jueves, 16 de diciembre de 2021

Pan de limon con semillas de amapola (2021) 101 mi.

 Un bonic llarmetratge, que li ha quedat a Benito Zambrano com la novela de Cristina Campos un pel clasic pero molt ben filmada per Marc Gomez del Moral . Recordeu de Zambrano, "La voz dormida, Los niños salvajes, PeloMalo, El perfecto deconocido" o Intemperie". Amb ella, van dibuixat un drama, sense crits ni efectes especials que malmetin la veracitat de les interpretacions, donan una trama, sino emocionant, si compromesa. La historia es torna sentimentaloide quan  recorre massa als fets passats, per aconseguir ser intensa, pero la immediatessa es massa  interessant com per perdre temps en el record. Com un fricando, fet amb cura, i de bona qualitat, s'ha de fer amb paciencia. Si s'ha apuja el foc o s'abusa del temps, el public no enten el joc brut. Goya al millor guio adaptat. Elia Galera, Eva Martin, Mariona Pages, Marilu Marini y Tommy Schelesser, amb Ana Gracia i Claudia Fali son les interprets d'aquestes dues germanes que viuen ade petites Valldemosa, poble interior de Mallorca, que, separades a la seva adolescencia, es troven de nou per vendre un forn i la casa pairal que han heredad d'una misteriosa dona que creuen que no coneixen. Les vides de les dues germanes son molt diferentes. Una, casi no ha sortit de la isla i segueix casada amb un home (Pere Arquillue), que no estima. L'altre  ha viajat per tot el mon com a metge d'una ONG. Mentre intentan descobrir els secrets de la inesperada herencia, i a banda de recuperar els anys perduts, tindran que per fer ho, fer front a antics conflictes familiars.

No hay comentarios: