Com fem amb l'Scarlett, en alguna ocasio, convidem a un critic amb el seu comentari. Avui ho fem amb "in fabric" del company Joan Millaret.
Per fi s’estrena a la plataforma Movistar+ l’excelsa i forassenyada cinta de terror en clau d’humor negre In Fabric del britànic Peter Strickland, la proposta més arrauxada i estrafolària del 66è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià del 2018. Aquest plat tan suculent gira al voltant d’un vestit vermell assassí, espècie d’objecte malèfic, que desencadena una ronda de destrucció per allà on passa. La trama arrenca amb una dona separada que es compra un vestit vermell en uns grans magatzems per a una primera cita, provocant-li tota mena de maldecaps i ferides diverses.
Tenim una primera part espectacular, un film en si mateix
Tenim una primera part espectacular, un film en si mateix, que arriba seguida d’un segon bloc ben espaterrant amb un mecànic de rentadores que pren el relleu als soferts posseïdors d’aquest vestit maleit. Un film pletòric d’inspiració, farcit d’idees visuals i escenes malaltisses, que gaudeix de moments de pura antologia. Especialment tot el que gira al voltant dels aparadors i les entranyes d’uns grans magatzems britànics de rebaixes d’hivern, amb un cap nosferàtic i unes dependentes que semblen serventes draculinianes.
El film de Peter Strickland posseeix una estètica retro combinada amb rampells psicodèlics, amb picades d’ullet sobretot al terror desmesurat i cromàtic del giallo. Ens deixa un edifici tan sinistre com captivador en què es conjuguen capitalisme i consumisme amb elevades dosis de perversió i fetitxisme. Tenim també un benaurat sentit de l’humor negre que genera una comicitat d’allò més reeixida amb gags d’alçada. Destaca també la bogeria sonora i cinematogràfica, patent de marca d’Strickland des de l’irritant film Berberien Sound Studio (2012), però que a In Fabric arriba al cim de l’excés, la majestuositat i la perfecció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario