L'Espanya mesetaria es l'equivalen amb la America profunda, dolars i maneres de viure a banda. A Meseta, Juan Palacios para el temps un segle abans i filma molt be els paisatges mesetaris als qui deixa la veu en off nomes per els pastors de forma informal i amb els seus tons que de veritat son interessants per la seva naturalitat i fluidessa. Tambe opinen els camperols, transportistes i nenes jugant al costat de la carretera. Nomes li falta la canço de la chiritgota de Cadiz "Espanya es una gran nacion..." que a cada estrofa perden poblacio, a cada llençol una bugada. Per Palacios. la diferencia es una rentadora i/o una dona rentant unes estovalles al riu. El documental destila mes simpatia que aversio que d'aixo es devia tractar. Un avi conta les casess buides per quedar se adormit,un conjunt musical toca les seves velles cançóns i un altre pastor sommia poder anar algun dia a veure el Titicaca. Aigua en definitiva. Tots ells aparreicen al film com si fosssin peces dels paisatge,, accidents geografics, fantasmes solitaris en el espai.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario