SUPORTAT EL FILM DE JAVIER MARCO, per un molt bon grapat d'actors i actrius, que amb els seus silencis, sobre tot, per donar signifcat i descobrir les carencies dels seus personatges. Serenitat, lentitud, humor surrealista i modestia son les bases principals d'aquest modest film. La musica indefinida, les seves codes i arpegis, son un complement perdonar sentit a una seguit de accions i situacions quotidianes, uns dolors sobrentessos en una opera prima podriem dir que quasi muda. Pel.lícula intimista, que el director deixa que vagi sola en la que l'espectador es deixa atrapar per el minim suspens, quasi invisible pero potent, aconseguint una peli "feliç". Goyas i Feroz. El guio de Belen Sanchez Arevalo ens porta a veure com un funcionari de pressons, Roberto Alamo, observa silenciosament com cada diumenge es produeix la visita d'una mare, (Olivia Delcan) al seu fill. Un dia, avorrit s'acosta a la dona i deixa anar que ell tambe es un pare que tambe te una filla a la preso, la Josefina.(Emma Suarez). La necesitat d'omplir el buit de la seva vida en el que malviuen, per la situacio dels fills, fa que comencin a trobar se fora de la realitat dura que els rodeixa, i aixi forjar se una vida millor uqe la haivien viscut fins ara. Una vida que construeixen amb ells, Miguel Bernardeau, Manolo Solo, Pedro Casablanc, Simon Andreu, Maria Algora i Alfonso Desentre.
domingo, 19 de diciembre de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario