Carajita (2021) 89 min.

Curios film de la Repubica dominicana, de escaudsera filmografia. Sara (Cecile Van Wielie, 17 anys) i la seva mainadera Yarisa ( Magnolia NUnez 36) tenen una relació que sembla transcendir la seva classe social: són el més semblant a una filla i una mare, però un accident irromp a les seves vides i posa a prova la innocent il·lusió que res les separarà. "Carajita" il·lustra, amb esperit implacable, com la lluita de classes segueix cobrant-se les mateixes víctimes. Una curiosa pel·lícula. Succeeixen coses importants que no veiem, intuïm o imaginem, prevalent abans que res aquesta sensació aletargada que expressen les imatges. Un 'Paràsits' llatí. Comença fort, es desenvolupa a la velocitat d'una reguera de pólvora. Silvina Schnicer i Ulises Porra pugen encara més el llistó del seu brillant mestratge. Un drama potent, visualment i de vegades, molt enigmàtic, no podria ser més oportú a l'època del Black Lives mater. Aposta en molts casos més al detall, a l'observació subtil, al gestual i al visual, 'Carajita' creu al cinema abans que al pamflet i, per això, el resultat és tan fascinant com esquinçador. No només prova ser una molt bona pel·lícula sinó una coproducció completament orgànica, que gairebé mai no evidencia la seva curiosa combinació de talents internacionals. Inteligents actuacions (Richard Douglas, Domitri Rivera, Adelanny PAdilla,) emmarquen aquest drama íntim que els directors manegen amb subtilesa i sensibilitat. Les cerques estètiques, per moments ambicioses, per moments fora de qualsevol interès, no li arriben per construir una pel·lícula amb interès.