Honesto este Diego Leman, al que se agradece que en un film de valores sobre colegios i universidades, que no adoctrinamientos i propuestas del cine de aulas i pupitres rebeldes, convierte su camara arriscada i valenta en casi poesia i veritat. Tambe es cert que si no es per el cami del terror, es dificil ser original en la rebeldia Jamesdine del cine de clases i pasadissos interminables ibuits. Filma amb coneixement i certesa la marginalitat argentina,combinan circunstancies propies del cine social, al voltant d'un profund estudi psicologic.Un mon que els separara de la "gentusa" que viu en els extrarradis, que ben pintats, poden passar per fer bonica una relacio d'actes que fins i tot poden portar a la felicitat. Un trhiller ben tocat que si no fos per la classica posada en escena podria acabar sient un referent argenti del cine d'autor. Juan Minujin es un profesor de Lletres a la prestigiosa univesitat de Buenos Aires. La vida academica de prestigi ja no el motiva i decideix aportar els seus coneixement als barris periferics de la ciutat i reconeixer la diferencia de ensenyar la literatura a barris diferents de la zona marginal bonaerense, que es molta.Minujin, necesitara deu i ajut per entendre endevant les seves clases amb topalls morals, i prejudicis socials. Intentar a salvar al seu alumne preferit Alfredo Castro, que esta perseguit per un grup narco que li busca venjanza. Barbara Lennie no va guanyar Sant Sebastia per davant de Renata Leman. La historia es del mateix Diego i Juan Vera.
martes, 14 de febrero de 2023
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario