Memoryland (2021) 99 min.

La pel·lícula comença amb la mort d'una mare (Thu Trang Nguyen). Un altre home (Van Tham Nguyen) mor degut a un accident en una obra. Al final, l'actitud envers la mort està determinada per la manera com els vius la reben. No es pot forçar ningú a trobar a faltar una altra persona o viure en deute amb el record. En última instància, 'Memoryland', de Kim Quy Bui es conforma a revelar la veritat de la qual ningú no pot escapar. És una pel·lícula filtrada per allò sobrenatural i allò al·legòric, més interessada a crear una atmosfera que en la claredat narrativa, i la proclivitat del qual al simbolisme per moments la fa francament impenetrable.De vegades la textura de les seves digitals imatges és una mica rudimentària, i a la pel·lícula se li noten massa les seves influències, un ominós disseny de so acompanya l'apressant sensació de mort. Amb poder visual i ironia pop, la cineasta vietnamita desafia les tradicions embellint-les amb una poètica experimental als antípodes del clàssic World Cinema per a ànimes càndides. Ben composta, la claredat, enfocament i eloqüència de la pel·lícula provenen d'imatges poètiques de la decadència. Una obliqua, espiritual i de vegades còmica mirada a la mort i el dol.