lAS CHICAS ESTAN BIEN )2023) 84 MIN.

eL TITIOL POTSER RECORDA A "actrius del Venetura pOns Pero no, es un conte destiu sobre la convivència entre quatre actrius i una escriptora que assagen una obra de teatre en un antic molí, apartat del món. És la història d'un encanteri. Amb princeses, gripaus, rius, cartes i fins i tot un príncep despistat. Durant aquests dies d'assaig, les noies s'aniran coneixent i mesurant a través dels materials que planteja l'obra, i aportaran les seves vivències pròpies al voltant dels temes dels seus personatges; amor, bellesa, orfandat, fe, amistat, actuació, mort. Itsaso Arana debuta en la direcció amb un prodigi de cinema clarivident, lúcid, ingràvid. Sens dubte, una de les sorpreses més contradictòries,i inclassificables i belles de la temporada. Per moments, la pel·lícula de la debutant Itsaso Arana és fresca, gràcil, simpàtica. En altres, costa horrors entrar en la seva dinàmica amorosa. És juganera, original. Però, també, de vol curt. Tot flueix aquí amb lleugeresa i si alguna cosa té aquesta òpera prima és veritat, transparència, humilitat i cert encant. Una lluminosa celebració de l'amistat femenina Les noies estan molt bé (a cadascú millor en el seu paper)Barbara Lennie, Irebe Escolar, Isaso Arana, ItziarManero. Helena Izquierdoi Gonzalo Herreroi Vol deixar pòsit des d'una lleugeresa entretinguda. És una pel·lícula de grup, el retrat de cinc personalitats femenines. El mètode és semblant al d'alguns films de Jonás Trueba. El resultat, juganer i lliure, frega ocasionalment lla brillantor, però majoritàriament resulta força commovedor, lligat a un palpable sentit de l'amistat femenina ia un perspicaç interès per la seva dinàmica. Una pel·lícula que desafia qualsevol categorització i que barreja ficció i documental, comèdia i drama. És una imatge de tal delicadesa que no ens adonem immediatament de la gràcia amb què tracta els temes més importants. Un retrat bell i commovedor del cinema com a mirall de les nostres vides i com a manera de recordar-les.