Oslo (2021) 118 min.

 Bartlett Shen filma la trobada emotiva entre una parella noruega, Ruth  Wilson i Andrew Scott, amb  representants israelites de Shimon Peres (Jeff Wilbusch ) d'Afers Exteriors i palestins, de Iasser Arafat (Salim Dau) per la recerca de la pau. Una encaixada de mans amb uns origens evidentment teatrals, per dos contendens enfrontats per la guerra desde 1948. Uns acords que 30 anys despres, ni s'han desplegat ni per lo tant s'han complert. Els sentiments viscerals dels personatges funcionen millor amb el public presencial. El tema es tan delicat que qualsevol acudit o gracieta, que ni han per relaxar, no son sempre afortunats. Els conflictes son els enquistats de sempre, els tipics irresolubles de moment i aixo torna al film com una lliço d'histories del futur amb les taules de dialeg antigues. El queda unicament es el salmo cuinat per la meravellosa cuinera, l'unic servei dels negociadors, en el palau on estan instalats a Noruega, que com no sabien , no podien menjar porc. Amb els detalls pero molt acurats en el guio de J.T. Rogers, el film resulta subtil i força trist, que entre humans hi hagin aquestes cuestions tan allunyades de "First Cow "per exemple. No dona gaires esperances a les taules de dialeg en general, pero en aquesta ocasio es van donar els acords de Oslo del 13 de setembre de 1993 entre Israel i la OLP. El que queda avui dels acords es l'escalada de la guerra a Gaza i l'estrena de l'obra de teatre produida per Spielberg, generos en resaltar alguns gestos importants per la humanitat . Ficcio, realitat politica, dialegs de despàtxos, i temes  colpidors als que sols els hi manca una mica mes d'inteligencia i menys interessos creuats