Bajocero (2021) 106 min.

 Fins a la meitat del metratje, no deixa "el atraco al carro blindado", i Lluis Quilez (Graffiti, 72%) i comença a remontar el vol, acaban amb un final espectacular. Es dels films que en comptes donar pistes per trobar el dolent,et diuen  el culpable al principi i la resta del film son fakes per  despistarte. Aixo es dificil de fer, Fernando Navarro ho aconsegueix en el seu guio tot ferro sobre tot en cuestions com la desconfianza en les estructures socials, l'ordre i el genere huma, i que de forma trepidant i soprenent proposa el cafe per tots. Escenes d'accio de nivell mig, segurament per manca de pressupost i mes  que posar en perill el resultat, crea empatia amb el public que ho compren. Com les velles pel.lícules de policies i lladres, Quilez, mante la tensio d'una manera tan efectiva com elegant es el casting on tampoc hi debia faltar aquesta tensio i els nervis. Nit freda, hivern en el seu pic, una carretera solitaria i el furgo dels presos es atacat per alliberar los. Fins aqui ja ho hem vist moltes vegades, la ultima "Bekie".  Una parella i la seva nena punxen una roda. La dona marxe i el pare es queda per canviar a la roda amb la filla. Fa un xafec de por. Al mati, en una comisaria Javier Gutierrez, es el  policia chofer, que al tenir un accident en el trasllat de sis presos, queda bloquejat amb qui logicament ha de negociar ho tot, un mafios, un corrupte, un toxicoman.... Plou a bots i barrals. Mantenir la seva integritat i moral,  lluitar per la seva vida, fara que la fosca i claustrofobica nit sigui molt i molt llarga. I son tambe a la carretera emboirada, Karra Elejalde, Luis Callejo, Patrick Criado, Andres Gertrudis, Isak Ferriz, Miquel Gelabert, Alex Monner, Angel solo y Sebastian Haro.

Rifkin's Festival (2020) 92 min.

 Pel.lícula de supervivencia no ho es perque el Woody Allen no ho necesita. Ell que proposava que quan es mori tirin els seus rotllos al mar, aquesta podria ser la primera si el fessin elegir. Aqui fa, com  agraiment al festival de Sant Sebastia i  a la ciutat on es menja tambe, ho diuen els actors que roden en diferents apats, i te la part de postal, Donostia es molt bonica i els hi deu haver fet un preu especial en la produccio. Allen ensenya un festival Rifkin, des de dins. Les relacions comercials, profesionals, afectives, metaforiques i una mica de autocritica en un film que te l'amabilitat, la tardor, la melancolia confesada de la Nouvelle Vague a traves d'un escriptor de nueva York que volia ser director de cine i que acompanya a la seva dona mes jove( Gina Gerhson ) i RRPP important, que es posa a sortir amb un director frances de gran projeccio internacional. Un estil literari com sempre, Allen es interpretat per Wallace Shawn i no dona la sensacio de que es el seu testament (K.Branagth). Els seus films quan no els interpreta ell, perden una mica encara que els doblatges fan el que poden. Intel.ligent com sempre, Allen fa que el seu alter ego, s'enamori d'una metgesa (Elena Anaya,) sensacional, a qui demana hora per visitarse del cor. No vull dir que el film sigui "menor, fluix, antic..."). Allen sempre sera com un caramel de tres colors, vida, amor i cine. I la prova es que es mante caustic, i sense complexes amb el tema jueu, el Hollywood i les relacions personals, de les que destila les coses que son importants per la humanitat, al meys la occidental. Per descriure millor la critica, intercala un somnis en blanc i negre, amb fotografia de Vitorio Storaro, en la habitacio que comparteix amb la senyora al hotel Maria Cristina. La burla es que els premis Feroz nomes l'han nominat al millor Cartell, pastiche. I tambe com sempre, una gran quantitat de secundaris que aqui s'els menjava el paisatge i eren entre molts, Luis Garrel, Christophe Waltz, Sergi Lopez, Richard Kind,Nathalie Poza, Douglas Mcgrath, Steve Guttenberg, Emrique Arce, Tammy Blanchart, Damian Chapa, Georgin Amoros...

Malcolm and Marie(2021) 106 min.

Una vegada mes, Zendaya, premi Choice Awards, salva una pel.lícula de Sam Levinson, no confondre amb Barry, i  que amb la seva maduresa analitza la complexitat de les relacions personals. Un punt teatral, casi tot pasa en una casa, pero com si fos un debat, Levinson s'encarrega de repartir i equilibrar les intervencions, els peus i els dialegs. Fidel seguidor de Cassavettes, te la sustancia suficient com per introduirse en l'anima dels analitzats. Una parella com un concert a duo, interpreten  a dues persones, (Zendaya i John David Washington) en els papers de un director de cine i la seva promesa es posen a prova quan tornen a casa despres de l'estrena d'una pel.licula, i esperen la reaccio de la critica. Levinson manten un equilibri de m oure ho tot , pero sense moures, com el golf.  Virtuos i atractiu tot acaba donan un resultat al duel amoros, un cop pasades les comptes pendents i els retrets habituals, en un film devastador en temps de pandemia. Una sensibilitat a exquisida per la fragilitat dels sentiments quan no es treballa, un tractat sobre tot el que tapa la incomunicacio. Cine dintre del cine, pero molt ,  molt endins del cine.

Ven con papa (2019) 93.min.

 La força original es va perdent a mida que s'acaba el film. Diuen que a l'estrena de  Tribeca, alguns espectadors van abadonar la sala ,ofesos per la cruesa de les situacions i imatges. Es com un cotxe abandonat, cada cop mes brut i que arrastra en la seva devallada als actors Elijah Woods, Stephen McHattie, Michael Smiley y Martin Donovan que no s'acaben de creure la trobada pare fill amb sang, dolor i riure filmada per Ant Timpson en la seva primera obra, basada en una idea seva. El riure ve donat per el poti poti organitzat en un film  que fa riure presisament per el descontrol que ni el director controla. O sia un "casual film" irlandes que ofega el drama latent i que poc convencional com el seu autor, es tan voluple que pot conduir nos a la paranoia. Wood conviu amb la seva mare pero te una vida complicada. Fa una cura d'alcohol per rehabilitar se, sensa saber que fara quan surti. Un dia rep una carta del seu pare per concertar una visita despres de molts anys. Sense pensar s'ho dues vegades hi va esperant recobrir les ferides obertes per l'abando en  la seva recent adolescencia. Pero es trova que el pare encara es mes adicte que ell al  liquid perillos. Aviat s'adonara que el seu desig de reunio familiar  es impossible i que es inutil forçar cap cami que condueixi a un somni desitjat. Ona Grauer, Michael Smiley, Martin Donovan, Madeleine Sami, Simon Chin, Gardfield Wilson i Alla Rouba forman part de aquest grup d'anonims que son com una familia rehabilitan se.

14 nits 12 dies (2019) 99 min.

 Drama canadenc intens que no acaba de definir se, quan ho fa millora,  si per resoldre un greu  conflicte es mes necesari la comprensio o la compasio, o les dues. Com sempre darrerament hi ha exces de flash backs que s'ajuden amb els silencis llargs i que no ajuden gaire a comprendre la antiga relacio de dues mares amb problemes intims. El paisatge del viatge que fan unides, es imprescindible per la seva bellesa i protagonisme  en el film. Un viatge que fan compartit Anne Dorval i Leanna Chea, versatils i melancoliques, molt sensibles en la diccio, cansades i evidents que fan mes necesari un psicoleg que un director de cinema com Jean- Philippe Duval. Una petita barca, les porta un troç del trajecte eentre la nevada i moderna Canada al costa del mar y una bromosa selva vietnamita amb una cultura forzá diferent. El denominador comu entre les  dues nacions es una nena vietnamita morta en accident i que la mare l'havia tingut que cedir a un orfelinat amb uns regents malparits. Un d'ells la seva  avia. Un any despres, la marea dotptiva, no recuperada del chok del 'accident mortal, retorna al orfanant per reconciliarse amb l'esperit de la noia adolescent. Inesperadament es trobara amb la mare biologica de la seva filla i juntes procuraran se seguir endevant. Silencis i contemplacions que potser volgudament utilitza al director per rebaixar el to dramatic.Candidata als Oscar per Canada, ho disfrutaram tambe François  Papineau i Laurence Barrette.

Sputnik (2020) 113 min.

 Sputnik per nosaltres  era un programa musical o un coet rus. A partir d'ara sera una pel.lícula. Amb una musica escandalosa, insolita per el silencios espai, de Oleg  Karpachev i un guio de Oleg Malovichko, intel.ligent i lent com tot el cinema rus. Dins la nebulosa logica pero estranya del espai, hi han uns efectes especials de gran qualitat, aixi com el suport i algo de ritme que donen al guio, en que la ombra del Apolo i de Alien es projecte entre asteroides i estrelles elegants i estelars que tambe fan evolucionar la historia. Seria una serie B clasica, ben feta, un caos on ens agradaria posar hi una dotzena de monstres mes. Una troballa que ja va fer Sitges 2020. La cientifica Oksana Akinshina, cau amb la seva capsula espaial en una zona desertica del Karzakhstan el 1983, per causes desconegudes. Freda i metal.lica, de ficcio i fantastica, es a un punt de ser tambe de terror. Egor Abramenko dirigeix aquesta infeccio d'un parasit que habitara en el  cos d'un astronauta i que com a unic supervivent  d'un incident amb la seva nau, torna casa amb la "bestiola" incorporada. Tarkovski y Kubrik, se la mirarien aquesta pel.licula i potser hi veurien la nova Russia.  Tampoc sobreviuen  Fedor Bondarchuck, Pyotr Fyodorov, Anna NAzarova, Anton Vasilev y Vasilly Zotov.

NUEVO ORDEN Nedro oveun (2020) 88 min.

Pel.licula mexicana  de Michel Franco, en un intent de trasplantar la ultima revolucio-protesta a D.F. en el que, la clase inferior i pobre irrump en una boda de alt standing. Amb un manca de pressupost notable per quan començen les bufetades, tortures i assesinats que es el moment en que s'amaga el poble treballador i a imitacio del cono sud america, l'exercit, mes experimentat , s'encarrega d'acabar la feina igual de bruta pero de manera oficial. La provocacio del director es ambiciosa, pero tot i ser necesaria el film queda curt en algun proposits, que el deixa com un artista incomode pero no molt. Dubte  a l'hora de denunciar la ideologia del film i un deficient so en directe, minva la intencionalitat del producte cinematografic, que resumeix en la pintada a la porta del casament ,"putos ricos". Masacre humana i politica amb dificultat per entendre els interiors dia i exteriors noche que si dedien saber veure La Habana, Venecia i Forque. El batibull, rodat a Mexic DF, on la festa de alt copete es quan a la porta del jardi es viuen i maten les protestes per la lluita de clases. Els ulls de la nuvia (Naian Gonzalez Nordvid) son la camara i els servents l'asa dels cops, la llavor d'un possible  cop d'estat. Que naturalment el donen els caps militars junt amb el poder economica, suportat aquest per el "padre de la novia", a qui asseguren que no els hi pasara res. La musica marca mes el ritme que l' accio i ballen al seu so en ple sol, Diego Boneta, Monica del Carmen,  Lisa Owen, Patricia Bernal, Dario Yazbeck, Bernard Fernando Cuautle, Eligio Melendez u Enrique Singer.

Viaje a Grecia (2020) 110 min.

 Es tanta la quimica entre els dos protagonistes absoluts de la pel.lícula que per aquesta part, Steve Coogan i Rob Brydon, dos dels maxims exponents britanics del humor( a Grecia menys) del moment amb apats i converses, fan minimamet digerible el film. Amb menys emocio, Michael Winterbottom, manten la linia que va inicar amb "The trip", (2010), a Italia (2014) i a Spain (2017) i que pot semblar una amigable despedida dels dos comics dels escenaris. De fet en nombroses ocasions es caricaturitzen  ells mateixos, tambe d'altres com Dustin Hoffman, com abans Caine. Aquest gran cameo, cine dintre de cine, de dos actors que gairabe s'interpreten a si mateix, va augmentan de pes  per alliberar se al final, per sort. I aixo tambe salva el film, el diferencia d'altres pel.lícules mes turistiques. Entre converses de melancolia es poden veure jardins de somni, paisatges idilics, cuines de bogeria i plats de xef. Els dos actors seguint les pases de Ulises a la Odisea cap a Troia a Itaca, recorden, que va trigar  10 anys en tornar. Ells nomes tenen 6 mesos per revisar la  seva vida. Pero tindran temps de parlar de comedia, el greu moment, astronomia, biologia, mites, historia, democracia i sobre tot de la amistat i particularment la seva. Aprofitem els amics, que nosabem quan els tornarem a veure, i els que puguin viatjar que ho facin. En el viatge troben Claire Keelan, Rebecca Johnson, Kreem Alkabanni, Marta Barrio, Timohty Leach, Cordelia Bugeja,  Justin Edwards i Hary Tayler.

Entre nosotras/ Deux (2019) 95 min.

 Debut de Filippo Meneguetti s'ens mostra cm un director habilidos en la seva primera pel.licula sobre tot per les bones interpretacions  reconegudes (Barbara Sukowa i Martine Chevallier) i la seva realitzacio acurada que li ha reportat, el Choice Awards, 4 Cesar's, Satellite i nominada als Globos d'Or. Drama lesbic, vital, de desgs intims i emocio per lluitar contra les convencions socials. Tendressa , sensualitat, que se li escapa quan vol denunciar i respondre a la represio innata amb aquests temes, tan, que no fa cap favor ans el contrari. Delicada i elegant com correspon al esterotip que ara esta en valor del lesbianisme. Cap departamet del film te la culpa de la seva fredor., que no es nota per la inmensa quantitat de tendresa de dona que hi han posat l'equip. Tambe hi eren Lea Druker, Jerome Varanfrain , herbe Sogne, Eugeie Anselin,  i Veronique Fauconnet, envolten a aquestes dues dones jubilades i veines que estan secretament enamorades des de fa temps, uns 20 anys, i ningu no ho sospita. L'unic que fan es passar d'una  casa a l'altre amb una certa frecuencia gaudint com si fos una vida en comu. No donen el pas endevant per mor del que diran i la por de com reaccionaran el fills. Volen viure en un altre lloc per al d'evitar ser jutjades per l'acceptacio de la nova identitat. Un gir inesperat del guio de Malysone Bovorasmy, tombara totes les coses de cap per vall de com eren.

Espontanea (2020) 97 min.

 Una altre pel.lícula, i en van el menys 20 en pocs mesos, que com quais totes son poc originals, giran al voltant del ball de fi de  curs de l'institut i s'ha de suportar necesariament sobre la interpretacio maxim empatica de la protagonista aqui, Kahtherine Langford. Seguint la linea no massa divertida pero adolescent, tampoc ni diferent ni original, es una nova vella comedia romantica de adolescencia, on hi mes paraulotes que paraules i que dintre del  caos del guio sembla donar consistencia als minims dialegs. Tambe com totes te el seu moment gore o sanguinolent, on la quantitat de liquid sanguinos i el color depen de no se sap que. Amb aquesta motxila de topics, tenen barra lliure per tocar ho tot: familia ,amor, estudi i vides. Tan previsible que no deixa espai per la imaginacio es tan soft que hauriem de cercar una nova paraula per denominar el gore habitual i que j hauriem de jubilar. Nomes breus visites a la ciencia ficcio o fantasic donen un punt d'originalitat al estereotipat producte. La canalla d'ultim de secundaria descobreix que poden esclatar (vital, sexual, intelectual, lider, amistat, ) en cualsevol moment i no saber si la culpa es de les neurones, uns virus poc inteligents o hi han altres motius. No sempre van a clase tambe, Charli Plummer, Piper Perabo, Chela Horsdal, Rob Huebel, Kaitlyn Bernard, Hayley Law, Yvonne Orji, Laine McNeil, y Jason Tremblay entre un centenar mes.

EL INFILTRAT /The mole undercover in north Korea (2020) 123 min.

 En forma de thriller el director noruec Mads Brugger fa una incursio perillosa a un pais força desconegut encara, Korea del Nord amb la sensacio de si fos una pelicula d'espies en el regim de Kim Jong-un. Com a thriller es tan facil de seguir que s'acosta mes a un reportatge periodistic que un documental d'analisi. Brugger amb Ulrich Lovenskjold Larsen, s'endinsen en la republica comunista que fa 10 anys pulsan les seves organitzacions mes secretes, la dictadura flagrant i altres secrets inconfesables que occident desconeixia?. Desmontant el govern mes hermetic del mon asiatic,amb l'objectiu de senyalar el drets fonamentals violats, els humans i drets internaionals. Amb camara oculta, amb la que filman trobades amb els protagonistes del mal i reunions amb d'altres representants del poder, curiosament danesos es centren en desmoronar la crediblitat del estadista com la del diplomatic tarragoni Alejandro Cao de Benos de Les y Perez,  de qui es fa amic i dels qui insinuen presuntamen,  que financian el pais amb droga i trafic d'armes, son una empresa criminal, corrupte y sense democracia plena. Intervenen tambe Annie Machon i Jim Latrache Qvortrup. El gruix del guio es l'entrevista que li fa al mateix Loveskjold una agent britanica. Una bruta realitat de espionatge barat com  el climax del detector de microfons es l'èspelma d'aquest fosc pastis.

La pintora y el ladron ((202) 102 min.

 Seguim amb aquest romanço entre la pintura i el cine, en aquesta ocasio un documental Norueg de Benjamin Ree, premiat a Sundance, Boston i London. Surt al film unes intervencions de Barbora Kysilkova que dona un punt de misteri a la produccio de les seves pintures  i es a ella, el 2015, la pintora naturista checa, a qui van robar dos quadres d'una galeria d'art d'Oslo a plena llum del dia i per un valor de 20000 euros. La policia noruega troba enseguida els dos lladres, (Karl Bertil Nordland) pero els quadres no aparexen. Intim i seductor documental, lluny dels documentals de Los Angeles i en el que l'historia i curriculum del lladre que entrevisten fora del judici, es casi mes interesant que la de l'artista robada. Documental on la tecnica supera a la ficcio i ens presenta una cronica criminal increible i fascinant. Com a bon documental ordena amb preisio les seves peces o retalls. fet que no es facil per lo complicat de les vides que ens vol mostrar. Dos aspectes fan d'aquest film fonamental. La decisio importantisima que es pren durant el judici i quin va ser el moment en que Ree decidix rodar lo  perque i per on comença a buscar. Aixo fa que el  film sigui unic, cosa que no sempre es pot dir dels quadres. Es a les hores que la artista s'acosta al lladre Nordland i li demana de fer li un retrat. A partir d'aquell moment es va convertirr en el model masculi de l 'obra de  Barbara. Aixo esdeve en una llarga amistat que dura fa anys i que ens parla de les conexions humanes entre la dona i l'art. En una cinta de pintura no podem deixar de posar hi el fotograf, Kristoffer Kumar. Va passar a Oslo, pero com a model de contradiccio de sindrome podria haber passat a Estocolmo.

la senyora Lowry i fill (2019) 91 min.

  El guio de Martyn Hesford descubreix a molts el biopic de un pintor (Timothy Spall) dels barris humils del noroest industrial del Regne Unit, (Lancarshire 1934)  on s' hi van traslladar quan el seu pare va creure que seria dificil de mantenir el nivell mitja de vida que portaven. Al final de la seva ida, L.S.Lowry va ser reconegut finalment per el mon de la pintura, quen podia haver estat un Cezanne o Moret. Ho certifican els trossos de documentals de museos i exposicions de les seves teles  en els que transpuan el blanc plom amb que les preparava abans d'intervenir hi. Adrien Noble recull al historia d'un dia qualsevol d'aquest pintor, que quan plega d'un treball vulgar, de cobrador de lloguers que no sempre aconseguia, Pero que li servia per reflectir en els seus quadres la miseria que palpava cada dia de primera ma, torna a casa seva on l'espera la seva mare eternament malalta , Vanessa Redgrave, que el somet aun terrible i torturat dia a dia en un relacio particular critica entre un fill deficient lleugerament i una mare que fa temps esta al llit. Mes que un dia es el final del capvespre, que es qnan arriba Lowry envoltat de nens que li fan burla, imitant el seu caminar charlotesc per le humides llambordes del cami a casa. Pintava per ella i a ella mai li agradava el que pintava. Film entre 4 parets que pot arribar a angoixar algu poc interesant en reconeixer aquest especial autor de quadres. Un film que podria ser aburrit, el talents dels seus actors el fa notable i interessant. Un film de dialegs en el que la llum i la fotografia (Josep Maria Civit) s'uneixen a la categoria personal de la pintura que vol donar a coneixer. 

la chica del brazalete (2019) 95 min.

 Amb tota la cualitat d'una selecta serie de detectius de tarda, Stephane Demoustier, ens explica un drama judicial sobre el cas d'una noie de 16 anys, acusada de matar a la seva companya de festes. Basat en el cas medatic d' Amanda Knox, en la seva segona pel.licula ens proposa un excelent retrat de la bombolla de la adolescencia, on s'estigmatitza sexualment a la joventut per marcarla moralment. Pero l'important no es aixo sino la relacio dificil de la noie amb els seus pares, que la defensen a mort fins que els aconteixements i la investigacio els hi comença  a sembrar dubtes, no tots existencials i que els portara a decscobrir una filla en una dimensio que no conexien. Per aixo la familia es tan important (Cesar's guio revelacio i actriu)i l'intepreten Melissa Guers, complexe personatge el seu que es lliure, inocent, provocador llunya i emotiu,  Roschy Zem,(pare) Anais Demoustier, Annnie Mercier, Pascal Garbarini, i Chiara Mastroianni (mare). En una tercera capa el film flueix soterada el tema judicial on si exposa un encertat analisis del problema generacional portat als tribunals, que per lo vist, tambe necesiten una actualitzacio. Thriller psicologic que per una vegada no pren partit i es mante equidistan amb tots les raons que es demostren al llarg del judici. 

in fabric (2018) 90 min.

 Com fem amb l'Scarlett, en alguna ocasio, convidem a un critic amb el seu comentari. Avui ho fem amb "in fabric" del company Joan Millaret.

Per fi s’estrena a la plataforma Movistar+ l’excelsa i forassenyada cinta de terror en clau d’humor negre In Fabric del britànic Peter Strickland, la proposta més arrauxada i estrafolària del 66è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià del 2018. Aquest plat tan suculent gira al voltant d’un vestit vermell assassí, espècie d’objecte malèfic, que desencadena una ronda de destrucció per allà on passa. La trama arrenca amb una dona separada que es compra un vestit vermell en uns grans magatzems per a una primera cita, provocant-li tota mena de maldecaps i ferides diverses.

Tenim una primera part espectacular, un film en si mateix

Tenim una primera part espectacular, un film en si mateix, que arriba seguida d’un segon bloc ben espaterrant amb un mecànic de rentadores que pren el relleu als soferts posseïdors d’aquest vestit maleit. Un film pletòric d’inspiració, farcit d’idees visuals i escenes malaltisses, que gaudeix de moments de pura antologia. Especialment tot el que gira al voltant dels aparadors i les entranyes d’uns grans magatzems britànics de rebaixes d’hivern, amb un cap nosferàtic i unes dependentes que semblen serventes draculinianes.

El film de Peter Strickland posseeix una estètica retro combinada amb rampells psicodèlics, amb picades d’ullet sobretot al terror desmesurat i cromàtic del giallo. Ens deixa un edifici tan sinistre com captivador en què es conjuguen capitalisme i consumisme amb elevades dosis de perversió i fetitxisme. Tenim també un benaurat sentit de l’humor negre que genera una comicitat d’allò més reeixida amb gags d’alçada. Destaca també la bogeria sonora i cinematogràfica, patent de marca d’Strickland des de l’irritant film Berberien Sound Studio (2012), però que a In Fabric arriba al cim de l’excés, la majestuositat i la perfecció.

LAS NIÑAS (2020.100 MIN.)

Sobrevalorada película de Pilar Palomero. encapçala totes les nominacions de Goyas i Gaudis, mes Malaga , Forque i Feroz, que el milllor que es l'apropament al mon de la dona. Una mare i una filla que enmarcades per una epoca de represio i aixo pot fer pensar al public que algu s'hi vegi reflectit. Per no ser no es ni emocionant i si pot ser que destaqui del empobrit sistema del cinema espanyol. Com sempre al cinema actual tot esta ben interpretat i en alguns moments s'agraeix que no ballin ni cantin per acabar de situarnos en la pantalla i en el guio. Aqui es on hi ha la memoria trista d'un pais dit nacio, a qui la pel.licula intenta desmontar les seves mentides una a una. Perque la concepcio general es de que no hi han grans errors, s'hi vessa una actitud paternalista i se li atribueix una sensibilitat que no te, un misteri. Com el de perque ara totes les pel.lícules pivoten sobre una nena o uns nens. El 1992, una nena de 11 anys, (Andrea Fandos) viu amb la mare (Natalia de Molina) i estudia en un col.legi de Saragossa. Darrerament tothom estudia a Zaragoza, i l'arribada d'una nena de Barcelona, (Carlota Gurpegui), li canviara la vida. Amb ella iniciara la adolescencia, on descubrira entre Olimpiades i Expos, totes les mentidesi les poques veritats d'una falsa transicio. Pero encara son massa poques.

mon bebe (2019) 85 min.

 Les pel.licules de nens i bebes les carguen de bones intencions uns personatges bona gent que ens transmeten una lleu inseguretat amb una mica d'humor. Totes cauen en topics que acaben quan els fills marxen de casa a fer la seva vida, actualment mes lluny que abans, en aquest cas al Canada. La historia repetitiva que es com l'ocell txocan continuament contra el vidre, es la eterna de la maternitat que vol actualitzar se. Una altre especialitat tipica es el lacrimogen guio terapeutic habitual. En aquest film es tracta de la llibertat d'una filla de 18 anys i la necessitat de la mare de conservar la memoria familiar tendra i sincera. Els altres dos fills mes grans no ajuden gaire al complicat moment . Una lliço de vida que ens dona la correcte Sandrine Kiberlain i la filla problematica Thais Alessandrin, que amb Arnoaud Valois, Yvan Attal, Patrick Chesnais, Victor Belmondo, Chlore Zahar i Arthur Benzaquen. La directora Lisa Azuelos entre somriures, i planos de chumets, ens posa tota la musica que li deu agradar a ella, pero que no molesta ans aporta una mica de llum a  un film que a cops no sembla teu, o que el vegis tu. 

Confinados (2021) 118 min.

 Per fer nos passar mes amablement el confinament, el Regne Unit s'inventa un Locked Down, no confondre amb el documental de  Martin Garrido, i ens posa de confinada actriu la ja important Anne Hathaway al capdevant de un grup de importants figures del celuloide com Chiwetel Ejiofor, Ben Stiller, Lucy Beyton, Ben Kingsley, Mindy Kaling, Stephen Merchant y Dule Hill. El film es un dur exercici de denuncia sobre el cost de les trucades de Zoom per exemple, burlanse dels iconics rituals del virus i que començan amb la quimica que els  proporciona un atracament de la parella a uns grans magatzems. Decisions equivocades en el delicte, fa que la parella perdi el nord i comencin a anar per la pendent del drama. Molts pero acusen a John POwell de manca de talent, energia i recursos per no incomodar al respectable. Aquests mateixos parlen d'ofensa i restitucio de les entrades. Perque no s'enten que es una valvula de sortida de la comedia tragica que es el confinament i no es pot aprofundir mes per que no es el que necesita la gent aquests moments. S'apela a la nova normalitat, ignorant que nomes seran normals els que ho eren abans de la pandemia. Una parella que ja habia pensat separarse abans de  la infeccio, decideixen aprofitar les circumstancies de  la invasio dels virus per robar unes quantes joies en els grans magatzems Harrods de Londres.

Nuestros mejores años (2020) 120 min .

 Gabriele Muccino tiene seguidores fieles haga lo que haga. Su habillidad para dirigir actores seguro que tiene que ver con esta fidelidad. Divertido como casi siempre mantiene el hilo de Billy Wilder tenso pero al borde de la lagrima. Cine a la italiana, desde la manera de besar hasta la academica sonoridad, gritos de sus dialogos e interpretaciones. Su critica a la evolucion de su pais Italia tras cuarenta años de politca fraticida y con 40 gobiernos de coalicion es lo que anal.lizan 4 amigos desde  los años 80. La interpetan Pierfrnacesco Favino, Micaela Ramazzotti, Kin Rossi Stuart i claudio Santamaria, con Andrea Pittotino i Nicoletta Romanoff.

Hope (Hap) 2019 126 min.

 Una mostra mes del atapeit prestatge de les pel.licules de enfermetats, de la directora Maria Sodhal, nominada a l'Oscar i al cinema Europeu, i que a la l iniea vermella de la emotividad i afegeix les dues interpretacions del protagonistes Stellan Skarsgard y Andrea Braein Hovig, que s'integren inmediatament en la historia, com si estiguessin  a polseres vermelles. Amb la frialtat tipica del cine norueg , escandinau, la  accio es desenvulopa el guio amb els canons nordics de sempre. El retrat que fa de la pàrella te un deix bergmia i la tristessa de com afrontar la fatalitat. Drama just i net pero que com altres s'ofega en el fems del cancer, Terapia si o no, si o si, que provoca l'eleccio mes dolorosa i previsora, que nomes els llargs silencis entre dosis i possibilitats, entre mirades sinceres fins i tot acaban desarmant i apubullant a l'espectador mut. En aquest Love story entre artistes, tambe es ella l'esperada per la mort hospitalaria, una vida a la que la "flaca" nomes li deixa tres mesos.. 43 i 59 anys tenen una familia desestructurada amb fills biologics i que nomes pretenen arribar a Nadal per reparar un mica les seves vides trencades.

Swallow/Empassar (2019)94 min.

