Macarena Garcia, la protagonista, una dona amb un passat , es l'eina que utilitza Pedro Collantes en la seva correcte primera pel.licula per explicarnos la confusio que ens produexen els canvis siguin del tipus que siguin. Potser mes endevant en la seva carrera, hauria de tindre mes cura d'alguns dialegs d'alguna forma irreals que els actors afronten amb valentia i seguretat. I com que tots segueixen per la mateixa via, Nacho Sanchez, Ingrid Garcia-Jonsson, Mireia Oriol, Luk Peros o Celso Bugallo, crean una espiral que reforça les fugues del guio de Daniel Remon. Com si fossin Sketchs, facils d'empassar, les inexactituts de les sequencies, a traves de les interpretacions , es fan realitat mencionan temes com la incomunicacio, le veritat del cinema, l'afectivitat de les persones. El premi ,de moment, el cartell de "Feroz". A Venecia es va presenta Macarena, que es una noia que torna despres de 6 anys a Nova York, a casa per asistir a una audicio que li pot arreglar la vida. Pero en els primeres 24 hores a Madrid, un seguit de trobades, li remenen els records, es planteja el futur la familia, els amics i aprecia la valua de les despedides.
jueves, 7 de enero de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario