Si algu podia fer important el film era Isabelle Huppert, pero la memoria es tan debil que ni ella ho aconsegueix.Ho hagues fet amb el seu carisma habitua, pero Laurent Lariviere li creua un concepte intelectual. que trasgiversa i capgira el curs natural de la narracio contra la que tindra que lluitar Isabelle, juntant peces,evitant extravagancies i la son que dona la manca de ritme.Lahitoria envoltada de picaresca,, no sap que fer, i es queda al mig, com una tonta sense nord. La Huppert encapçala una serie de presentacions de personatges dolentes i que acaben tambe força arruinats en els seus papers. En definitiva es el retrat d'una dona ferida perdua al bell mig de la confusio general del film, en el que rascant,encara i podriem trovar una mica de bona melangia. La Huppert, s'escapa fugint d'un passat no massa llunya que se li presenta, Lars Eidinger, amb elseu fill Swann Arlaud. Desde el camp benestant anira afegint peces trencades als sue records d'aventures amoroses.
martes, 7 de febrero de 2023
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario