los años mas bellos de una vida

L èxit inesperat d ''Un home i una dona' (1966) va inscriure al director en la part mes ñoña de la Nouvelle Vague quan ell no volia entrar h, fins i tot Claude Lelouch, el va catapultar a un lloc en una cinematografia, la francesa, en què havia irromput amb força el corrent renovador de la Nouvelle Vague, del qual ell es volia distanciar. L'enamorament entre dos joves, un pilot de carreres Jean-Louis Trintignant i la 'script' Anouk Aimée, que descobreixen que la vida els dona una segona oportunitat per tormar a sentir l'amor. El filme, va triomfar gràcies al seu romanticisme i al carisma dels dos intèrprets, Tambe a les magiques localitzacions a Deauville , i sobretot, a una musica tranquila de Francis Lai que tambe el va consagrar

Lelouch ja havia fet amb aquesta historia, un homenatge a la seva obra, 51 pel.licules. Quan el fill del Jean-Louis s'adona que el seu pare perd la memòria però encara recorda l'Anne, decideix anar a buscar-la perquè es tornin a veure. Insisteix en aquell supòsit romàntic que l'amor és més fort que l'oblit, farcint el film de retalls i flash back dels seus 51 films retornant a les localitzacions de la mà dels octogenaris protagonistes. La pelicula es cine dintre del cine on es veue els trucs i les tramoies del film que estan rodant. Recordar aquella secuencia que l'equipo ha perdut un membre a causa d'una explosio d'una escena sense stunt" ,l 'equip a de la falsa pelicula s'ha assentava a  la platja i cantaven cançons brassileres com la samba que despres de citar tots els companys citant tots els amics, els seus noms i acabaven cantan cada estrofa"Saahaaaaaabbbbaaaa".  A Lelouch li va costar mes d'un any per convence a Tringtignant que protagonitces el film del film. Esta realment decrepit,contrastan amb el festival en que 's'ha conservat la Anouk"
Ahh! aquest cinema frances

• 

El director també imbueix el film de cert gust per  la velocitat, i la olor de benzina dels 60 que es portava a la sang, els que s'arrivaben a la motoritzacio. Amb uns quants flash backs de les pelicules mes populars d'ell, Lelouch es fa un homenage a si mateix que demostra que Jean-Louis es manté viu malgrat que la memòria se li esvaeixi. A més de tornar a passejar per les escenes dels films  des del 1966 ,escoltan. que no sap cap greu per enèsima vegada el 'ba da ba da da ba da ba da, ba da ba', el que va cantan en , un vibrant viatge a tota velocitat en cotxe per un París a trenc d'alba i que va rodar en un únic pla seqüència. I el film amb tres frases 1.- els millors anys de la vida son els que venen, (Victor Hugo), 2.- a una residencia no es viu, s'espera la mort, i 3.- l'ultim que reconeixeras d'algu que has estimat son els ulls. Encara que el Serrat no recordi ni el color dels seus ulls