Wes Anderson es un director irregular, pero ultimament semblava mes coherent i ara ja sabem perque. Tracta be a la part de la prensa que el posava en questio de vegades. Amb l'ensabonada del film, de les croniques pot extreure piropos com entranyable, feliç o placentera. Els seguidors que te son fidels, entregats, apassionats i fascinats per les seves narracions farcides a petar. A la cronica francesa, flaqueja el guio i els decorats presenten la seva imaginacio amb la que no cal ser afin. Una pel.licula mes de Wes, que omple de homenatges, en aquest cas a les figures i classics moviments del cine polar.The french dispatch, podria ser la seva ultima obra mestre pero tambe ser la defuncio d'un estil personal sobre molts altres estils personals.I a les hores li portariem flors. i una lapida que poses que aqui reposa un cine, gratuit, amb excesos i bobalico, rondan la inaccio i l'absurd i que avorreix infinitament. Ull, no ha tothom. Estan superficial com una capa de pintura sense mini. Per aixo els jurats amb critics l'ensalcen en moment just en que ho necesita, Globus, Cannes, CCA i Sarellite. En el film es creuen Benicio del Toro, Frances McDorman, Jeffrey Wright, Adrien Brody, Tilda Swinton, Timothee Chalamet, Lea Seydoux, Owen Wilson, Mathieu Amalric, Bill Murray, en un dels castings mes impossibles de reunir avui en dia. En una redaccio d'un diari nordamerica , s'apliquen totes les normes per tenir tranquils als redactors que imaginariament estan fisicament en una localitat farncesa.. Tres histories es creuran i aportaran cadascun el sus proposits.
domingo, 19 de diciembre de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario