Cartas mojadas (2020) 81 min.

Paula Palacios (1983) suporta la seva pel.lícula en unes cartes escrites de mares a fills que no van arribar al seu desti i que aixo creaba una desigualtat i un mals de caps en aqueste families moltes monoparentals. Pasteres, immigrants amuntegats,alguns morts, i bebes sense futur resalta en el film que es que ells no tenien nosaltres no ho veiem. Coproduida per Isabel coixet busca i trova les cartes en el baixell de la proactiva Open Arms per intentar salvar habitants d'aquest planeta. Imatges crues, tristesa infinita, farceixen aquests papers mullats fent inutil l'esforç de la tranquila banda sonora per amorosir la crueltat dels fets. El repartiment esta integrat per la gent (550) valenta o molt covarda que s'atreveix forçada, a anar de Libia a Lesbos. La misio mes perillosa, es complica quan l'abordan un guardacostes libi, queels transporta a un dels llocs mes perillosos on son maltractats i esclavitzats. Els papers destilen la historia del viatge viscut (o mort), la violencia tota la que calgui per que no coneixin els paisos mes "rics" nord enlla. Premi documental al festival de Malaga,( Goya, Forque,) va reconeixer que les regnes de la historia no sempre depen del que te que fugir sigui per gana, guerra o por. Nens i dones, principals receptors de les misives, veuen com despres d'una estona de surar s'enfonçan lentament, com les fulles dels arbres que potser no veuran a la tardor.