Miguel Angel Blanca es un equilibrista mes que un director de cine al que li agrada passejar per la corda fluxa. I a mes amb una certa rapidessa, ens fa sentir culpables fent bullir l'olla amb temes ben diferents. Gastronomicament seria com una menestra de fruites, refrescant pero contundet. Tracte un assumpte general que es força comentat, pero de moment no legislat. Entre documental i pel.lícula, el director analitza les diferencies entre els que viuen en un lloc de vacances i els que tan sols hi viuen tot l'any. Condueix amb ma de ferro, o camara de plastic a 4 personatges, que en parella, van forjant l'accio d'aquesta poblacio maleida de la costa balear cap un relat quasi de terror. Cotxes de policia i ambulancies, atravesen carrers i places, amb una olor a orina i sang que tiraba per terra i que enmig de l'estupidesa ningu denunciava. Com cada any un milio de turistes visitaven aquests carrers infectats de Magaluf, una mena de park tematic de les addiccions on els veins del barri ho vivien a on tot si valia, en un ambient irrespirable i res mes lluny del veritable plaer d'unes vacances. Un retrat molt concret del paradigme i la vida turistica mundial, (balear, en concret) i les consecuencies abans de la pandemia del turisme low cost
lunes, 13 de diciembre de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario