Es la versio mexicana de "Roma". El que Xavier Sala considera una interpretacio incisiva i critica de les dues actrius per el mon occidental i una certa acceptacio del paper sumis de la dona treballadora o no, per aquest canto del ocea es una lleugera i velada renyada o calbot al sistema esclavista del personals de servei. Consideran l'internament de unes persones per cobrir les necesitats domestiques dels amos, a canvi del minim de subsistencia, en aquest cas bona alimentacio, calefaccio i vestits usats. Clase alta sense glamour, una recerca minça de la justicia laboral, i un cautiveri prosaic. Un relat amb la moral per ventilar i una picada d'ull a la incoherencia de la diferencia de clases. Anem a la pel.lícula. Trenca pero poc, amb la tradicio de servilisme humiliant del ser mexica. I no nomes per els treballadors de la neteja, sino per moltes altres feines que a molts paissos es reserven per els foranis. Malgrat la desesperanza que transmet la situacio del film, no deixa de ser mostrat el mateix ascensor social que fa tres generacions aqui, pero ara les escales s'han de tornar a pujar a peu igual pero mes rapid. La realitat es la que es. Una opera prima de soledad i pobresa estructural, que el film, tambe va soportar. Premiat a Morella i Huelva, destaca l'actriu de 12 anys Sotera Cruz, i la seva mare, Erika Lopez, que viuen siguent "zapotecas" indigenes amb Majo Alfaron, Yuriria del valle, Juan Rios, Valentina Buzzurro, Jeronimo Kesselman i Monica del Carmen. El melic te pertenença pero no te nom.
lunes, 15 de febrero de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario