la senyora Lowry i fill (2019) 91 min.

  El guio de Martyn Hesford descubreix a molts el biopic de un pintor (Timothy Spall) dels barris humils del noroest industrial del Regne Unit, (Lancarshire 1934)  on s' hi van traslladar quan el seu pare va creure que seria dificil de mantenir el nivell mitja de vida que portaven. Al final de la seva ida, L.S.Lowry va ser reconegut finalment per el mon de la pintura, quen podia haver estat un Cezanne o Moret. Ho certifican els trossos de documentals de museos i exposicions de les seves teles  en els que transpuan el blanc plom amb que les preparava abans d'intervenir hi. Adrien Noble recull al historia d'un dia qualsevol d'aquest pintor, que quan plega d'un treball vulgar, de cobrador de lloguers que no sempre aconseguia, Pero que li servia per reflectir en els seus quadres la miseria que palpava cada dia de primera ma, torna a casa seva on l'espera la seva mare eternament malalta , Vanessa Redgrave, que el somet aun terrible i torturat dia a dia en un relacio particular critica entre un fill deficient lleugerament i una mare que fa temps esta al llit. Mes que un dia es el final del capvespre, que es qnan arriba Lowry envoltat de nens que li fan burla, imitant el seu caminar charlotesc per le humides llambordes del cami a casa. Pintava per ella i a ella mai li agradava el que pintava. Film entre 4 parets que pot arribar a angoixar algu poc interesant en reconeixer aquest especial autor de quadres. Un film que podria ser aburrit, el talents dels seus actors el fa notable i interessant. Un film de dialegs en el que la llum i la fotografia (Josep Maria Civit) s'uneixen a la categoria personal de la pintura que vol donar a coneixer.