Nomes faltaria que Steven Spielberg, no pogues fer afegitons a una historia real pero real, de veins. El que si hem notat alguns es que Spielberg. s'ha fet gran, com tots els grans que ens estan deixan aquests dies. I tot i la crudessa de les histories, sempre hi ha un endulciment dels fets i una relacio tendre entre alguns dels veins. i Aixi com els darrers biopics son freds o individualistes, aquesta humanitat no descuberta ara del famos director, ho vesteix de humilitat i bellesa. I aixo tambe es veu en pantalla, la solidessa, la experiencia, la tristessa, la alegria treta del fons del cor, de la seva veritat sense matisos. Amb unes imatges sempre increibles i molt bones, Spielberg explica com ell voldria el mon, no com el veu. I tot unit per l'amor al cine, i el do individual de la tecnica innata d'aquest home que ha omplert un segle de cine impressionan, per molt que la taquilla encara estigui "titaniczada". Nominat a tot, els veins, Michelle Williams, Paul Dano, (els pares), Grarielle la Belle, Seth Rogen, Judd Hirsch, reprodueixen la semi biografia de Steven, situan lo a mitat dels anys 50 amb un nen d'Arizona que es deia de veritat Sammy Fabelman, molt influit per la seva estereotipada mare i el seu pare, un informatic pragmatic ingenier, que descobreix un secret familiar terrible i que l'impulsa en el mon de cine com manera d'expressio i d'ajudarse a forjar la seva propia personalitat.
lunes, 13 de febrero de 2023
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario