Sobrevalorada película de Pilar Palomero. encapçala totes les nominacions de Goyas i Gaudis, mes Malaga , Forque i Feroz, que el milllor que es l'apropament al mon de la dona. Una mare i una filla que enmarcades per una epoca de represio i aixo pot fer pensar al public que algu s'hi vegi reflectit. Per no ser no es ni emocionant i si pot ser que destaqui del empobrit sistema del cinema espanyol. Com sempre al cinema actual tot esta ben interpretat i en alguns moments s'agraeix que no ballin ni cantin per acabar de situarnos en la pantalla i en el guio. Aqui es on hi ha la memoria trista d'un pais dit nacio, a qui la pel.licula intenta desmontar les seves mentides una a una. Perque la concepcio general es de que no hi han grans errors, s'hi vessa una actitud paternalista i se li atribueix una sensibilitat que no te, un misteri. Com el de perque ara totes les pel.lícules pivoten sobre una nena o uns nens. El 1992, una nena de 11 anys, (Andrea Fandos) viu amb la mare (Natalia de Molina) i estudia en un col.legi de Saragossa. Darrerament tothom estudia a Zaragoza, i l'arribada d'una nena de Barcelona, (Carlota Gurpegui), li canviara la vida. Amb ella iniciara la adolescencia, on descubrira entre Olimpiades i Expos, totes les mentidesi les poques veritats d'una falsa transicio. Pero encara son massa poques.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario