Poc s'ha parlat i fet cinema de la dictadura uruguaiana ("Estat de setge")que practicament va començar com l'argentina en 1973. Es centra de un grup de joves, que sense pertanyer al moviment tupamaro, viuran igual la violencia, desaparicions i assesinats que serveixen tambe per fer espectacle cinematografic pero a les hores, la denuncia o critica dels lamentables fets malauradament historics, perden una mica de profunditat. A mes te un balsam poetic que amoroseix igualment els actes terrorifics i crea una por insistent pero suportable al film. D'entre tots els relats del guio tambe del director Rafa Russo, sobresurt el del teniente Rojas, (Alberto Ammann), que representa la realitat i les pressions que rebia per torturar als rebels i que descansa dels seus desasosecs amb una prostituta (Maritna Gusman) en qui trova la pau per la culpa i sentiments contraposats com un refugi emocional. Estem a Montevideo el 1972 i ha començat el llarg cami cap a la dictadura. Dos guionistes de televisio, Joaquin Furiel i Daniel Grao, intenten rebaixar el to de les seves satires politiques, per preservar la feina, la vida, la integritat i mirar de no molestar a la cupula militar que va agafan cada cop mes poder. Totes les vides d'aquest casting multicultural, (Sara Salamo, Maribel Verdu, Paula Cancio, Miguel Angel Sola, Sebastian Iturria) aniran convergent i es veuran afectats per la soga de la dictadura que va collant.Tots tractaran de sortir se'n mantenint la seva integritat fisica i moral.
jueves, 3 de junio de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario