Coup de chance/Golpe de suerte (2023) 96 min.

Fanny i Jean semblen el matrimoni ideal: tots dos tenen èxit professional, viuen en un magnífic apartament en un barri exclusiu de París i semblen estar tan enamorats com el primer dia. Però quan Fanny topa accidentalment amb Alain, un excompany d'institut, es queda sorpresa. Aviat es tornen a veure i s'acosten cada cop més... Demostra que el veterà autor encara té molt a oferir, una comèdia negra que ofereix frescor, girs, intel·ligència i ironia. I un colossal embolic tragicòmic" Allen converteix la seva pel·lícula 50 en una tèrbola i feliç celebració de si i de la seva carrera, reeditant la mirada tèrbola de 'Match point', però, sobretot, gasta la certesa immoral i molt inquietant de 'Delictes i faltes' Té aquesta rara harmonia de les coses d'Allen, un desequilibri còmode, una ingenuïtat molt penetrant i la saviesa, si més per dimoniet que per vell, que la vida s'organitza al seu gust. Posseïx situacions complexes, una narrativa que respecta la intel·ligència de l'espectador, absència de moralisme I surts content del cinema, amb la sensació d'haver pogut veure la 50 ena pel.licula d'aquest inversemblan director.Reprèn el tema que “Match Point” va desenvolupar de manera més sinistra. La pel·lícula discorre amb fluïdesa i es gaudeix igual que quan assisteixes a una festa on saps que et trobaràs amb cares conegudes." Allen es nega a retirar-se amb una divertida pel·lícula sembla un compendi de les seves grans obres, elegant, bella fotografia, un film que encantarà els seus fans encara que molts qualificaran de menor.No han tingut el cop de sort. Una comèdia deliciosament lleugera acompanyada d'intriga criminal. El relat flueix amb l'habitual agilitat narrativa i extraient el millor de cada membre del repartiment: Lou de Laage, Niels Schneider, Valerie Lemercier, Melvil Poupaud, Elsa Zylberstein, Anne Loiret, Sara Martins, Arnaud Viard, Sara Martins,Jeanne Boumaud, Ah,, la fotografia en mans e Vittorio Storaro.

Carajita (2021) 89 min.

Curios film de la Repubica dominicana, de escaudsera filmografia. Sara (Cecile Van Wielie, 17 anys) i la seva mainadera Yarisa ( Magnolia NUnez 36) tenen una relació que sembla transcendir la seva classe social: són el més semblant a una filla i una mare, però un accident irromp a les seves vides i posa a prova la innocent il·lusió que res les separarà. "Carajita" il·lustra, amb esperit implacable, com la lluita de classes segueix cobrant-se les mateixes víctimes. Una curiosa pel·lícula. Succeeixen coses importants que no veiem, intuïm o imaginem, prevalent abans que res aquesta sensació aletargada que expressen les imatges. Un 'Paràsits' llatí. Comença fort, es desenvolupa a la velocitat d'una reguera de pólvora. Silvina Schnicer i Ulises Porra pugen encara més el llistó del seu brillant mestratge. Un drama potent, visualment i de vegades, molt enigmàtic, no podria ser més oportú a l'època del Black Lives mater. Aposta en molts casos més al detall, a l'observació subtil, al gestual i al visual, 'Carajita' creu al cinema abans que al pamflet i, per això, el resultat és tan fascinant com esquinçador. No només prova ser una molt bona pel·lícula sinó una coproducció completament orgànica, que gairebé mai no evidencia la seva curiosa combinació de talents internacionals. Inteligents actuacions (Richard Douglas, Domitri Rivera, Adelanny PAdilla,) emmarquen aquest drama íntim que els directors manegen amb subtilesa i sensibilitat. Les cerques estètiques, per moments ambicioses, per moments fora de qualsevol interès, no li arriben per construir una pel·lícula amb interès.

El superviviente de Auschwitz/ The Survivor (2021) 129 min.

Després de la Segona Guerra Mundial, Harry Haft és un boxejador que va lluitar contra els seus companys als camps de concentració per sobreviure. Atormentat pels records i la culpa, intenta utilitzar les baralles d'alt nivell contra llegendes de la boxa com Rocky Marciano per tornar a trobar el seu primer amor. Pel·lícula sobre l'Holocaust rodada a la sòlida tradició de Hollywood Una obra d'arrel clàssica protagonitzada per un grup admirable d'intèrprets (Bily Magnussen, Peter Sarsgaard, John Leguizano, Danny de Vitto, Katia Bokor, Anthony Molinari, Ken hOlmes, Scott Alexander, Charles Brice) . Amb dues molt diferents històries d'amor i una sòlida narració. Barry Levinson, eficaç artesà al servei de les estrelles, brinda un relat convencional i formal, que s'il.luina, cada vegada que apareix Vicky Krieps.El resultat convenç prou per la via emocional per transcendir el mer exercici estilístic, i permet retrobar-nos amb un Ben Foster que, de nou, justifica no treure els ulls d'una pantalla. Ofereix suficient resolució emocional per satisfer els amants del cinema comercial. Probablement sigui la millor pel·lícula que el director ha fet per a cinemes des de 'Wag the Dog'.Les peces no sempre encaixen i té moments irregulars, tot i així és un dels treballs més sòlids de Levinson dels darrers anys. Un biopic honest i de vegades impassible que és difícil d'oblidar. El retrat d'un home turmentat que fa Foster és impecable. Un biopic maldestre. La interpretació de Foster és l'únic que sosté les tres línies de 'The Survivor'

Vida perra /Strays (2023) 93 min.

Reggie, un border terrier ingenu i optimista fins a la medul·la, acaba abandonat als despietats carrers de la ciutat pel seu amo, (Wil Forte) Doug, encara que totalment convençut que tot ha estat un malentès i que el seu adorat company de vida mai no se'n desentendria així. . Però quan es topa amb un loquaç i malparlat Boston terrier anomenat Bug, un gos rodamón que adora la seva llibertat i que creu que això de tenir amo és de perdedors, Reggie per fi s'adona que vivia immers en una relació tòxica i comença a veure a Doug com el que de debò és: Un tiparrac menyspreable i dessalmat. Decidit a venjar-se Reggie, Bug i els col·legues d'aquest -Maggie, una espavilada pastora australiana que s'ha vist relegada pel nou cadellet de la seva mestressa; i Hunter, un angoixat gran danès que viu estressat pel seu treball com a animal de teràpia emocional- ordeixen un pla i s'embarquen en una èpica aventura per ajudar Reggie a trobar el camí de tornada a casa... i fer que Doug pagui per els seus actes. La tontíssima trama que la sustenta bandeja el públic adult. I el seu excés de diàlegs sobre sexe decididament guarros no la fan adequada per al publicinfantil. L'adolescent, potser. S'assembla a una pel·lícula dels germans Farrelly, crua i tosca, i no apta. Té alguns moments de riuret'en. Indubtablement no és apta per a nens. Una aventura intel·ligent i adequadament desenfrenada que hauria de guanyar-se fins i tot als que no tenen un amic pelut esperant-los a casa. Aquí hi ha rialles per a estona, sí, però que et facin gràcia de debò dependrà de la tolerància que tinguis a l'humor groller i a la vulgaritat gratuïta. 'Strays' és sens dubte una delícia, especialment per als amants dels gossos, que udollaran de riure i també ploraran davant del seu missatge empàtic que tots, peluts o no, només volem que ens vulguin. Durant 93 minuts els gossos deixen anar tantes paraulotes com el pitjor mal palat en un film, que en la actualitat seria dificil d'escollir. Després hi ha els acudits escatològics, estrafolaris i que, cap té la més mínima gràcia. La pel·lícula oscil·la entre la comèdia grollera i moments de dolçor estranyament commovedors. Però aquesta estupidesa també pot ser el que la fa entranyable i entretinguda.

Falcon Lake )2022) 100 min.

Bastien, ( EngelJosep) un adolescente parisino, pasa las vacaciones con su familia en una cabaña junto a un lago de Quebec. Allí se encontrará con Chloé, una chica mayor(Monia Chokri), de quien se enamorará. A pesar de la diferencia de edad y de los miedos de Bastien, desarrollarán un vínculo especial. Bastien tendrá que enfrentarse a sus miedos para conseguir un lugar en el corazón de Chloé, mientras exploran su sexualidad y la inquietante leyenda del fantasma del lago. Notable debut de Charlottte Le bon, que atraviesa todos los puentes del relato de iniciación y del romance ‘teen’ pero sabe hacerlo con una sensibilidad y una ternura que nunca resultan mórbidas. Sorprendente debut de la directora canadiense En torno al lago hay un misterio, y ese misterio empapa las imágenes de una forma abrumadora. Las cubre, las condiciona, las matiza. Lo más llamativo de 'Falcon Lake' es su particular juego con el género del terror el film contiene, en su apariencia sencilla, varias capas posibles de lectura :Sugerente, inquietante y tierna a la vez, con paso medido y seguro, sin prisa por llegar a ningún lado, Charlotte Le Born llega al corazón de unos adolescentes de hormonas alborotadas. Habrá quien disfrute, habrá quien solo quiera mirar y otros desearían que un fantasma apareciese de una vez para reanimarnos con algo de sangre. Se trata de un debut equilibrado de Le Bon, que deja entrever el talento que está por venir y ofrece una cálida aproximación a las dificultades crecientes de ,Le Bon debuta en la dirección con un largometraje atractivo e intrigante; un romance adolescente naturalista y cargado de misticismo. B

Tregua(s) 2023. 90 min.

Ara i Edu (Salva Reina i Bruna Cusi)són amants des de fa una dècada, quan eren una actriu i un guionista novells. Al marge de les seves relacions “oficials”, sempre troben un moment per estar junts, un oasi a les seves vides i aqyui es on els filma principalen Mario Hernandez. Ara mateix, tots dos mantenen relacions serioses (molt serioses, en realitat) amb les seves respectives parelles.( Abril Montilla i Marta Mendes Després d'un any sense veure's, aprofiten un festival de cinema per trobar-s'hi. Però ni tan sols aquesta treva tan desitjada és lliure de les mentides i nostàlgies que dominen la seva vida real.

Operacion Napoleon (2023) 112 min.

Osckar Thorisson, dirigeix Una advocada islandesa (Vivian)es va involucrar en una conspiració internacional (Ian Glenn, jack Fox)després de ser acusada dun assassinat que no va cometre. L'única possibilitat de supervivència rau a descobrir el secret d'un vell avió alemany de la Segona Guerra Mundial, descobert (Wolan Wilke)a la glacera més gran d'Islàndia. Posseeix un desenvolupament i ritme,de telefilm, la qual cosa anima a arraulir-se a la butaca i gaudir-la com si fos la butaca de casa, sense preocupar-se en excés per la versemblança de la història. Entreté mentre el MacGuffin, això que mou a tots, segueix sent un MacGuffin. Quan sabem de què va,(Olatur Darri) la cosa ja no té remei. Amb gairebé dues hores de durada, fa la sensació de ser una càrrega massa petita ficada en un avió massa gran. Operation Napoleon' seria tan reconfortant com la seva trama de thriller aeroportuari si no fos també folgada, sense alegria i espiritualment esgotadora .

Jeanne du barry (2023) 116 min.

Jeanne, (Maíwenn,)una jove de classe treballadora àvida de cultura i plaer, utilitza, la intel·ligència i el seu atractiu per ascendir un per un els esglaons de l'escala social. Es converteix en la favorita del rei Lluís XV,(johnny Deep) que desconeixent la seva condició de cortesana, recupera a través seu la gana per la vida. S'enamoren perdudament. Contra tot decòrum i etiqueta, Jeanne es trasllada a Versalles, on la seva arribada escandalitza a la cort... Johnny Depp, cortina de fum en una pel·lícula molt fluixa. L'actor torna al cine amb un drama històric en què preval la falta de química en pantalla amb l'actriu i directora Maïwenn" Pomposa i inapetent una pel·lícula amb l'empaquetatge de producció de prestigi. Res més, ha tornat Depp. El seu retorn és més aviat mediocre per la pel·lícula que l'empara. No hi ha ni una mirada a la Història ni tampoc al cinema històric, però resulta visualment atractiva i s'entén una mica millor a la gran França, a la seva gent, als seus reis, fins i tot al seu poble revolucionari.Des d'un punt de vista formal, la pel·lícula no ofereix més interès, fracassant fins al fons a buscar desesperadament la química entre la seva parella protagonista. La pel·lícula ofereix una col·lecció de paisatges fastuosos interiors però manca completament d'energia narrativa. Maïwenn i Johnny Depp no comparteixen allo que s'anomena cap química. Lleugerament divertida quan Benjamin Lavernhe ensenya a Du Barry els usos i costums de palau, no deixa de ser una pel·lícula agradable de veure, fins i tot de suportar. Res destaca ni pretén fer-ho en la seva posada en escena només la pròpia presència de Maïwenn trenca una mica tanta fórmula. Però, és clar, hi ha Johnny Depp, suficient per despertar a molts. Fins i tot a Pierre Richard, Melvin POupaid, Pascal Gregory, India Hair, Noei Lvosky i Benjamin Lavemhe

desmadre incluido (2022) 90 min.

Un historiador arrogant a la recerca de la fama (Manuel Tallafe), una rivalitat professional poc dissimulada (Macarena Gomez), un ancià conspiranoic perdut del seu grup Javivi) , un casament d'alts vols càrregat Cristina Brondo i Salva Reina)) de secrets, una estudiant estrangera d'intercanvi (Antonia Sanjuan) , un artista poc convencional fins i tot poc convencional,(Arlette Torres) un amor prohibit(Jorge Clemente), un altre fingit(Nacho Guerreros), un altre dissimulat (Saturnino garcia...… Tot això sacsejat i agitat (Per Miguel Marti) en una nit de tancament obligat que desferma passions, alimenta terrors i desperta instints reprimits. Si completes el còctel amb l'embogit guio d'una ciutat a festes, un fosc fantasma i el seu antic tresor, què en pot sortir bé

Vencer o morir (2023) 97 min.

1793, Revolució Francesa. Des de fa tres anys, Charette, un jove retirat de la Royal Navy, Hugo Becker, ha tornat a casa. Al camp, ressona la ira dels camperols: criden el jove jubilat a prendre el comandament de la rebel·lió. En pocs mesos, el mariner ociós es converteix en un líder carismàtic i un astut estrateg, portant al seu pas camperols,(Gregory Filoiusi) desertors, dones,(Jean hUgues Anglade,), ancians (Dorca Coppin)i nens,(Rod Paadott) dels quals forma un formidable exèrcit. La lluita per la llibertat no ha fet més que començar. Un capítol brut de la història que el film de Paul Mignot i Vincent Mottez ennobleix amb l'heroïcitat dels seus protagonistes i els valors eterns Françesos). Podria ser un mal capítol del canal d'Història.

Todos los nombres de Dios (2023) 105 min.

Després d'un atemptat, Santi (Luis Tosar) és pres com a ostatge per Hamza,(Lucas Nabor) l'únic terrorista supervivent. Un gir inesperat intercanvia els papers i Santi es converteix en una bomba humana caminant per la Gran Via de Madrid amb una armilla carregada amb explosius. Els serveis d'intel·ligència, emergència i fins i tot els mitjans de comunicació, uniran forces per salvar-vos la vida en un impressionant desplegament de mitjans amb conseqüències inesperades. (Inma Cuesta, Nourdi Baran i Patricia Vico). El clímax i la seva sistemàtica criminal semblen més propis d'una truculenta pel·lícula americana de la pila, que d'una intriga terrorista complexa ambientada a Espanya que pretengui sortir del més simple entreteniment. Un thriller bé, una pel·lícula d'intriga i acció tan protocol·lària, en el millor sentit, com a mil·limetrada, és una peça d'entreteniment perfectament acoblada. Un explosiu Tosar en aquest thriller imparable. Conté el millor del cinema de Calparsoro, arriba a nivells interesants d'espectacularitat i manté un ritme sempre en harmonia i ascendent .Sublim, per sobre de tot una peripècia basada en un guió solvent i imaginatiu. Tossar broda aquí la tragèdia d'un home corrent. Trepidant thriller d'acció Després de 'Way Down', arriba Calparsoro i el seu 'bombuster' espanyol, torna al thriller d'acció més trepidant, electritzant cinta on Luis Tosar i Inma Cuesta són el més interessant del film. El cor de Madrid està a punt de saltar pels aires en una de les més emocionals pel·lícules de Daniel Calparsoro fins ara.

Terenci, la fabulacion infinita (2023) 90 min.

Marta Lallana ha estat l'encarregada de recopilar els retalls de la vida de Terenci Moix, el referent de la cultura catalana dels 70 El guio de Álvaro Augusto completa la omnipresencia de Terenci al documental de genere Minisèrie de TV. Literatura. Biogràfic. De la seva obra noes m'han interessat la seva etapa "Egipcia". Un Documental de 4 episodis que aprofundeix a les llums i les ombres de l'escriptor Terenci Moix. No el vaig coneixer personalment, nomes vaig coincidir amb el en n sopar a restaruant de sota casa seva, al carrer Casanova (,Reguant?. Recordo que varem riure molt, al votant de les millors flors de cogombre que he probat mai.

Richard y la cigueña y la joya perdida. (2023) 84 min.Richard

Benjmanin Quabeck i Mette Rank Tangue dissenyan aquest anime Richard, un gorrión adoptado por una familia de cigüeñas, pasa el invierno en el Gran Lago del norte de África. Cuando se da cuenta de que no será él quien guíe a su bandada de vuelta al norte, Richard decide volar para viajar por su cuenta y se cruza con Samia y su bandada de gorriones, que están cautivos de unos malvados marabús bajo el control del codicioso pavo real Zamano. La única oportunidad de liberarse para los gorriones es resolver un acertijo y encontrar la Gran Joya, lo que requerirá trabajo en equipo, confianza y, sobre todo, habilidades de actuar conjuntamente las dos razas. Richard the stock ad the mystery of the great jewel

Haunting in Venice (2023)

A la Venècia posterior a la Segona Guerra Mundial, Poirot, ara retirat i vivint en el seu propi exili, assisteix a contracor a una sessió d'espiritisme, quan un dels convidats és assassinat, per la qual cosa depèn de l'ex detectiu descobrir una vegada més al assassí. Posició a rànquings FA 43 Rànquing de pel·lícules de 2023 Kenneth Branagh, que li aha donat una altre aire, dirigex i interpreta li , una atmosfera més vergonyosa, a l'alegre i juganera Agatha Christie. El titulat 'misteri' és més aviat funcional, però envoltat d'aquesta Venècia tot és més sorprenent .Branagh recorre a trucs formals que intenten generar-nos opressió i desorientació però que a estones -sumats a una narració per moments confusa i precipitada- serveixen sobretot de distraccio. Poirot està esgotat, i això es reflecteix molt bé als ulls cansats del cansat Branagh. Malgrat tot, la festa del misteri ha de continuar. Poirot dóna un gir al terror a la seva nova aventura.Tot està al servei de posar-nos els pèls de punta mentre que gaudim d'un espectacle de primera categoria. Branagh i el seu guionista , michael Green, aconsegueixen la millor pel·lícula d'aquesta, de moment, trilogia. La tracta ambu d'un fi humor italià, ha estat la vençuda per a aquest Poirot cada cop més Montalbano Probablement no provoqui converses més profundes que la de com aquest llegendari detectiu aconsegueix mantenir el seu bigoti perfectament arreglat, però a part d'això, és una pel·lícula per a adults. Encara que 'A Haunting in Venice' ofereixi el misteri menys atractiu d'Hercule Poirot fins ara, es veu compensat pel ferm compromís de Branagh amb una atmosfera claustrofòbica.

El sol del futuro (2023) 95 min.

Giovanni (Nanni Moretti), un conocido cineasta italiano, se prepara para rodar su nueva película. Pero entre su pareja en crisis (Margherita Buy), su productor francés (Matheu Amalric) borde de la quiebra y su hija Barbora Bovulova) que no le hace caso, ¡todo se ha puesto en su contra! Siempre en el límite, Giovanni va a tener que replantearse su manera de hacer las cosas, si quiere conducir a todo su pequeño mundo hacia un futuro brillante. Tan ingeniosa como autocomplacente, El artificio es, como poco, brillante. Y hasta algo melancólico. Cálido incluso. Con algunas secuencias hilarantes 'El sol del futuro' es musical, divertida y, en un país donde gobierna la ultraderecha, saca en procesión su viejo trotskismo con un vigor político emocionante. Al ácrata Moretti le ha divertido jugar como escarnio, en una película tan llena de homenajes, al cine, a la resistencia, a los principios, a la crítica nostálgica… Al final, y ahí está la belleza de las contradicciones de “El sol del futuro”, hay un deseo, un sueño, y es precioso que Moretti tenga la fuerza para seguir persiguiéndolo. Nanni Moretti, ese señor tan necesario combina muy bien la comedia y el drama. Y se sale alegre de la sala de cine cine, con esa sensación tan infrecuente. Moretti demuestra querer hacer inventario de su vida, su obra y sus convicciones, desde una posición más cercana a la autocomplacencia que a la autocrítica.'El sol del futuro' es un baño de felicidad constante para todos los amantes del cine Moretti, la película en la que habíamos soñado estos últimos lustros.

el cuco (2023) 98 min.

Amb la intenció de desconnectar del seu estil de vida i rutina, aquest any les vacances de Marc i Anna,(Belen Cuesta i Jorge Suquet) embarassada de vuit mesos, seran diferents. Han decidit intercanviar casa amb Hans i Olga, Hildegard Schhroeter i Rainer Reiners)una parella de jubilats alemanys que han conegut a través d'una web. Tot i l'aparent calma del principi, a poc a poc, l'intercanvi de cases es converteix en un autèntic malson per al Marc i l'Anna quan descobreixen que Hans i Olga tenen altres plans per a ells. El camí que pren 'El cuco', que podria haver estat cinema social, o drama familiar, o de xoc cultural, és contundent i angoixant, almenys per als que els agradi i sàpiguen entrar en aquest tipus d'història. Costa d'entrar en aquesta pel·lícula ,però, una vegada dins, cal reconèixer-lo, entre les seves coses poca traça, encerts. Dóna mal rotllo, la qual cosa s'agraeix, i la traca final és força potent. Unes decisions que costen de d'empasar, conviuen amb una estètica i un aplom visual irreprotxable. Té un plantejament interessant pero la resolució del conflicte, en canvi, no acaba de ser satisfactòria, tot i la intervencio de Cha Cha Huang.

After everything/After, aqui acaba todo (2023) 95 min.

Hardin Hero Fiennes(Tiffin) segueix lluitant per seguir endavant. Aclaparat pel bloqueig de l'escriptor i la dolorosa ruptura amb Tessa (Josephine Langford), Hardin viatja a Portugal buscant una dona a qui va fer mal en el passat i per trobar-se a si mateix. Amb l'esperança de recuperar Tessa (Josephine, s'adona que necessita canviar la seva manera de ser abans de poder comprometre's definitivament. Prova de foc per als milers de fans d'Anna Todd. la novelista i personatge que dirigeix Castille Landon) Per a la resta de la humanitat la pel·lícula es viu com un llarg vídeo de casament que podria arribar a ser art, encara que no és el cas.

CONTRA ALIENS (2021) 80 MIN. ANIMACION

Un grup d'extraterrestres DIRIGITS PER sEAN pATRICK o,'REALLY busca conquerir nous mons i es fixa especialment a la Terra, després d'obsessionar-se amb les transmissions de programes de televisió d'un famós OS AL cANADA.

kARNAWAL (2020) 97 MIN.

Cabra(dIEGO cREMONESI) és un adolescent rebel que viu amb la seva mare (mONICA lAIRANA) al nord d'Argentina, a la frontera amb Bolívia. Somia convertir-se en ballarí professional de Malambo, el ball folklòric dels gautxos. Mentre es prepara per a la competència més important de la seva vida, rep la visita inesperada del seu pare, el Corto,(aLFREDO cASTRO) un estafador que acaba de sortir de la presó uns dies amb un permís. El Corto porta Cabra i la seva mare a un misteriós viatge per les carreteres andines on es tornen a retrobar. Però Cabra i la seva mare es veuran embolicats en situacions violentes i criminals ¿Cabra haurà d'abandonar el seu pare per seguir amb els seus somnis? Una pel·lícula tan serena, tan conscient de la seva còlera callada com encesa. Es recolza en LA bellesa del “patejat” per oferir a l'espectador una infinitat d'imatgeria folklòrica . I aquí està precisament el brillant del film, que fa servir l'art com a catalitzador del subversiu. Un relat que peca d'indecís - és un drama familiar o de superació personal, que guanya quan Castro apareix a la pantalla Un interessant noir fronterer amb moments de certa tensió, i altres més vistos. És una pel·lícula serena encara que els seus personatges(aDRIAN fONDARIO sERGIO pRINA) erupcionin per dins, una història de retrobaments involuntaris i paternitats que es conjuguen amb justesa a l'escena final. El film intenta entrellaçar diversos mons cinematogràfics i ho aconsegueix en certa mesura, sense gaire sordidesa. És impressionant l'expressió i l'actitud física del jove actor primerenc Martín López Lacci, i les escenes de ball són sensacionals.

Jawan (2023) 165 min

Impulsat per una venjança personal el soldat Jawan (shahrukh khan )emprèn un viatge emocional en què està disposat a rectificar els errors de la societat, en un intent de venjar-se del seu passat, mentre manté una promesa feta fa anys. En el viatge, es creuarà amb una oficial de policia experimentada i(NAYANTHARA) les emocions de la qual podrien treure'n el millor mentre s'involucra en aquesta batalla. A mesura que el seu passat ho aconsegueixi, per superar els desafiaments i restaurar l'harmonia al seu món, necessitarà tot el seu coratge i intel·ligència per fer-ho. Una aventura d'acció. No perdurarà més que Pathaan al panteó de Khan, però és una mostra semifascinant del poder de les estrelles, i un divertit pla per fer un divendres. No és només un altre èxit per a Shah Rukh Khan sinó que consolida el seu llegat en Una muntanya russa d'acció sense pausa quE ET POTS PERDRE TRANQUILAMENT.

Ritratto di Regina, IsabelI (2022)80 min.

El llarguíssim regnat d'Isabel II és l'enigmàtica història d'una dona tímida i inaccessible que va convertir l'acceptació del seu destí i l'apassionada defensa de la corona en una raó suprema de viure, a més d'una pantalla impenetrable. Amb una excepció: la fotografia, companya tant en el llarg viatge com monarca com a part de la iconografia del segle. Va ser l'únic escenari en què, cedint, encara que sigui per uns minuts, les lleis universals de la llum i les exigències pràctiques d'un retratista, la Reina es va revelar veritablement. Dirigida per Fabrizio Femi i sobre el llibre de Paola Calveti, interpreten els principals papers d'aquesta biografiia sobre la corona britanica.

tHE EQUALIZER 3 (2023) 108 min.

Des que va renunciar a la seva vida com a assassí del govern, Robert McCall (Denzel Washington) ha lluitat per reconciliar-se amb les coses horribles que ha fet en el passat i troba un estrany consol a fer justícia en nom dels oprimits. Mentre és a casa seva al sud d'Itàlia, descobreix que els seus nous amics estan sota el control dels caps del crim local. A mesura que els esdeveniments comencen a complicar-se, McCall entén què ha de fer: convertir-se en el protector dels seus amics,dAKKOTA fANNINGG, dAVID dENman o Galla Escodelllaro, enfrontant-se a la temuda màfia, Eugenio Mastrandea, Anndrea Sarduzio i Abdre Dodero. Antoine Fuqua roda molt elegantment fins i tot les escenes de violència primitiva, Washington atorga aquesta necessària dimensió i el poble es rebel·la contra la camorra com un sol home.Hi ha molt del primer film de la saga, potser perquè transcorre a Itàlia. I poc de la seva profunda ressonància. És entretinguda, passen coses, però trivial fins a dir prou. Ens regala diverses de les millors escenes d'acció de la trilogia. Tot i això, la resta de personatges i de situacions no funcionen com l'àncora a la realitat que se suposa que són, i acaben com una pèrdua de temps. L'episodi més fluix de la saga: la història està explicada i els dolents són poc versemblants massa maldestres. Es troba a faltar més acció i un nivell d'amenaça superior. Washington és qui fa que valgui la pena veure aquestes pel·lícules per la força del seu carisma, però es mereix una millortipus de cinema. Encara que aquesta pel·lícula i altres de similars no facin que Washington guanyi premis ni rebi elogis de la crítica, segueixen sent entretingudes i fàcils de veure, en gran part gràcies als directors. Un thriller sagnant i oblidable una seqüela, rutinària i violenta.

Salta /(2023) 91 min.

Óscar i Teo (13 i 10 anys, Mario Santos i Ruben Fulgencio) són dos germans, molt diferents entre si, que viuen en un modest pis de barri. És l'estiu del 1989. En Teo és futboler i una mica entremaliat, l'Óscar un sabut tot que prefereix passar les tardes d'estiu estudiant la teoria de la relativitat. En realitat, cadascú torça a la seva manera amb la desaparició de la seva mare, (MARIA niETO)una prometedora científica obsessionada amb els forats de cuc. Llargmetratge que adapta un curtmetratge de la pròpia directora,(mABEL rIVERA) "Einstein-Rosen". Història entranyable, divertida i nostàlgica alhora. Encara que una mica de gosadia narrativa li haGUES SENTAT MILLOR. Una comèdia familiar s'afegeixen subtrames i incorpora la comèdia romàntica a la ciència ficció. Una combinació ben estructurada. Una entranyable faula sobre fer-se gran, sorprèn gratament. Funciona. Ho fa perquè manté aquest difícil equilibri entre ser simpàtica, accessible i emocionant sense resultar estrany.Conjuga amb encert drama familiar, ciència-ficció i comèdia d'aventures. Emociona, sensibilitza respecte a determinats temes i juga molt bé les cartes per mantenir l'interès fins al final. “Una pel·lícula, familiar, que surt una mica del que ens té acostumats el cinema de Santiago Segura.

Passages (2023) 91 min,

Durant el seu darrer dia de rodatge a París, el director de cinema TomasBen Whishaw) es fica al llit amb Agathe,(Afdele Echachopoulos) una noia que coneix en una discoteca. Quan Tomas ho explica orgullós al seu marit Martin(Rogowski), sorgeix una relació apassionada entre tots tres marcada per la passió, la gelosia i el narcisisme. Retrat eròtic de l'odiós narcís. És un cinema adult carregat d'un erotisme sorprenent al món actual. A 'Passages' [el director Ira Sachs] mostra els teixits afectius contemporanis amb saviesa. Sachs confecciona un drama a tres bandes tan intel·ligent i precís com cruel davant el qual només cal caure rendit. El director captura a la mateixa pel·lícula la naturalesa irresistible de la passió i el que l'alimenta, però també les variables que poden fer-la esclatar pels aires amb la complicitat de tres actors absolutament extraordinaris. El que passa quan es filma el desig: heus aquí l'atracció, la fricció, l'electricitat, el rebuig .El millor: La seva capacitat per retratar el més intens i el més tòxic d'una relació amorosa. Assumeix el risc el director de l'antipatia que produeix el seu personatge, dèspota, egocèntric, manipulador. El que fa més meritori que aconsegueixi salvar de la intranscendència la seva pel·lícula i de l'horror els seus personatges.El fascinant és que Sachs mai cau al clixé ni als tòpics. La seva posada en escena al dente, de cuidada contenció dramàtica en les tensions fa emergir la veritat de cada personatge. Una pel·lícula fonamentalment bella, magníficament fotografiada, en què apareix alguna trobada sexual entre Rogowski i Whishaw una escena que enlluerna per la seva bellesa i sorprèn per la seva veritat.

Me he tragado un extraterrestre /Head Space (2023) 85 min. Animacio

Gus, Sophie i Max, integrants de l'equip de la Força de Protecció Espacial que lluita contra el crim a l'univers, pateixen un accident a la seva nau microscòpica i acaben a la Terra, més concretament el cap de Norman, de 16 anys. Aquests alienígenes han de salvar l'univers dels plans de Zolthard, un malvat intergalàctic que ha assumit el control mental de la directora de la seva escola, la Sra. Witherington. Per això han d'aconseguir l'ajuda de Norman, prenent també el control del cos! Ell, els seus amics i els alienígenes han de lliurar una lluita intergalàctica entre el bé i el mal sense que l'institut ho sàpiga. I mentrestant, continuen tenint deures per lliurar! No es proposa res més que un entreteniment per a platees essencialment infantils, però s'agraeix l'enginy de la seva proposta argumental, la lluminositat del seu traç grafic. Explica una història molt entretinguda i a més utilitza materials molt apropiats per a la infància en el seu argument,de 4 guionists encapçalat perDaniel Buckland i al mida dels seus espectadors. El resultat és un ‘per a tots els públics’ funcional i divertit, però sense singularitat. Senzilla i simpàtica aventura d'animació, però lluny de les grans produccions actuals. Senzilla però funcional, colorista i simpàtica es dirigeix a un públic jove sense deixar d'apel·lar a la nostàlgia de l'audiència més madura. És un bon còctel, a qui potser li falta una mica de guspira, però que funciona .

La manzana de oro (2022) 107 min.

L'arribada d'un convidat inesperat desestabilitza les Jornades Poètiques que cada any reuneix en un aïllat convent del nord-oest peninsular diferents tendències de la poesia espanyola. Durant un cap de setmana accelerat, mentre els poetes escriuen, reciten i es vigilen, perseguint un premi daurat, una sospita de plagi, la batalla per la presència en una futura antologia, la irreverència d'un raper, l'aniversari d'un poeta centenari, uns bolets verinosos, les imprevistes creus sexuals i el despertar d'amors tardans culminaran en una nit tempestuosa... Adaptació de la novel·la “Àvides pretensions”, de Fernando Aramburu. La imprer poder-hi entrar. En qualsevol cas, hi ha tanta frase aguda, tanta cita bella i tanta intensitat de lletra que, malgrat tot i to , pot un delectar-s'hi. Retrat burlesc del patetisme, els egos i les enveges als cercles poètics. Una comèdia que comença malament ia la qual li costa trobar el to. Un bell i poètic despropòsit, Una pel·lícula al·lucinant en la seva més pura i sagaç essència. Al·lucinant, incomprensible, absurda, no ja passada de moda sinó transnochada a la setanta-potència. Una Marta Nieto que es deixa la pell, i un Sergi López, a la d'un entranyable poeta maleït, aixequen només per moments un vodevil molt traspassat al final no passa d'entretenida. S'han de superar cabrioles mig aterrades, entre les quals hi ha la direcció d'un repartiment ofegat pel text hi ha una cosa tendra en com miren Chávarri, i els dos homes que escriuen amb ell, jOSE aNGEL eSTABAN I fERNANDO aRAMBURU. Una comèdia desconcertant que fracassa en la seva coralitat (Adrain Lastra, Roberto Enriquez, Vicky Peñas i Gines Garcia MIllan) i encerta a continuar recitant la tensió dramàtica es perd en una teranyina argumental molt fràgil i massa allargada.

The mun 2/La monja 2( 2023) 110 min.

1956: França. Un sacerdot és assassinat. S'està estenent un mal. La germana Irene una vegada més es troba cara a cara amb Valak, la monja dimoni. Seqüela de “La monja” (2018)El que a la primera entrega era terror groller, aquí es depura i s'estilitza i Per tant millora. Qui no gaudeixi del gènere, ni s'acosti. Els aficionats, no obstant, sabran apreciar el seu terror amable. La direcció d e Michae Chaves resulta tan efectiva com mandrosa en rodar una vegada i una altra la mateixa idea, refrescant-nos només amb una encertada excusa argumental per enfilar aquesta història dins de la gran trama del terror subjectiu. Poseeix elements d'interès però l'entreteniment es revesteix de decepció.'The Nun II' és la que més pateix dels pecats originals de totes les pel·lícules de 'The Conjuring universe' que és una força de terror en què vols tornar a creure , aquesta et tornarà la fe Una enrevessada i mediocre repetició de 'The Nun', només que amb una trama encara més ridícula i uns efectes aterridors.Amb un bon guió de AKela Kooper basado en su nivela, uns personatges ben equilibrats (Taisssa Famiga, Jonas Boquet, Storm Reid, Bonnie Aarons, Anna Poppevled i uns ensurts esgarrifosos, és el primer spin-off de 'Conjuring' que funciona al mateix nivell que els films principals de la franquícia, demostrant que aquest univers està lluny d'esgotar-se. Els seus molts moments absurds sonen entretinguts quan s'enumeren tots en una pàgina, però estan tan repartits al llarg d'aquesta pel·lícula que l'entreteniment sol ser força escàs.

fUMAR PROVOCA TOS (2023) 98 MIN.

Després d'un combat aferrissat contra una tortuga demoníaca, cinc justiciers coneguts com a “TABAC FORCE” reben l'ordre d'anar a un retir espiritual per reforçar la cohesió del seu grup que no deixa de deteriorar-se. L'estada transcorre de meravella fins que Lézardin, emperador del mal, decideix aniquilar el planeta Terra. qUENTIN Dupieux és tan descarat, la seva posada en escena tan cutre, els diàlegs i les interpretacions tan fora de to, aDELE eCHARCHOPOULOS, aNAIS dEMOSTIER, vINCENT lACOSTE, bENOIT pOOELVOODE, aLAIN cHABATI dORIA tILLER. EL que pot produir l'efecte inexplicable de sorprendre's un a si mateix entre riallades. La seva bona mà per a la comèdia negra i el seu afinat sentit de l'absurd [de Dupieux] romanen intactes. En aquest sentit, estem davant d'un èxit rotund. Si es connecta amb el particular sentit de l'humor basat en la situació absurda i la rèplica sense sentit, es pot gaudir d'una de les comèdies més gracioses de l'any i la sàtira més explosiva del cinema de superherois. Acaba sent una pel·lícula divertida, enginyosa i entranyable. No sé per què en veure-la he pensat que estàvem davant una versió francesa i postmoderna d''Amanece que no es poco', de José Luis Cuerda. Tan absurda com ho fos Mandíbules, torna a explotar el disbarat fent-li passar a l'audiència una estona divertida sense més pretensions més enllà de llançar alguna pulla al cinema de superherois. No hi ha espai per a -ni interès en- res més que plantejar situacions infal·libles a l'hora de descol·locar i causar LA RIALLA. La sublimació de la comèdia surrealista que Dupieux ha convertit en segell. Intentar explicar 'Fumer fait tousser' és com explicar un somni: Potser a la persona que escolta no li importi, i potser no signifiqui res per RES.

JE VERRAI TOUJOURS VOS VISAGES / laS DOS CARAS DE LA JUSTICIA(2023) 118 MIN.18 MIN.

Desde 2014, en Francia, la justicia restauradora ofrece a las víctimas y perpetradores de delitos la oportunidad de diálogo a través de sistemas seguros, supervisados por profesionales y voluntarios como Judith, Fanny o Michel( aDELE ECHARCHpOLOS, gILLES LELOUCHO, dAN bENSSALAH, eODOIE bOUCHEZ, mI I lOLA

Alma & Oscar (El valle de la venganza (2023) 88 min.

Per cert ha quedat descansat qui hagi titolat el film que ebs ocupar. la primavera de 1912, Alma Mahler, (Emily Cox) recentment vídua i Gran Dama de la Societat de Viena, es relaciona amb l'Enfant Terrible de l'escena artística del moment, Oskar Kokoschka (Valentir Postlmayr). Després d'un temps, el seu romanç, la luxúria i el desig mutu comencen a amenaçar l'existència de tots dos fins a un punt de no tornada. La sensació és que s'han eliminat passatges potser no tan superflus per entendre millor els vaivens de la parella. et neguiteixa continuament. El director Dieter Berner, seguint le guio de Hilde Berger, situa be al film en el context historic. El film cau en un plumbi academicisme, diametralment oposat a la genial irreverència dels retratats, un problema agreujat per la inexpressivitat dels protagonistes, Anton Von Lucke i Brigite Karner.

La nuit de verre d'eau / El valle de la esperanza (2023) 83 min.

Líban, estiu del 1958. Tres germanes pertanyents a la bona societat cristiana estan de vacances a les muntanyes libaneses. La vida tranquil·la del poble es veu sacsejada pels ressons d'una revolució que ressona a Beirut i per l'arribada de dos estiuejants francesos. Però és al si de la família on es produeix l'agitació. La germana gran, Layla, perfecta mare i esposa, obrirà els ulls a la societat patriarcal que les manté sota control. Al jove Líban que somia amb una edat d'or, una dona pot tenir un destí diferent del traçat pels homes? Film ple de llum, Un bonic conte d'estiu sobre el despertar d'una dona i d'un país. Un melodrama elegant, subtil i emocionant; gens acartonat en la seva ambientació d'època, que transmet l'asfíxia en un vetust patriarcat. La delicadesa i sensibilitat amb què Carlos Chahine dóna suport als seus personatges femenins immunitza Nathalie Baye, Marilyn Baaman 'La vall de l'esperança' davant el reduccionisme d'altres discuel discursos. Pero tambe retrata Antoine Mehreb i Joy Hallak.

Verano en rojo )2023) 101 min.

Estiu del 2010. La comissària María Ruiz (Marta Nieto) s'enfronta a un tenebrós crim: un jove ha aparegut assassinat. Sense identitat visible. Sense pistes aparents. Sense mòbil. Dona conscienciosa i tenaç, Maria iniciarà una investigació que es complicarà encara més quan es produeix un segon assassinat. Però no està sola, el veterà periodista Luna (Jose Coronado), un mestre de la professió acorralat per la crisi i l'era digital, serà clau per solucionar un cas que els portarà fins a les portes d'una ordre religiosa (Luis Calllejo)important. Posseeix certa solvència, està ben rodada, es veu i s'escolta sense la temptació de marxar, és cinema digne. 'Estiu en vermell' demostra competència." Un policíac que no descosi ni recosi la seva funda genèrica, amb alguna baixada, però que ofereix una amena distracció mentre dura. Els intèrprets, bons en el seu paper(Francesco Carril, Richad Sahagun, Marc Martinez i Zoe Amao), veuen com a personatges amb interès es dissipen en un film benintencionat, que no arriba a treure'ls el partit necessari. Es perd en el tedi d'una història literal i prosaica. Compleix els mínims exigibles en el seu relat, però no supera cap dels vicis d'un thriller criminal que podem trobar sota una pedra.El guio tambe es dela Belen Macias i Helio Mira basat en la novelade Bema Gobzalez Harbour.

El nuevo juguete (2022) 112 min

Sami(Jamel Debbouze) viu feliçment treballant en un auster projecte de construcció forjat entre amics (Daniel Auteuil) i veïns(Laurent Bozzi) del seu barri. Per satisfer les necessitats de la seva dona Alice,(Alice Belaidi) que està esperant un fill, accepta una feina com a vigilant nocturn en una botiga d'articles de luxe. L'home més ric de França, que s'ha tornat fred i cruel des de la mort de la seva dona, decideix regalar el seu fill Alexandre(Simon Faliu) pel seu aniversari l'obsequi que triï de tota la botiga per aconseguir recuperar-ne l'afecte... i el nen escull Sami! Així és com un home sense futur es converteix per sorpresa en la joguina d'un nen capritxós... Remake del clàssic de culte de Francis Veber del 1976 "Le jouet".

Creatura (2023) 112 min.

Després de mudar-se amb la seva parella a una nova llar, Mila s'adona que la pèrdua de desig es troba en si mateixa. A partir d'aquí comença un viatge en què revisita experiències de la seva infància i adolescència amb l'esperança de reconciliar-se amb el propi cos. Festival de Cannes 2023 Festival de Cannes: Millor pel·lícula europea (Quinzena de realitzadors) Impactant estudi sobre la naturalesa i la pràctica del desig femení. Les preguntes que planteja la fascinant i formidable segona pel·lícula d'Elena Martín, són d'una aclaparadora complexitat i elegància. Atrevida i enlluernadora 'Creatura'es una proposta arriscadíssima i neta de tabús. Encara que de vegades resulti complicat empatitzar amb Mila, o entendre-la en els mateixos termes que ella exigeix en els que l'envolten, a Creatura es barregen temes plantejats amb vigor i valentia..Una indagació valenta, sorprenent i poderosa sobre els tabús sobre el sexe des de la infància a la maduresa. Hi ha un cinema que, encara que desagradable, produeix emocions, diu alguna cosa, arriba. Sense treure-li atreviment o indagacions, no veig a 'Creatura' alguna cosa que m'hi acosti.Un bell bloc de notes sobre la sexualitat femenina que impressionen perquè estan vives i estan escrites des del cos i amb una claredat i una naturalitat poc freqüent. Un cas extrem que permet a Elena Martí brindar una extraordinària performance de llenguatge corporal, alhora que alerta d'un perill del que potser no érem tan conscients. Ella interpreta la portagonista amb Oriol Pla, ALex Brendemuhl. Clara Segura, Claudia Malagelada i la nena Mila Borras.

Una aventura gigante (2023)80 min. Animacio.

Eduardo SchuldtExplica la història de Sebastià, Sophia i el petit Wawa, que emprendran un inesperat i extraordinari viatge que els portarà a un món desconegut inspirat en la cultura Nazca.ruano, explica la història de Sebastià, Sophia i el petit Wawa, Explica la història de Sebastià, Sophia i el petit Wawa, que emprendran un inesperat i extraordinari viatge que els portarà a un món desconegut inspirat en la cultura Nazca. Merly Morello, Gustavo bueno , Reynaldo Arenas, que emprendran un inesperat i extraordinari viatge que els portarà a un món desconegut inspirat en la cultura Nazca.

Fifi/Un verano con Fifi (2022) 108min.

Nancy, este de Francia. Verano. Tratando de escapar de su problemático entorno familiar, Sophie, una chica de 15 años (Celeste Brunnuqell), aprovecha la oportunidad de hacerse con un juego de llaves de la casa de su adinerada amiga Clhoe Mons Jade. Mientras disfruta de la amplia vivienda, que creía vacía durante el verano, se topa con el hermano mayor de su amiga, Stéphane,(Quentin Dolmaire) quien, por azares del destino, también estaba planeando quedarse. Pero, en lugar de echarla, Stéphane decidirá dejar la puerta abierta invitando a Sophie a un verano inesperado. Una refrescante fábula realista, dulce pero amarga, lo suficientemente medida para resquebrajar nuestros corazones poquito a poquito. Construida en torno a un guion brillante, 'Fifi' teje su red metódicamente, revelando una gran complejidad detrás de su sencilla fachada . Jeanne Aslan y Paul Saintillan son autores a los que debemos seguir muy de cerca.

No se admiten perros ni italianos (2022) 70 min.

Principis del segle XX, al poble natal de la família Ughetto, Ughettera, nord d'Itàlia. La vida a la regió s'havia tornat molt difícil i els ttos somiaven una vida millor a l'estranger. Conta la llegenda que Luigi Ughetto va creuar els Alps i va començar una nova vida a França, canviant així el destí d la seva estimada família per sempre. El seu nét torna sobre la seva història. 2022 Cine Europeu: Millor pel·lícula d'animació 2022: Festival d'Annecy. 1 premi. Una obra mestra de l'animació europea. Un testimoni molt entranyable sobre l'emigració italiana És una pel·lícula tendra i aspra alhora, íntima i històrica, poètica i realista. En aquesta encantadora animació en stop motion, molt personal i basada en fets, Alain Ughetto no només traça una història, sinó que dialoga amb ella. La pel·lícula equilibra la tragèdia amb moments lúdics Fantàstica visió en stop-motion de la vida a Europa a principis del segle XX.És, en resum, excel·lent"

Cobweb/No tengas miedo (2023) 88 nin.

Peter, de vuit anys (woody Norman), viu turmentat per culpa dels misteriosos cops provinents de l'interior de la paret del dormitori. Els pares Lizzy Kaplan i >ntoni Starr insisteixen que només estan en la seva imaginació. A mesura que la por de Peter s'intensifica, comença a creure que els seus pares podrien estar amagant un terrible i perillós secret... Què hi ha més aterridor per a un nen que deixar de confiar en la família? El guió de Chris Thomas Devlin té prou idees malaltisses i enginyoses perquè els temibles successos semblin frescos i immediats Bodin s'endinsa en el regne dels contes de fades amb un relat de terror que sembla un conte per dormir. En separar-se de la realitat, 'Cobweb' teixeix una teranyina caòtica. La pel·lícula té un plantejament divertit i un concepte intrigant, però el final està trillat. És decebedor en aquest món de començaments de franquícia, però sens dubte és un intent digne. El seu èxit més gran és portar la història al seu inevitable final sense sacrificar en cap moment aquesta qualitat desconcertant. Per tot això, 'Cobweb' és el petit malson perfecte d'aquest estiu. Embolicada en les seves pròpies ambigüitats 'Cobweb' manté les respostes a les seves preguntes massa vagues per ser satisfactòries. Pot ser que no sigui una pel·lícula de terror especialment memorable, però segueix sent entretinguda, ia vegades aquesta és tota la raó que necessitem per anar al cinema. Un clàssic de culte a les plateas. És una absoluta delícia i un gaudi de veure, destacat per les actuacions estel·lars del seu repartiment Afegint Cleopatra Coleman i Stefanie Busey. .

En lo alto /Walk Up (2022) 97 min.

Un director de cine de mediana edad(Kwon Hae.hyo) visita con su hija,ong Seon-mi a la que no ha visto en años, un edificio propiedad de una diseñadora de interiores (Lee Hye-young). Están allí porque es lo que quiere estudiar la hija. La diseñadora les muestra planta por planta las reformas que ha realizado. Los tres entran en las habitaciones de cada planta a echar un vistazo. La película comienza de este modo y después empezamos de nuevo desde abajo y ascendemos planta a planta. La película se alimenta de su extrema sencillez con la misma pasión que lo hace de su desbordante melancolía, un soberbio prodigio. Hong Sangsoo deconstruye el tiempo, usa la elipsis con la finura de un pincel y la rotundidad de un hacha, cose y descose su historia con una sensibilidad sublime, tenue y magnífica. Hong Sangsoo nos invita esta vez a entrar en un sugerente cubo de Rubik que resulta tan divertido como placentero. Aceptamos el reto. Es admirable que, en un cine tan apegado a las emociones cotidianas, a lo importante de lo que se dice y lo que se calla, a un sentido de realidad tan palpable, estemos tan cerca de lo fantástico. Hong firma una nueva comedia minimalista sobre la fugacidad de la vida. Existencialismo, humor y muchas copas de vino. Pese a sus virtudes menos potente que su película anterior,el cineasta parece querer reducir aún más el minimalismo de sus puestas en escena, con el riesgo de que, a fuerza de expurgar cada vez más elementos, pierda solidez su construcción narrativa. La narración, las elipsis y los ligeros cambios de tono son armas habituales en un cineasta que aquí las conjura con algunos matices para obtener los mismos resultados estimables de siempre.

lAS CHICAS ESTAN BIEN )2023) 84 MIN.

eL TITIOL POTSER RECORDA A "actrius del Venetura pOns Pero no, es un conte destiu sobre la convivència entre quatre actrius i una escriptora que assagen una obra de teatre en un antic molí, apartat del món. És la història d'un encanteri. Amb princeses, gripaus, rius, cartes i fins i tot un príncep despistat. Durant aquests dies d'assaig, les noies s'aniran coneixent i mesurant a través dels materials que planteja l'obra, i aportaran les seves vivències pròpies al voltant dels temes dels seus personatges; amor, bellesa, orfandat, fe, amistat, actuació, mort. Itsaso Arana debuta en la direcció amb un prodigi de cinema clarivident, lúcid, ingràvid. Sens dubte, una de les sorpreses més contradictòries,i inclassificables i belles de la temporada. Per moments, la pel·lícula de la debutant Itsaso Arana és fresca, gràcil, simpàtica. En altres, costa horrors entrar en la seva dinàmica amorosa. És juganera, original. Però, també, de vol curt. Tot flueix aquí amb lleugeresa i si alguna cosa té aquesta òpera prima és veritat, transparència, humilitat i cert encant. Una lluminosa celebració de l'amistat femenina Les noies estan molt bé (a cadascú millor en el seu paper)Barbara Lennie, Irebe Escolar, Isaso Arana, ItziarManero. Helena Izquierdoi Gonzalo Herreroi Vol deixar pòsit des d'una lleugeresa entretinguda. És una pel·lícula de grup, el retrat de cinc personalitats femenines. El mètode és semblant al d'alguns films de Jonás Trueba. El resultat, juganer i lliure, frega ocasionalment lla brillantor, però majoritàriament resulta força commovedor, lligat a un palpable sentit de l'amistat femenina ia un perspicaç interès per la seva dinàmica. Una pel·lícula que desafia qualsevol categorització i que barreja ficció i documental, comèdia i drama. És una imatge de tal delicadesa que no ens adonem immediatament de la gràcia amb què tracta els temes més importants. Un retrat bell i commovedor del cinema com a mirall de les nostres vides i com a manera de recordar-les.

Ninja Turtles: Caos Mutante. Animacion

Després de passar anys apartats del món humà, els germans Tortuga es proposen guanyar-se el cor dels habitants de Nova York i que els acceptin com a nois i noies normals, duent a terme actes heroics. La seva amiga April O'Neil els ajuda a enfrontar-se a un misteriós sindicat del crim, però aviat es veuen superats davant l'atac d'un exèrcit de mutants que s'hi abalançci. Una pel·lícula divertidíssima i cuidada al detall (l'acció, el timing còmic, la banda sonora), que resol cada gag que planta amb mestria i que tanca cadascun dels seus gags amb tanta coherència com afecte. La millor pel·lícula protagonitzada per tortugues ninja fins ara exhibeix un estil visual que malbarata energia i enginy en cada pla i en cadascuna de les vistoses seqüències d'acció.La nova pel·lícula de les Tortugues Ninja recupera el seu enèrgic i revoltós esperit adolescent i l'adapta a les noves generacions. Recupera i actualitza un humor juvenil que s'està perdent. Pel·lícula molt àgil i divertida que treu tot el suc a la seva condició d'adolescents mutants a la recerca del seu lloc en un món d'humans. Genial animació i guió senzill però satisfactori.Brillant tornada als orígens per a la millor pel·lícula d'aquests personatges. La pel·lícula està pensada sobretot per divertir, i ho aconsegueix, ja que es dirigeix a un públic jove i ofereix als fans de tota la vida molts motius per divrtir se. Amb un innovador estil d'animació i una magnífica banda sonora hip-hop, l'última entrega dels superherois reptilians és una delícia.

El viaje de Harold (2023) 108 min.

Una mañana cualquiera, Harold Fry sale de casa para echar una carta al buzón. Recién jubilado, Harold responde a la misiva de una vieja amiga y compañera de trabajo quien, tras un silencio de casi veinte años, acaba de comunicarle que está ingresada en un hospital a punto de morir. Cuando Harold se dispone a enviar la carta, un impulso repentino lo conmina a llevar él mismo el mensaje a su destinataria en un viaje improvisado a pie de un extremo a otro del país. Sera una de las grandes películas sobre el envejecimiento y el arrepentimiento. El Harold de Jim Broadbent se lanza a una búsqueda de 600 millas en esta triste y excéntrica historia que está socavada por su inverosimilitud. Broadbent ofrece una interpretación familiar como hombre que cruza a pie el país para encontrarse con un amigo moribundo, en un drama sorprendentemente austero. La película sería más inspiradora si no se detuviera una y otra vez para decirnos lo inspiradora que es. Por suerte, Broadbent se niega a dejarse influir por todos estos elogios. Un largo y catártico viaje para Jim Broadbent. Tan c0ursi como su título, es probable que no convenza a nadie a quien su premisa haya desanimado de inmediato Esta película lacrimógena está alejada de las emociones humanas reales.No ocurre gran cosa en este drama correcto y aburrido, pero se salva gracias a la actuación de Wilton y Broadbent.Tras el estrafalario título de la película de Hettie Macdonald se esconde una visión sorprendentemente profunda, a menudo triste pero, en última instancia, esperanzadora, sobre la apatía, la fe y el sacrificio personal.

Mis soledad tiene alas )2023) 90 min.

En un barri humil als afores de Barcelona, (Óscar Casas) i els seus dos amics, Vio (Candela González) i Reno (Farid Bechara), viuen sense pensar al demà, entre festes i donant pals a joieries. Darrere de la seva aparença de petit delinqüent, Dan amaga un artista amb talent, i una sensibilitat diferent del món que l'envolta. La reaparició del seu pare, després de sortir de la presó, desperta els vells dimonis de Dan, submergint-lo en una espiral de violència que l'obliga a fugir i posa a prova l'amistat entre els tres amics. L'energia visual i sonora que desprèn la pel·lícula, ajudada per una col·lecció de cançons de plena contemporaneïtat, emergeix amb la seva llum sobre les poques ombres d'un debut esimable. Mario Casas debuta a la direcció amb una pel·lícula sense errors però tampoc encerts tan afectada com extraviada. Pur cinema quinqui del segle XXI. linia Vaquilla, Casas ha debutat amb una pel·lícula orgànica, tumultuosa i enèrgica. Molta vida i ànima hi ha al seu film. Hi ha alguna cosa bonica en la barreja d'afecte, comprensió i compassió amb què Casas s'acosta als seus personatges. En contraposició, el guió està una mica a mig fer. El debut de Mario Casas en la direcció és tan professional com inane, mostra mà amb la càmera però poc per explicar. Òpera prima amb una narració molt treball. Té coses d'A canvi de res, altres de Barri, La ley de la frontera o de cert cinema francès. Però no sap assimilar les seves referències i es veu desbordada.

Pyscho. Pass .Providemce (animacio (2023) 120 min.

Naoyoshi Shiotani ns situa al gener Gener de 2118. La inspectora en cap del Departament de Recerca Criminal, Akane Tsunemori, rep un informe sobre un incident en un navili estranger: s'ha trobat el cadàver de la professora Milícia Stronskaya. Després de l'incident hi ha un grup conegut com els Peacebreakers, una organització paramilitar estrangera i una nova amenaça exterior que tenen com a objectiu els informes de la investigació de la professora, coneguts com "els Papers de Stronskaya". En reunir-se amb Shinya Kogami, un antic fugitiu del Departament de Recerca Criminal, Akane s'enfronta a un cas que no triga a superar les expectatives. Els Papers de Stronskaya podrien revelar una veritat que faria trontollar-se al govern japonès, i fins i tot al Sistema Sibyl, fins als seus fonaments.

Blue Beetle (2023) 127

Xolo Maridueña, acabat de llicenciar, torna a casa ple d'aspiracions per al seu futur, però descobreix que la seva llar no és exactament com ho va deixar. A la recerca per trobar el seu propòsit al món, el destí intervé quan es troba inesperadament en possessió d'una antiga relíquia de biotecnologia alienígena: l'escarabat. Quan l'escarabat elegeix com a hoste simbiòtic, aquest rep una increïble armadura amb poders extraordinaris i impredictibles que canviaran per sempre el seu destí i el convertiran en el superheroi BLUE BEETLE. Ni el pitjor enemic de la DC hauria somiat amb un malson com 'Blue Beetle és lletja, pobre, hortera, un subproducte disfressat de lluentons. Una pel·lícula competent i moderadament resulta malgrat culminar en un clímax insofrible i resultar alhora massa simple i prou confusa per no contestar preguntes bàsiques sobre la seva pròpia existència. El primer superheroi llatí de DC reivindica la seva herència i la seva cultura, col·locant-se entre les millors pel·lícules de superherois dels últims anys. El millor: Els seus personatges.Susan Sarandon, Adraiana Banaza, Damkan Alcazar Bruna Marquezme o Elpidia Carillo. Vols que t'adoptin a la seva família. El dinamisme i la desvergonyida trivialitat de 'Blue Beetle' són suficients perquè la pel·lícula resulti una pisca d'aire fresc. El sabor llatí d'aquesta pel·lícula és original, amb tocs de mordacitat política i divertides interpretacions de les convencions del gènere.'Blue Beetle' és, en diversos aspectes, refrescantment nova. També és, per algunes altres raons, tediosament familiar . 'Blue Beetle' mai perd de vista la comunitat a la qual pretén honrar, ni una sola vegada és complaent ni ofereix una representació superficial del que significa ser llatí. Dirigida per Angel Manuel Soto.

Hui Buh i e l castell encantat. 2022) 98 min.

La malvada bruixa Erla complica la vida a Hui Buh ia la seva neboda, la petita bruixa Ophelia. Després que la seva mare és capturada, busca l'ajuda de Hui Buh amb un valuós llibre d'encanteris. Mina Tander, Crhistoph Maria Habest, Michvhael Herbing, Rick Cavavanian , Manou Libowoski i Nely Hoffman.

Titina (2022) 128 min.

Basada en fets reals. Història d'una expedició en dirigible cap al Pol Nord als anys 20. A l'embarcació hi ha l'explorador noruec Roald Amundsen i l'aviador italià Umberto Nobile, així com la mascota canina d'aquest últim, Titina. Crònica en dibuixos animats d'una aventura real cosa que permet tot tipus de llicències. De fet, als crèdits inicials se'ns avisa que el film està més o menys inspirat en fets reals. L'estil de dibuix és molt elegant.

Mi nombre es Alfred Hitchock 2022) 120 min.

Revisa la vasta filmografía y el legado de uno de los cineastas más grandes del siglo XX, Alfred Hitchcock, a través de la propia voz del director. Un documental al mismo tiempo revelador y, divertido y, embaucador y como su protagonista Javier Ocaña: Diario El País Buena, pero los resultados no siempre están a la altura de las ambiciones de Mark Cousins la narración en primera persona, desde la voz imitada de Hitchcock, es discutible Imprescindible documental sobre una de las figuras icónicas del cines una lección de cine, un espectáculo y un estimulo para volver a ver sus películas, todas, no solo las más conocidas.Es el propio Hitchcock, con las reflexiones de Cousins y la voz del imitador británico Alistair McGowan, quien narra el documental, Es una apuesta juguetona y llamativa, tiene mérito por osada. Pero, a la vez, es inevitable sentir que es una decisión algo presuntuoso, Un documental que parece una historia del cine que tiene una sensación de sorpresa, invención y espontaneidad a la que la mayoría de los documentales harían bien en admirar. Punto por punto, este documental resulta Uno sale de él con los sentidos y las teclas del piano bien afinadas. Para los que aun tengan curiosidad por Hitchcock, fácilmente podría servir como una introducción a su trabajo. Para todo los demas tambien.Reexamina la vasta filmografía y el legado de uno de los cineastas más grandes del siglo XX, Alfred Hitchcock, a través de la propia voz del director. (FILMAFFINITY) Críticas "Un documental al mismo tiempo revelador y juguetón, divertido y sombrío, embaucador y artístico" Javier Ocaña: Diario El País "La intención es buena, pero los resultados no siempre están a la altura de las ambiciones de Cousins (...) la narración en primera persona, desde la voz imitada de Hitchcock, es discutible (...) Puntuación: ★★★ (sobre 5)" Sergi Sánchez: Diario La Razón "Imprescindible documental sobre una de las figuras icónicas del cine. (...) es una lección de cine, un espectáculo y un estimulo para volver a ver sus películas, todas, no solo las más conocidas. (...) Puntuación: ★★★★ (sobre 5)" Nuria Vidal: Cinemanía "Es el propio Hitchcock, con las reflexiones de Cousins y la voz del imitador británico Alistair McGowan, quien narra el documental (...) Es una apuesta juguetona y llamativa, tiene mérito por osada. Pero, a la vez, es inevitable sentir que es una decisión algo presuntuosa." Desirée de Fez: El Periódico de España "Un documental que parece una máquina del tiempo (...) tiene una sensación de sorpresa, invención y espontaneidad a la que la mayoría de los documentales harían bien en aspirar" Christian Blauvelt: IndieWire "Punto por punto, clip por clip, este documental resulta brillante (...) Uno sale de él con los sentidos afinados (...) Puntuación: ★★★★ (sobre 5)" Peter Bradshaw: The Guardian "Para los que tengan curiosidad por Hitchcock, fácilmente podría servir como una introducción a su trabajo. Para mentar mab els llibres e Perez carreño i roberta haris.

Le bourbillon de la vie . 2022) 121 min.

París 2052. Julia, 80 años, tuvo una vida plena. El día de su cumpleaños, reflexiona sobre las decisiones y circunstancias que pudieron haberla llevado por caminos diferentes. Desde los 17 años hasta el día de hoy, su vida estuvo llena de pequeños pero críticos momentos. Cada uno fue un punto de inflexión con consecuencias dramáticas. ¿Qué hubiera pasado si hubiera olvidado su pasaporte, elegido una línea diferente en la tienda, conducido el scooter esta vez...? ¿Es su vida una sucesión de coincidencias y accidentes o un camino ya trazado?. Remite irremediablemente a ‘Dos vidas en un instante’ (1998) Lo mejor: Lou de Laâge y su magnetismo. Lo peor: que sus líneas narrativas resultan algo confusas. Fluye correctamente, con la actriz Lou de Laâge como ancla y punto de referencia. Sin su capacidad para pasar de un plano a otro, de una existencia a otra, con enorme sencillez en registros antagónicos, al filme le hubiera costado levantar el vuelo. Lleva al extremo la premisa de los destinos alternativos y simultáneos, coqueteando con el multiverso. La propia idea de partida induce al laberinto sin salida, y hay un momento en que, desde el montaje, es difícil que el filme se desenvuelva con soltura,como diriige Oivier Trenier i Camille Treiner.Tourbilonan al fil abe Raphael Personnaz, Ester Carre i Greory Gadebois.

LA GUERRE DES LULUS (2023) 109 MIN.

Agost de 1914. Mentre l'exèrcit alemany guanya terreny al nord de França, quatre nens de 10 a 15 anys, Lucien, Lucas, Luigi i Ludwig, es queden enrere durant l'evacuació del seu orfenat.tOM cASTAIG Leonard FRanquet, Mathys GrosLoup Pinard,alma Leabut, i Carre, Tots dirigits per Isabelle Carre, DE LA MA DEyANN sAMUELL .

Notas sobre un verano ( (2203) 83 min.

Marta (Katia Borlado), una professora adjunta a la universitat, està a punt d'anar-se'n a viure amb el seu xicot Leo (Antonio Araque), però abans decideix passar uns dies a Gijón amb els seus pares (Diego Rossillo, i Rocio Suarez. És allà on es retroba amb amigues (anna Santos)i antics amors de la infància, com Pablo (Álvaro Quintana); amb qui tindrà una recaiguda amorosa i trastocarà tots els seus plans de futur. Tornarà a Astúries a reprendre la relació amb Pau? O seguirà a Madrid amb Leo? L'estiu s'acaba i la Marta haurà de decidir entre què li diu el cap i què li diu el cor.Una molt estimable pel·lícula que s'eleva sobre el seu excés de converses circumstancials amb bon gust ,notable foto grafia de Adrian Hernandez), meritòries interpretacions,(Carmela Romero) i Elena Palomo criteri en la posada en escena i de Diego llorente , en un subtext universal.És una ullada a aquest lloc comú que és l'interior de l'ésser humà i els seus dilemes entre viure avui, pensar demà i sentir ahir. En el transparent naturalisme de la pel·lícula, matisat per la notable capacitat sintètica del seu muntatge, el director asturià prefereix, abraçar la intimitat dels seus personatges des de la proximitat amb els seus cossos. A través d´aquest relat senzill, que no arriba a la banalitat, Llorente explica, des del minimalisme, una història universal amb un lleuger sabor rohmerià. La pel·lícula de Llorente és simple i directa i està narrada amb una dosi de lleugeresa que no arriba a ser «documental» però que s'acosta a aquest tipus de registre. Una pel·lícula petita però rendidora, amb una notable actuació central de la gairebé debutant al cinema Katia Borlado, que aconsegueix transmetre força amb molt poc. Un relat íntim, a manera de faula moral, amb no poques ressonàncies socials.

Memoryland (2021) 99 min.

La pel·lícula comença amb la mort d'una mare (Thu Trang Nguyen). Un altre home (Van Tham Nguyen) mor degut a un accident en una obra. Al final, l'actitud envers la mort està determinada per la manera com els vius la reben. No es pot forçar ningú a trobar a faltar una altra persona o viure en deute amb el record. En última instància, 'Memoryland', de Kim Quy Bui es conforma a revelar la veritat de la qual ningú no pot escapar. És una pel·lícula filtrada per allò sobrenatural i allò al·legòric, més interessada a crear una atmosfera que en la claredat narrativa, i la proclivitat del qual al simbolisme per moments la fa francament impenetrable.De vegades la textura de les seves digitals imatges és una mica rudimentària, i a la pel·lícula se li noten massa les seves influències, un ominós disseny de so acompanya l'apressant sensació de mort. Amb poder visual i ironia pop, la cineasta vietnamita desafia les tradicions embellint-les amb una poètica experimental als antípodes del clàssic World Cinema per a ànimes càndides. Ben composta, la claredat, enfocament i eloqüència de la pel·lícula provenen d'imatges poètiques de la decadència. Una obliqua, espiritual i de vegades còmica mirada a la mort i el dol.

Marco Polo (2023) 92 min.

Marco, un joven antisocial, debe aprender a lidiar con su dolor mientras su familia sana las heridas del pasado tras la muerte de su hermano. Aunque no todas las actuaciones están al mismo nivel, hay torpeza en al direccion de actores. Algunos son, dirigidos por Pablo Riesgo, Omar Banana, Jorge Zuloaga, Carolina Riesgo. Jesus LLoveras gOnzalo Bouza, Inara Landonl Leon Molina o Marina Campos.