La voz humana de Pedro Almodovar, es un treball de 30 minuts amb diferencia sobre le film de Rosellini "Una voce umana", (1947) que eren dos capitols de L'amore, un text de Jean Cocteau. El segell de Pedro A. es evident, i inserta humor, modernitat, color i ironia. La segona veu del migmetratge evidentement crea un llenguatge, inclosa la conversa telefonica i tot plegat un bon exercici de cinema, de estudiar lo i fer lo arribar al respectable, en aquest cas respectat. Te importancia l'art, l'estudi on es roda, i un luxos apartament que capta amb moviments de camara excepcionals, tot coordinat per Antxon Gomez. La diferencia diametral entre els dos films molts important es la mateixa que hi ha entre Anna Magnani, rostre expressiu al maxim i Tilda Swinton, que tambe magnifica, que ofereix un muntatge de mes plans generals i rics de la desbordada generositat del director manxec. Presentat a Venecia tambe lloc ebn escollir, un dona examina amb molta meticulositat, les maletes del seu marit que l'abandona per casarse amb una altre dona, uqe si hagues estat la Magnani, seria tot un 10. L'esposa nomes surt al carrer una vegada per comprar una destral i una llauna de benzina. Despres nomes queda "la veu humana" de Cocteau
miércoles, 16 de junio de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario