Werner Herzog no te obres menors. O totes ho son o son grands llissons de cinema encara no bo, (veig els somriures de godarquians porque "Fiztcarraldos" de torn explicat l' hem visto tots, el "baixell espanyol" el seu amic intim" dirigit al seu amic Klaus Kinski (1999), el seu Nosferatu de nit del 79 i enamorat de Tess, filla de Kinski es va perdre algunes clases magistrals. El joc que s'em ocorre del film es adivinar en quin minut et comencen a fallar les cames i pesarte les celles. I com ha fet Herzog, sempre juga amb tots els articles que te a ma, (zooms flash backs, camara lenta.,,,) i tota mena de recursos, per barrejant realitat i ficcio, no a acabar com acaba , desvallestat. L'impacte Herzo es per exemple rodr a les selvas seguents, Alemanya, EUA, Brasil Ghana, Colombia, (es creua una important de idees del guio que no, La Antartida, la Guaiana, i la Patagonia i el Japon quedan lluny como Lanzarote , Kwait, La Taiga, Peru,i Alaska que desenvolupa i crea i que s'hagues fet mes estimar per el public que no pas no,) pas amb l'engany que modifica les relacions humanes no mes menys, de les que l'agradaria fer una reflexio profunda que nomes pot fer en el si d'una familia romantica i que ara ja retirat tindra que seguir buscant per els recons mes bruts de la nostra (seva )societat Un home sera contractat per simular ser el pare, Mahiro Tanimoto d'una nena Ishii Yuichi, desapareguda, (tambe es casualitat). Cannes 2101, encara esta aplaudint ara.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario