DE Gaulle

 Es dificil ser autocritico de uno mismo y por lo mismo de su patria o pais. Gabriel Le Bomin, toca asumptes personals del presidente de la part no colaboracionista de la França ocupada, amb una ambicio desmesurada  i que en la seva participacio final en el desembarcament de Normandia, no sols no va col.laborar sino que empes per la seva gallardia, en el cas d'una victoria com va ser, volia ser el primer en parlar a l'Europa alliberada. A partir d'aqui sempre va tenir por, des de Clichy de la resistencia francesa que  creien que el que hagues volgut el general es ser no Napoleo sino el Furher. Rodat com un heroi academic, la falta de materia critica mata el film com els atemptats no explicats que va sofrir. No podia soportar que els aliats arribessin a Paris des de la mateixa França, com destacan els guionistes (Valerie Ramson Enguiale) que sort en tenen de la freda interpretacio de Lambert Wilson. Per pendre partit, el 1940 el matrimoni De Gaulle, s'en van una(Yvonne) a Paris per exiliarse amb els tres fills i el general a Londres a veure si pot treure el nas en una guerra cap al seu final que no havia fet mai seva. Un retrat dur i potent que nomes devia aixecar la moral de la tropa encara no recuperada del gas del 14. Perque aixecar la camisa a Ike Eisenhawer, no. Desfilan en front a De Gaulle, Isabelle Care, Olivier Gourmet, Catherine Mouchet,Pierre Hancisse, Felix Back, Tim Hudson Phillipine Leroy Beaulieu, Tim Hudson, NicolasVaude,Gilles Cohen, Sophie Quinton, Laurent Stocker y Alain Lenglet.