Es suporta com una serie a la inversa mantenint la diversio la originalitat, en el retorn no esperat i afortunat del director. Fatih Akin es cada vegada mes solid desarrollan les histories, portan el film a bon port encara que es faci referent de la serie dels anys 90. Condicionan la narracio a un girs absolutament classics, als cops argumentals i als habituals convencionalismes. Ritme entretallat com es el rap, no dic que ho tingui que ser, i que a qui no i agrada que s'hi posi saliva per tragar. El protagonista es va despullant de manera sincera, ensenyant ja alguna maduresa con demanan pas als carrers europeus, continent per cert que retrata molt acertadamen. Film masclista, amb sobredosi de testosterona i si no empreyna mes es perque Akin ho "juga" amb gran habilitat. Emilio Sakraya es el actor que fa de Xatar, en el cami des del seu guetto has el cim de les llistes musicals, vivinel el cami diverses i complidades aventures. Desde la preso, un infern, Giwar Hjajabi, iraqui Va arribar a Alemania a mitjans dels anys 80 , a on van començar desde molt avall, pero tenin en compte la gran capacitat d'aprendre a base de moltes petacades. De delinquent de baixa estopa, a gran dirigent de una mafia traficant. Un important atracament d'un carregamen d'or li permetra pagar les deutes que havia adquirit en males gestions anteriors. Cops d'efecte ho es o no ho es.?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario