bretzel

Hi ha pel.liculas que cavalquen entre l'assaig i el documental i com a sella, el poder d'una imatge perfecte. El film de Nuria Gimenez Lorang, restaurat pulcrament i amb una conservacio notable, busca la bellesa com a efecte final. Un joc de erzenmeyers i pipetas que reclamen la participacio del public en una mena de quimica emocional. Pots pujar a qualsevol de les seves imatges per transportarte a un mon construit nomes en el nostre imaginari, on l'espai i el temps no existeixen. Una directora oferint un treball molt teoric, abocada a la disciplina abusiva de les imatges, que exposa la seva poesia en l'ampli ventall de greus (silenci) i aguts(cops d'expresio) de la melancolica banda sonora. Ara suau, ara estrident. Una confusio que es dilueix a mida que avançan els 73 minuts de magia cinematografica. Podem referenciarla amb Guerin o Erice per la seva creativitat experimental. El comu denominador d'aquests artistes del  celuloide domestic es poder admirar,  festejar la bellesa del nostre mon a traves d'ells. Aixi ho van veure tambe   a  Montreal,  Guanajuato, D'A BCN, Gijon,  Rotterdam i el Feroz (2019-2020), on van rebre mencions i premis. El diari intim d'una dona de clase mitja-alta es ampliat amb els videos porno casolans que li graba un ric industrial, el seu marit, ex pilot d'aviacio, entre 1940 a 1960. Un classic romantic europeu per viatjar per els sentiments del segle passat. Basat en la vida dels seus avis, la directora va trobar 30 hores d'aquest material a Suissa. El matrimoni Barrett, veritat o mentida, s'enamorant a Mallorca i alli mateix, la dona confesa al "camara" constant, la infidelitat. Viatjara amb la parella a Venecia, Paris, Zuric, amb hotels bons i menjar be.

No hay comentarios: