l'Ali te els ulls blaus

L’Ali té els ulls blaus és una pel·lícula que vol parlar sobre l’adolescència a la societat multicultural italiana d’avui: Nader, egipci nascut a Roma, és un símbol de la segona generació italiana: la identitat en el seu esdevenir, una balança entre l’herència de la religió i les lleis del seu pare, i els costums occidentals de la Itàlia d’avui. Nader,  es converteix en una història èpica i quotidiana.  A vegades la integració en àrees extraradi es confon amb l’homologació, amb la pèrdua de la pròpia cultura i religió, per abraçar el nihilisme actual de la societat de consum. El punt de partida d’aquest treball és precisament el conflicte que Nader experimentava com a ésser humà, abans de convertir-se en el personatge: l’amor per una noia italiana, viscut quasi en clandestinitat, en contra de les prohibicions dels seus pares i de la seva cultura (haram –allò que l’Islam considera prohibit). Per a mostrar la realitat han posat en escena el conflicte amb Hosny i Fàtima, pares reals de Nader, i Brigitte, la noia de qui està enamorat en la realitat, gràcies a una generosa disponibilitat per part seva i a una cuidada auto-representació. Òstia també és protagonista del film, les costes de Roma, la platja a l’hivern,  territori que, per naturalesa, és el més multi-ètnic de la capital  Claudio Giovannesi (Roma, 1978) es el director. L’any 2002 rep la llicenciatura en Lletres Modernes, el 2005 es va graduar en Direcció Cinematogràfica del Centre Sperimentale di Cinematografia de Roma; va estudiar guitarra al centre de Roma Louis Saint-Music. De 2001 a 2004 va treballar per al programa  Blob (Rai 3). La casa sulle nuvole (2009) va ser el seu primer llargmetratge, produït per Rai Cinema i Shooting Stars i distribuït per Istituto Luce. La pel·lícula va rebre nombrosos premis, entre ells el Premi Especial del Jurat del Festival de Cinema de Brussel·les 2009, el Amilcar du Jeune Jurat  delFestival du Film Italien de Villerupt 2009, i el premi Italia nel Cinema, al Festival MedFilm 2009. El 2009  va fer el documental Fratelli d’Itàlia, que va rebre la Menció Especial del Jurat al Festival Internazionale del Film de Roma / L’Altro Cinema-Extra 2009; va ser finalista del Nastri d’Argento 2010 com a millor documental i va ser distribuïda per Cinecittà Luce.

Ali’ ha gli occhi azzurri  (2012) és el seu segon llargmetratge de ficció