 Gotham, Deauville, i Tribeca, premian i presenta aquesta historia portada al limit  escrupulosament per l'ombre de Haneke, vull dir per Carlo Mirabela-Davis. Hi han films, aquest es un, que quan el veus per segona vegada, l'entens menys. Imprevisible, mes per saber que es menjara la noia recen casada protagonista (Haley Bennett), piles, terra, una cullera, ... .que per les seves gelides imatges. Una fotografia de Katelin Aritsmendi, que per si soles donen color pastel en una casa de somni,  a unes converses que visualment ja inquietan. Una noia amb dificultats, que te que fugir del segle passat, l'entorn, la familia, els traumes, i tornar a neixer lliure de malsons viscuts i que manten la seriositat que no l'interes fins el final. Pel.licula que provocara controversia per la figura femenina que intenta alliberar, tot i que el director la presenta com una fabula moderna. Cap imatge absolutmanet escabrosa inmutara a la familia que te solucions per tot, Austin Stowell, Denis  O'Hara, Elizabeth Marvel, David Rasche, Lauren Velez, Zabryna Guevara, Olivia Perez, Kristi Kirck, Laura Dies i Elise Santora.

El ombligo de Guie'dani (2018) 119 min.

 Es la versio mexicana de "Roma". El que Xavier Sala considera una interpretacio incisiva i critica de les dues actrius per el mon occidental i una certa acceptacio del paper sumis de la dona treballadora o no, per aquest canto del ocea es una lleugera i velada renyada o calbot al sistema esclavista del personals de servei. Consideran l'internament de unes persones per cobrir les necesitats domestiques dels amos, a canvi del minim de subsistencia, en aquest cas bona alimentacio, calefaccio i vestits usats. Clase alta sense glamour, una recerca minça de la justicia laboral, i un cautiveri prosaic. Un relat amb la moral per ventilar i una picada d'ull a la incoherencia de la diferencia de clases. Anem a la pel.lícula. Trenca pero poc, amb la tradicio de servilisme humiliant del ser mexica. I no nomes per els treballadors de la neteja, sino per moltes altres feines que a molts paissos es reserven per els foranis. Malgrat la  desesperanza que transmet la situacio del film, no deixa de ser mostrat el mateix ascensor social que fa tres generacions aqui, pero ara les escales s'han de tornar a pujar a peu igual pero mes rapid. La realitat es la que es. Una opera prima de soledad i pobresa estructural, que el film, tambe va soportar. Premiat a Morella i Huelva, destaca l'actriu de 12 anys Sotera Cruz, i la seva mare, Erika Lopez, que viuen siguent "zapotecas" indigenes amb Majo Alfaron,  Yuriria del valle, Juan Rios, Valentina Buzzurro, Jeronimo Kesselman i Monica del Carmen. El melic te pertenença pero no te nom.

'Iran: teaching among the nomads' guanya el 38è Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló

 

El muntatge del francès Louis Meunier s'endú el Gran Premi i Flor de Neu d'Or"perser un homenatge a la transhumància; un estil de vida en extinció" ·Cholitas, dels espanyols Jaime Murciego i Pablo Iraburu, guanya el premi Florde Neu de Plata a la millor pel·lícula de muntanya   · La realitzadora polonesa Eliza Kubarska s'endú els premis al millor film de cultura de muntanya i a la millor fotografia per la producció The Wall of Shadows · A partir d'avui ja està disponible a la plataforma online.torellomountainfilm.cat un abonament especial per veure les vuit pel·lícules premiades fins al 7 de febrer Un jove professor iranià tanca la porta de l'aula per viatjar amb un grup de nòmades i seguir fent classe als més petits durant la transhumància. Aquest és el punt de partida d'Iran: teaching among the nomads, la gran vencedora del 38è Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló. La pel·lícula que signa el francès Louis Meunier s'ha endut el Gran Premi Vila de Torelló i Flor de Neu d'Or d'aquesta edició.  Rodat a la serra de Zagros, el documental retrata la passió i el sacrifici de les famílies que encara traslladen a peu els seus ramats per trobar pastures verdes. El jurat d'aquesta edició ha guardonat el film "per haver fet un homenatge a la transhumància i a la pedagogia" a través del seu protagonista, el professor Hoomayun. A més, afegeix, la pel·lícula "posa en valor un estil de vida que desapareix basat en l'esforç i la superació".  El segon guardó de la 38a edició ha estat pel muntatge Cholitas. Els directors espanyols Jaime Murciego i Pablo Iraburu han guanyat el premi BBVA i Flor de Neu de Plata a la millor pel·lícula de muntanya, en la qual dones indígenes bolivianes es proposen escalar la muntanya més alta d’Amèrica, l’Aconcagua. "És un film profundament humà, empoderador i universal", remarca el jurat que destaca la qualitat del relat cinematogràfic.  El realitzador eslovè, Pavol Barabas, ha tornat al Festival amb una doble aposta i marxa amb les mans plenes: Everest - The Hard Way ha guanyat el premi F.E.D.M.E. especial del jurat "per haver recollit l'èpica de la muntanya dels anys 80 i per l’esforç de revisar un passat dolorós i dur de vivències personals, amb molta cura i honestedat". Salto is the King és l'altre film que porta la firma de Barabas i que s'ha endut el reconeixement a la millor pel·lícula d'esports de muntanya amb el premi Grandvalira. El muntatge mostra el descens de les cascades més altes del món.  D'altra banda, la producció The Wall of Shadows, de la realitzadora polonesa Eliza Kubarska, ha guanyat dos guardons: el premi Quadpack Foundation al millor film de cultura de muntanya i el premi F.E.E.C. a la millor fotografia. El muntatge planteja un dilema a una parella de sherpes: acceptar o no l'oferta d'un grup d'alpinistes occidentals que volen escalar una muntanya sagrada i necessiten pagar la carrera dels seus fills. El premi Boreal al millor guió és per a Ocean to Sky. El director autralià Michael Dillon, que l'any 1992 va signar la pel·lícula més premiada de la història del cinema de muntanya –Everest - Sea to Summit– i que aleshores va guanyar el Gran Premi del Festival, no ha perdut de vista el sostre del món. Aquesta vegada ha relatat com Edmund Hillary va fer un viatge en barca i a peu pel riu Ganges, des de la desembocadura fins a l'Himàlaia.  Malgrat que aquesta vegada no ha estat per votació popular degut a la pandèmia, el premi Cervesa del Montseny continua reconeixent les millors produccions de la secció +Xtrem. En aquesta edició se l'ha endut la francesa Made in voyage, de Wiley Kaupas i Joey Schusler, a través d'un viatge amb un antic bus escolar. Per últim, Kinnaur Himalaya, de l'italià Emanuele Confortin, ha guanyat el premi Mountain Wilderness per haver estat el film que millor ressalta la defensa dels espais naturals.  El Festival acaba aquest diumenge, però a partir d'aquest vespre estarà disponible a la plataforma online.torellomountainfilm.cat un abonament especial amb totes les pel·lícules guardonades que es podrà comprar fins al 7 de febrer.   -A partir de les 19.30h. tindra lloc el lliurament de premis i la gala de clausura a càrrec de la periodista Txe Arana. L'acte comptarà amb l'alcalde de Torelló, Marçal Ortuño; el director del Festival, Joan Salarich; el director de la Zona Osona de BBVA, Daniel Guardiola, i el president de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Jaume Ribera.   També us podeu descarregar imatges dels films guanyadors en el següent enllaç.   Imatges de les pel·lícules guanyadores Us facilitem el trailer de la pel·lícula guanyadora Iran: teaching among the nomads. © 2021 Festival de Cinema de Muntanya de Torelló.

el verano que vivimos (2020) 119 min.

 DE VEGADES ES NOTA A EN UN FILM L FORÇA DE les ganes de fer.lo rodarlo i explicar de la millor manera possible el que ens brolla de dins. Es el qu fa Carlos Sedes. Quan el film es "flac" que deien els avis, una manera de salvarlo es posant tot el pes del casting i els exteriors a la graella del guio. i aixi sempre funciona. Pero a les hores, la inversemblança, els topics i els cuadres de postal, es lliberen i  embruten la, en principi, pura obra de cine. Es una pel.licula clara, que sobreviu a costa dels personatges, amb un seguit de coincidencies que donen cos i lletre als actors. Els Goyas a la musica i canço, ens porten aun petit diari gallec d'un poble de la costa on una becaria te que fer les practiques per acabar la carrera. L'estudiant de periodisme, Blanca Suarez vol demostrar, el 1958, que pot investigar per probar tot el que ha apres i arribar a ser una autentica periodista.Pero la feina que li donen es la confeccio i control de les sequeles que demanen sortir al diari, i algunes arriben misteriosament Aixo que sembla poc i avorrit, la portara a recorrer tot Espanya fins a Vinyes de Jerez y a trobar una historia d'amor que tambe investigat, sera impossible. Javier Rey, Pablo Molinero, Guiomar Puerta, Carlos Cuevas, Adela Calvo, Manuel Moron, Maria Pedraza, Moreno Borja, Mercedes Sampietro, Joaquin Nuñez i Alfonso Agra.

Josep (2020) 81 min.

 Amb unes brillants pinzellades es pot explicar millor la historia potser, que amb un feixuc llibre de la mateixa materia. Aixo ho ha  fet Aurel que exprimeix al maxim els estetics dibuixos de Josep Bartoli, penjats d'uns ambients, paisatges i interiors casi sofisticats tot i la duressa que volen expressar: una fascinant historia sobre l'amor al pais, la familia, la resistencia, i la tossuda esperanza de conservar l vida en les situacions mes limits. La tristor i duressa que representen,  il.luminen la estraccio simbolica de la por que va passar Josep a Argeles -sur- mer, fent de l'art pedres contra el feixisme defensant com podien la republica, que segons deien els francesos, ells ho eren. Nomes els hi va faltar el gas. Dibuixos poc convencionals, austers, com una de les linies de la ganyota japonesa, elegants i punyents, bonics i eloquents, que saben colocar la politca internacional entre les linies i colors animats, amb un estil sensible i esceptic que l'aparta de qualsevol documental, al que amb temps li guanyaria en quantitat d'informacio, pero no de conceptes. Premiat per el cine europeo, Cesar i Valladolid, ens situa el febrer del 39, quan la fugida de catalans a  France en onades fugint de la destrossa sanguinaria del general Franco, van optar per confinar els exiliats en uns camps de concentracio improvisats a les platges d'Argeles. Alla una amistad entre dos homes forjada traves dels filars de puas, els dona forces per seguir lluitant contra el regim exterminador. Musicada per Silvia Perez Cruz, Jean Louis Milesi va omplir els entrepants on hi havia el que deien els protagonistes dibuixats.

el padre (2020) 97 min

 Ben treballat aquests film sobre com concienciar i tractar les enfermetats mentals, tipus Parkinson amb el deteriorament de les  neurones o l'Alzehimer  per culpa del cossos de Levy. Un relat teatral que interpreta a la perfeccio Anthony Hopkins, fent interesant el visionat d'aquesta oportuna pel.licula. Pasa el guio per uns moments terribles, brillants i intel.ligents que faran dubtar de que estan veient i en el desconcert encara s'entra mes en la problematica. Aquests tipus d'enfermetat propicien al dolor psiquic tan al malal com al cuidador que tambe pateix i molt. En un montatge excel.lent i justicificats aquesta vegada els flahs backs, Olivia Colman es la brujula que dirigeix les accions del intimista film, com a filla de Hopkins, tan que commou amb la crua situacio vital que planteja. Textes justificats al voltan de la demencia senil o cerebral, en els que la idea de presentar ho com una de policies i suspens, fa que es desenvulopi amb una sencillesa inestimable. Premiada a Globus d'or (2020), San Sebastian, Choice Awards, SAG, LA i Boston, Florian Zeller, catapulta la seva obra literaria sobre Hopkins i l'envolta de Imogen Poots, Rufus Sewell, Olivia Williams, Mark Gatiss, Evie Wray i Ayhessa Dharker. Un ingenier octogenari, decidid per caracter i mobilidad a viure sol, rebutja sistematicament les senyores assistents que li proposen cada dia casi, per ajudarlo. La filla no pot visitar lo diariament i sense memoria la ment del pare es va deteriorant progresivment. El punt de desunio arriba quan l'home perd totalment el sentit de la realitat, el mon de vista i la dona te que seguir amb la seva vida que tambe la te. Es important sapiguer on deixes el rellotge.

La ultima gran estafa/ the ccmeback trail (2020) 104 min.

 Robert de Niro es un gran actor pero no un gran entre els comics La seva vis comica que funciona quan es un avi en guerra o el pare d'ell o d'ella, es perd quan te un altre tipus d'exigencia i que da fora de reigstre assemblança mes  taxi driver o al capone. Una de els propostes mes cursis del genere Hollywood dintre de Hollywood, que beu de les versions mes afamades dels boulevards que comandaven Di Caprio o Travolta. Com que es mes del mateix, els dialegs estan treballats i l'humor negre copiat e el guio del mateix George Gallo, que reparteix entre de Niro, Tommy lee jones, el seu alcoholic potser es el millor, i Morgan freeman els principals acudits, que demostra que encara que hagin fet de tot per profesionals com son, no s'hi fer ho tot. Per aixo s'apunten s la fluixa trama, als farcits de gestos, com procuran apssar desapacebuts. Robert de Niro es un producotr ue deixa inacabda una pelicula per manca de pesupost i la manera uqe triova de remontar es fer en una altre de serie B per poder pagar la seva deute amb la mafia cinematografica. El truc esta en que la nova pelicula tindra escenes dalt risc que provocaran la mort del principal actor i pagara el seguro.L'escollit es Lee Jones, borrataxo, deprimit i en plena decadencia. Recordem la sequencia  del pont colgant, i tot i aixi no hi manera de matarlo. Els equips de rodatge son Vincent Spano, Natalie Bum, Emile  Hirsch, Zach Braff, Patrick Muldoon Eddie Griffin, Jole Michaely, entre els principals secundaris. 

El baile de la gacela (2018) 91 min.

 La" gacela" es el sobrenom d'un futbolista de Costa Rica, que s'enfonsa al perdre una semifinal d'un important torneig interacional. El film de Ivan Porras mostra a Eugenio Miranda (Marco antonio Calvo Coronado) de 72 anys en un relat convencional, en un plantajament formal sense estirabots d'un centre de dia per persones de edad madura on es pasen la major part de les hores ballant. Al ex futbolista li agrada una dona, (Vicky Montero)  que  en principi no te clar que ell hagi de ser la seva parella. Els assaijos, merengue, bolero, salsa, cha cha cha, rumba, i tota mena de sons tropicals, en una bandas sonora excelent reordenada per Camilo Froideval, estan coordinats per un mestre, ballari frustat i fumador empedernit (Patricio Arrenas). La filla Maria Jose Callejas, encapsalara una llista d'amics de la residencia, Alvaro Marenco i Mariano Gonzalez, que animaran a la parella a particiapar en un concurs d'aquets tipus de dances. Pel-lícula sencilla i entretinguda, que defuig del drama de les residencies de la gent gran, pero que no es logicament "Ells disparen al caballs, no?" de 1969

los croods, una nueva era (2020) 95 min.

Igual que la primera. Talento, voces, detalles ingenio, temas de calado y saber que hay que salir de al cueva para progresar y buscar un lugar mas seguro que llamar hogar Cuando l o encuentan esta ocupado por otra familia los Masmejor con los que deberan dirimir el espacio. Mas evolucionados, con huerto, casa en un arbol que curioamente provoca tensiones entre las dos familias. Una gran amenaza que les hara salir de las murallas,aparcar sus diferencias y luchar por un futuro mejor.    Compensa las débiles personalidades con gags afortunados, entornos diseñados por ordendador, los diálogos limitados con comedia de porrazo  ingenioso en el guión de Kevin i Dan Hegeman. Con todo ello Deam Works y sus director Joel Crawford encadenan un film de animación de ritmo endiablado. Estos cavernicolas son inferiores a los Picapiedra que debieron de abandonar las grutas para progresar  y divertir al mundo. Una necesaria secuela por una vez que presenta una forma diferente (dos ) de ver la vida. Vertigo, chistes, educacion y secundarios. Globos de oro 2020 a la animacion. 

Bliss/ Felicidad (2021) 104 min

 Serveixi el film per que torni a la pantalla gran Owen Wilson en aquest drama surrealista que no li permet desevolupar la seva vis comica de forma plena. Un film erratic i sense interes, tot i que es d'agrair que per fer caure a algu o destroçar un automovil, no facin falta kilos de pedra, foc i sorolls i s'aconsegueixi sencillamnet senyalant amb el dit. Una bona idea inicial potent que es perd per les trampes de la ciencia ficcio. Un trencaclosques, es d'aquells films que tothom va preguntan que pasa ara, del que el director Mike Cahill ha perdut algunes peces. I perd el control del film, amb seu propi guio, en el que els protagonistes, (Salma Hayek), perden aviat el control de les pastilles blaves i verdes, 10 o 20, que els hi permeten viure sota un pont,con si fos el palau de Versailles. Tot aixo pasat per un amulet que els converteixen en cristalls. Una altre pel-lícula americana que comença be i no saben com acabarla o potser ja no fan els pases de prova per el public. Wilson es separat i ademes el despedeixen, quan mata al seu cap (sembla un suicidi) i una dona que viu al carrer ho veu tot i el protegeix creien com creu que el mon es un simulador informatic. Salma l'acaba insertan en la seva desproporcionada historia, en al seva ment desorbitada. En aquest mon hi son tambe Madleline Zima, Nesta Cooper, Joshua Loenard, Jorge Lendebrog Jr.,Ronny Chieng,DeRon Horton, Steve Zissis, Mercy Malick, Katei McCabey Debbie Fan, pero hi son poc perque la parella s'ho menja tot.

Maragall i la Lluna (2020) 109 min.

 Josep Maria Mañe i Francesca  Catala Margarit parteixen d'un fet historic, petit pero gran, per apropar nos un Maragall actual i mes intim. Lluna era una nena de 8 anys quan l'alcalde de Barcelona el 1993, es va instalar a casa seva per entrar en contacte amb al gent del barri. El lloc era Roquetas, al districte de Nou Barris. 25 anys despres, amb guio de David Cirici i Carmen Fernandez Villalba, ens apropen al millor alcalde contemporani de la ciutat.

Manual de la buena esposa/ La bonne epouse (2020) 109min.

 Amb una estetica que recorda clarament els  anys 60, el film esta molt ben narrat per Martin Provost que al mostrar al inici el trio protagonista que supervisen un col.legi de noies(Juliette Binoche, Yolande Moreau, Noemi Lvovsky) ningu diria que es una historia de terror. Segurament no era un paper per la Binoche, que intenta salvar la seva dignitat profesional a cada insulsa accio del guio. Pot ser el film ,boig o gracios, pero demana el tema ser mes acid, desenfadat, i nomes sorpren a l' inici que sembla elegant i didactic. Te tot els adjetius del cine frances, un tren de gran velocitat que per una vegada els hi ha descarrilat. Sense morts..Haguesssin pogut ser ho, Edouard Baer, François Berleand,  Zabukovec, Ana Maria Vartolomei, Lily Taieb,Pauline Briand, Armelle, i Maria Berlanguer. La Binoche es un dona "perfecte que ensenya en una residencia de senyoretes a cuidar de la llar, a obeir en els debers conyugals amb fervor i sumisio.   La directora es trovara viuda i pobre i se li remouran totes les seves creences  que li faran cercar el seu primer amor, la llibertad de la dona, el maig del 68, el vent d'un futur millor.             

caminho longe (2020) 70 min.

 El documental de  Josu Martinez i Yxaber Larreategui rodan el cami llarg del retorn a casa de A. Etxegarai despres de 33 anys exilat a Santo Tome amb la seva parella Kristiane Etxaluz, per la seva activitat armada. Detingut a Baiona per França el van enviar al Ecuador on ha passat la vida desde 1985. Es centren els directors-guionistes en els 4 ultims dies a la isla abans del retorn. I les visites que li feia la dona, cada 3 mesos i insertan frases i explicacions que pretenen blanquejar un sembla que arrepentiment i confesa errors imperdonables del terrorista de "Lenicar".La por, les angoixes, la incertessa es tornen a plantejar en aquest retorn a Plentzia, (Pais Basc) a mes de 5000 km. S'utilitza part del documental que ja havien rodat, "Sagarren Dembora" (2010) i que demostra les dificultats de reconstruirse la vida des de una "guerra" que no era tal. No es una segona part.

Noticias del gran mundo/News of the world (2020)118 mi.

 Tom Hanks de capita periodista, creuan las planures desertiques de 550 milles que portan a Galveston en un carreto. Torna el western en  versio intima i amb el conseguent ritme per convertirse en una serie de pocs capitols. Sense puntes de sang, Paul Greengrass, politic director, situa dues animes cinc anys despres d' acabada la guerra civil americana, Un vetera tret de la novela de Paulette Jiles, trova a una nena rossa, (Helena Zengel, globus d'or) de 10 anys, d'origen alemany, i que feia sis que havia estat raptada i educada per els kiowas i que continuament s'escapa. Magnifica película-conte, que no western algid, que mostra amb duresa la fisonomia dels dolents, els bons, encapçalats per Hanks i els seus comentaris socials i etics. El capita Jefferson Kyle Kidd, s'encarrega d' anar llegint els diaris vells per els pobles on passa, reunint el poble que vol escoltar lo, en un local per 10 centaus l'oient. Una patrulla yanki, coincideix amb el vetera capita i li encomana que deixi la nena al primer poble que trobi. Cosa que ell no fa i viudo com es, vol portar la criatura a recuperar la seva familia. El film avança amb dificultats i aventures en el llarg viatge, on veiem per exemple que l'estranya noia sap fer balas quan ja nomes els n'hi queden 20. Luke Davies millor guio adaptat (NBR), acull a Neil Sandilandsd, Elizabeth Marvel, Ray Mckinnon, Mare Winningham i 25 mes que intenteran formar una familia en un lloc en el mon.

Salvaje / Unhinged (2020) 91 min.

 Un toc de claxon en un embus de circulacio, no es excusa ni per matar a tota la familia del cotxe "agresor" ni per fer una mala copia del un dia de furia del Michael Douglas., ni un dia de mucha menos furia  en un western de los 50. El salvaje Russelll Crowe,como indica sus titulo en ingles es mas bien un descerebrado desquiciado ,se supone que por alguna cosa mas grave que el "moc moc" de una bocina. Lo que podria ser un freno  temporal al acoso de las series es un (otro) torpedo al cine tal  y como lo conocemos. Un intnento de salvar el cine en que vemos al bueno de Spileberg con las manos en la cabeza añorando su diablo sobre ruedas. Inhabil, sin proyeccion, destilando adrenalina pero de protesta por el asco de artefacto-película esquiva el abrazo de la demagogia mas reclacitrante. Derrick Borte (brote seria psicotico) no asistio a la clase del psicologia en su escuela ,si l a conocio, de cine de su poblacion. Reservada a profesionales que tengan que hacer algo con ella, aparte de comprobar su estupidez, la misma con que Crowe pretende hacer algo con ella, pero sometido a su delirio, se le olvida. Con su increible primera escena quema sus aves en la pendiente del thriller mas sordo i irrespirable del momento. Participan en este guion cosido al bourbon barato de Carl Ellsworth, Caren Pistorius, Jimmi Simpson, Gabriel Baterman y Anne Leighton. Los demas agradeceran que no se les cite.

Perfumes/ Les parfums (2020) 100 min.

 Podriem acabar dientque es un llargmetratje frances. Amb mes o menys quantitat, tots son sencills, cuidats, emotius, modestos i populars. Un guio sense sorpreses del mateix director Gregory Magne, filma una historia deliciosa y casi olorosa. Olor que aconsegueix amb calidessa y suggeriments. Francesa com em dit, comedia dramatica sense escletxes, amb una bona dramatitzacio sobre un affaire en el mon comercial de la moda dels perfums i de les aromes. No confondre mai amb la matussera "el perfume". I es Emmanuelle Devos, famosa pero discreta disenyadora de parfums per les grans marques multinacionals i que ven a totes les  empreses que li demanin. Diva i egoista, nomes  li planta cara un especial xofer, Gregory Montel, servicial i sempre amb la mitja somrisa ens condueix en un cotxe taxi free de luxe, comode, als ultims matisoss  del Bouquet intel.ligent. Unica rao per el que ella no el despedeix continuament. Dos mons de relacio complicada que diverteix de forma inesperada. Gustave Kervern,Zelie  Rixho, Sergi Lopez i William Sciortino, composen tambe aquest mon tan car i desconegut.

En guerra con mi abuelo (2020) 94.min

Amb un regust de Sol a casa, s'ens presenta un dels ultims papers comics de Robert de Niro,  en la linea familiar de "el padre es el", i demostrar que la seva vis comica te un limit i que el seu millor entorn son les mafies i els casinos. Tot i la poca subtilesa deTim Hill, no ha apres encara que no com a mes soroll mes riure, i aixo desdiu molt de la gran escola de la comicitat. I simpatica com es en la seva relacio amb el xaval, fa bones algunes altres estracanades. Blanca com la pared d'un cementiri, no supera cap producte de segle passat. Millors els actors que els   excessius guionistes (4), a qui  no espot negar el millor gag que  es el del boto d'alarma que porten alguns avis. Basat en el conte de Robert Kimmel Smith que narra com la guerra comença quan l'avi envaeix l'habitacio de  Oakes Fegey, perque al quedarse vduu va viure amb la familia mes propera, Uma Thurman, Rob Riggle, Christopher Walken, Laura Marano, Jane Seymour, Julio Cesar Chavez , Colin Ford y Veronica Alicino. El net, en  amb concotxa amb els seus amics li declara una guerra de trastades per recuperar el dormitori. L'avi De Niro, que sap mes per vell que per avi, tossut com es, procurara contrarrestar totes les males pasades.                                                                                                                             

Lux aeterna (2020)51 min.

 Cinema dins del cinema, on Gaspar Noe ens narra com de malament pot acabar un rodatge. Una  denuncia a la industria cinemtografica comercial i a les petites coses que hi ha que cuidar perque no sempre van soles. Potser que sigui tan confosa es per que es sobre una bruixa, guapa encara i angoixada Charlotte Rampling. Una gran actriu que es deixa cremar a la figuera, com una bruixa moderna en el primer film de Beautrice Dalle. En aquest sentit es fa curta. Sense voler ho el director, un dels mig metratjes mes divertits del genere. Acull una lectura, discutible, sobre la violencia de genere al menys al mon de la  industria del cinema. Narra com l'estres pot ser mes util al plato que la mateixa camara. Sensacions que en un moment determinat el "nen dolent" deixa que se li escapi de les mans. Pero els tecnics, les neures del productors i l'amor per el cinema fan un batibull que dona per bo el cine anarqic. Amb pocs escrupuls, si sobre el material que tenia hi va posar la sensibilitat creativa de gran del cine tipus Truffaut, donant li un aspecte final de "Cahiers de cinema". Dividida en dues parts la pantalla, convergeixen en un final que per caotic no es el traidicional the end. La bronca entre la directora i el cap de llum es epica, l'inici del film provocador de Noe.  A la seva arca i pujaran Abbey Lee, Karl Glusman, Felix Marilaud, i Luka Isaac. No recomanable per espectadors amb problemas neurologics.

Emma (2020)124 min.

 A falta de recordar les anteriors versions de l'Emma de Jane Auster(1815), ens trobem davant de la mes elegant i enjugassada posada en escena en que els actors, en especial la timida protagonista Anya Tylor. Flynn s'enamorara d'ella i ella conseguira que estudii y aprengui, poguent d'aquesta manera pujar al ascensor social i acostarse a la reina  d'un petit poblet. Joy busca a l'espectador per coneixer el seu real valor en la historia. Sencilla posada en escena, guio de  Eleanor Catton, premi Booker al guio mes jove, reconeguda per la critica de Chicago i Boston, amb colors pastel per endolcir la que ja es prou fidel i bell. La directora Autumn de Wilde, sense pretensions, celebra la quimica, dolça, educada i distant entre Emma i Johnny Flynn. Es una aposta mes per no sortirse de la literatura que sempre es un solid punt a on agafarse i evitar aixi esvaiments de la personalitat narrativa, quasi impresionista pictoric que determina una mirada sobre si mateixa, fidel y tambe original. Per sobre de tot, el to ironic de l' Austen del romanço. Alta societat, cultureta, snobisme, arrogancia, lluminositat, avorriment i gelosia son interpretades per Angus Imrie, Letty Thomas,  Gemma Whelan, Bill Nighy, Aidan White, Rupert Gaves, Edward Davis, Miranda Hart, Esher Coles, i Mia Goth, Es com els flocs de neu que  cauen suaument sobre un sopar de Nadal  a casa dels Woodhouse

Els papers dAspern

 El film es una nova adaptacio de la segona obra de Henry James (1888)mes portada al cinema. Pero siguent la ultima adaptacio de la dotzena que hi ha, res indica que  millori la de Jordi Cadena per exemple. Julien Landais, (opera prima)amb una obra ja de per se feixuga, augmenta la seva pesadesa i ineptitud arran del ridicul. Intel.ligent la novela, plena de detalls  i teatral malgrat la munio excesiva potser de falshbacks, fa necesari entrar abans a les estances i ser mes aprop de les portes. Segurament el public aniria mes rapid llegint l'obra. Actors figurants que semblen figurants estatics i la presencia del poeta Aspern (Jonahthan Rhys Meyers) que es mou a ritme d'anunci de premi literari. I com si fos una esponja, Vanessa Redgrave absorbeix tota la histeria que de vegades flueix del guio de Joan Pavans. Els desitjos secrets i la estetica de les imatges compaginen dificilment amb les emocions dels dialegs. Si alguna cosa mes no funciona ho arregla l'emergent filla Joley Richardson. La mort aprop condiciona la vida d'una familia que rep la visita d'un editor que busca deseperadament unes geloses cartes d'amor.A la Venecia del segle XIX, hi arriba des de Nova Yorkun editor prestigios( Lois Robbins), obsesionat amb l'obra d'un poeta romantic, Jeffrey Aspern. Jon Kortajarena, Poppy Delvigne, Morgane Polanski, Barbara Meier, Alice Aufray, tambe suspiren per la poesia.