Un actor premiat, Pierfrancesco Favino que faci de Roberto rossellini en aquest remake "rar" del film de Bergman. Ingrid, quan el seu matrimoni feia aigües, tranquils, però aigües.La capacitat del cinema italia per filmar el patiment és infinita., no al qual s'acomoda la sinuositat del film, intensitat afectada que nomes queda tocadada per passades no demanades, i ha "Nostalgia", li costa moltissim aconseguir els climax que en aquesta peli copien. Que li queda llarg vaja, i que li dóna massa voltes a un tema que si no se li dóna un punt creatiu, artístic i nou, s'ofega en un vas d'aigua de tantes voltes que li dóna on l' emocio passa a tornar a aquest viatge al passat en rutins enpantanagades. No direm que el ritme és lent a la que acabas fins a la gorra per exemple de contemplar Napols i la bella ciutat que és. Poc subtil és agafar una Bergman i raspar-lo, posar-lo amb una màxima serietat a cada pla, busquen li una duresa innecessària per fer-la importan però el que aconsegueix és fer-la trista i enfermissa. Dos vells amics que podrien haver interpertat un western o un belic, en què un torna des d'Egipte després de 40 anys a Napols. Descobrir llocs que no coneixia, codis que han canviat i d'altres diferències que no li curen el passat que s'ho menja, però que li ha servit per ser la candidata italiana a l'oscar internacional. Francesca Di Leva, Tomàs Ragno, Aurora Quattrocchi, Nello Macia, Sif Essaidi i Danilea Ioia atmbe són a Napols.
jueves, 2 de febrero de 2023
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario