No es cert que Jane Campion hagi deconstruit el western, perque ja ho estaba. Els protas eren homes. I majoritariament vivien sols, a terra, a la pradera. La masculinitat eren dues cartuxeres amb dos Colts 45 que definien la llei i la vida dels contraris. El que es sort i mes duels n'havia guanyat era Willy Wild Hithcock amb 38. I no s'ha trobat encara la dona que tigui el poder, com la Calimity per exemple. Els westerns no son molt originals ni plens de veri, amb tragedies asumibles o sense esperança. i la seva intensitat, violencia per turba poc. Campio, primera peli en 12 anys, i en canvi pot obrir Venecia (lleo d'or segur) amb aquest western , sordit, nominat i molt ben interpretat. Quasi tot es esplendit i te sentit i sensibilitat. La Campion el converteix en un ritual, hipnotic i una mica abstracte pero que el western ja es aixo, hipnotic. Com si et posses en una bombolla, es el descens no als inferns sino al entorn de la vida i un vas generador i el centre de les coses. Globos, Venecia, AFI, NY., Toronto i, Los Angeles ens situa a la Montana de 1925. Els inmensaments rics germans Benedict Cumberbatch, i Jesse Plemoss, son iguals pero diferents. Un impetuos i dolent, l'altre impasible i amable.Tenen un enorme rancho ple de bestiar, Jesse es casa amb la viuda mes rica del poble, Kirsten Dunst, Benedict la comença a despreciar, quan s'instala a la casa gran amb el seu sensible fill, Kodi Smit McPhee, i un piano regal de casamnet, i que competira amb el banjo de Benedict les nits, que amb Tomassin McKenzie i Francis Conroy i Keith Carradine monten aquest petit univers exemple de tota una filosofia de vida, basat en la novela de Thomas Savage. El fill quan torna de la universitat es l'unic que veu el poder del gos
jueves, 23 de diciembre de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario