Cinema costumbrista de François d'Ozon que descobreix les costums a mida que avança el film amb unes imatges molt afinades i uns flashbacks als que no ens acabem d'acostumar i que necesiten de frases innovadores per acabar de lligar ho tot, com la que proposa inventar als que ens estimen. Dos joves que han protagonitzat aquests flashbacks i que demostren que en comptes de enfortir la seva amistat la anava debilitant. Felix Lefevre, Benjamin Volsin Phillippe Velge, veuen en la mare d'un d'ells aquella dona magistral, que i ntenta que al 85, una relacio homosexual no sigui un escandol, Valeria Bruni Tedeschi, aqui mare incestuosa que "prepara" homes per el seu fill. Ozon , seduit per la novela d'Aidan Chambers "Balleu sobre la meva tomba", tambe obsessionat per la MORT en majuscules, es va adonar que ja havia rodat moltes sequencies i per tant ja premiades al Cesar's, cinema Europeu i Sant Sebastia. Quan tens 16 anys i vius en un petit poblet de la Normandia dels 80, com ho fas per tenir el millor amic possible. Com disfrutes del baixell i de la moto? com fas que duri per sempre, com ho somies i com ho realitzes..? el que es imparable es que l'infancia segueix creixent amb retrets i poca llibertat. Ozon ho explica pulsan la mort, apropan nos el despertar en l'aspecte sexual, amb tanta delicadessa que si no ets anarquic derives cap la indiferencia.
miércoles, 16 de junio de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario