Un triomphe (2020) 105 min.

Emmanuel Courcol reuneix  a presos  i interpretes, per a realitzar unes acertades criticas sociales a aquests dos colectius amb qui conviu en moltes ocasions molt de temps. Courcol ho aposta, s'ho juga tot al vermell d'uns actors sobrats de qualitat i talent, adorats per la camara, deixan com a germanet pobre la posada en escena molt autera que de tan quaasi emociona. Cinc presos (Marina Hands, Laurent Stoker, Said Benchnafa,  Lamine Cisokksho i Sofian Khammes, que son escollits per representar una obra de teatre. Ked Meran, reuneix un grup increible d'actors, per reperesentar Esperendo a Godot de Samuel Beckett. Ho fan tan be que logren fins i tot una gira fora de la carcel i aquesta projeccio es la que finalment li dona la oportunidad a Meran de triunfar en  el mon que vol i desitja. Fil  multicultural, un de cada pais o etnia, per un film huma, cultural i un verdader exterminador de prejudicis socials. El autentic triomf es pero,  la comicitat que controla el film ,lo sobrer que treu amb bisturi, lo profund que adivina de l'amima humana, deixan a lo lluny una sombra de patetisme. Millor comedia europea i Valladolid on vaser molt apreciada.

papa o maman 2 (2016) 86 min.

 Vincent y Florence siempre han sido una pareja de triunfadores que no han parado de conseguir sus metas que ya se hacían pasar todo lo mal que podían con sus pesadas bromas en el instituto. Este matrimonio ha tenido un gran éxito en sus estudios, profesión, matrimonio y, ahora, en su divorcio. Cuando en sus trabajos les ofrezcan un puesto muy deseado, ambos intentarán todo para evitar conseguir la custodia de sus hijos. Tal será su pasión por lograrlo, que se pondrán trabas el uno al otro y harán la vida imposible a sus retoños en una autentica batalla campal. El realizador novel Martin Bourboulon que tiene experiencia dirigiendo anuncios y series de televisión, repite en la gran pantalla con esta segunda parte de la comedia. Esta idea original del guionista de cortos Guillaume Clicquot de Mentque (Fanette), aqui Alexandre de laPatelliere,  se centra en la idea anteponer la ambición personal sobre todas las cosas, incluyendo la familia, como muestra a través de los protagonistas y las alocadas situaciones que vivirán. Han pasado dos años y despues de haber fracasado en su separacion han conseguid o divorciarse de forma pacifica. Pero la aparicion de dos nuevos amores en su vida hara estallar su momento apacible. La guerra netre las dos parejas deriva muy pronten unenfrantamento con los 4 hijos que querran dirigir sus vidas,hasta sus relaciones sexuales y el lugar donde vivir. Una vieja y conocida jueza tambien divorciada, se vera obligada aaintervenir para poenr fin al circulo vicioso familiar. Laurent Lafitte (Un día brillante) y Marina Foïs (Voy a ser mamá) se convierten en la pareja protagonista del enfrentamiento para conseguir sus objetivos a costa de lo que sea. Para completar el elenco de Papá o mamá el realizador se sirve de actores francos como Alexandre Desrousseaux (Situation amoureuse: C'est compliqué), Anna Lemarchand (Du vent dans mes mollets), Judith El Zein (Supercondríaco) o Vanessa Guide, Nicol e Garcia, Sara Girardeau, Jonathan Cohen, Achille Poitier, Anne Le Ny, Olivier Granier y Maxime Aurel. 

competencia oficial (2021) 114 min.

 Els vomits de vegades contenen una saliva mes consistent anomenat bilis. Es solidifica a partir de rialles absurdes, temes foscos poc tocats i almenys tothom pot dir la seva com ara fare. Es una satira del mon del cine inutil, com els discursos petitoris dels presidents de les Academies o Festivals de cine que donen premis, I sempre sembla que el seu discurs es molt dur i mai passa res de bo. Una estridencia teatral resonna en tot l'escenari del film i sobren alguns exabruptes, que s'afegeixen per fer mes important el contingut per divertit. Una dura pel.lícula de veure que darrera les bromes amaga la foscor que hi ha en la professio i la seva manipulacio per part dels Amos". Es com un remake, d'acord no vist tantes vegades on es parodia mes la autoindulgencia que els visos comics. Guio ben trabat que inclou la figura del espectador com un element mes del entrellat i que no serveix per sortir ne.I els directors argentins Gaston Duprat i Mariano Cohn, salvan com sempre els mobles amb uns actors de 10:Ben vista a Venecia, Oscar Martinez, Carlos Hipolito. Irene Escolar, Nagore Afanburu, Pilar Castro, Jose luis Gomez i  Juan Grandinetti, busquen el reconeixmenet social i el prestigi i l'empresari multimilionari vol fer una peli que marqui el cinema per sempre. Per aixo es rodeixa del millor equip posible, una gran estrella , Penelope Cruz i Antonio Banderas, encara tenen mes talent que Oscar Martinezi mes ego que ell i uneixen el teatre i Hollywood, les seves legendes, pero no son precisament amics. La Cruz els posa a prova per veure qui es mes bo i aixo provocara un enfrontament que treura guspiras.

Ainbo, el espiritu del amazonas (2021) 84 min

 Llega cine animado manualmente del Peru, en estado puro pues no utiliza los ultimos avances de la tecnologia digital, pero no le hace falta debido a su calidad de realizacion que le puede hacer llegar a todo el universo cinematografico infantil. Transmite perfectamente el color de su pais i nos advierte con serenidad i efecitsmo del peligro ecologico inminente. suplen la cara produccion con inteligencia. Los adictos anime, al dibujo animado clasico, a los genericos podran decir que es un aburrido copion, pero en realidad es una seleccions de buenos momentos de los dibujos de siempre para hacerlos llegar i presentarlos de manera mas sencilla a sus escenas mas frenetica. Jose Zelada (suya es la historia)i Richard Claus se ponen al frente de esta operacion con un guion principalmente de Brian Cleveland y transmiten su fantasia al mundo a Ainbo, una niña que vive en lo mas profundo de la selva amazonica. En un instante pierde a su madre y se pelea con todos los coetaneos de la aldea i arquera precisa como es, inicia un viaje para salvar a sus partidarios del destructor poder del hombre blanco. Un avispado armadillo y un simpatico tapir, seran en estas aventuras los sensatos compañeros que la protegeram e instruiran en totdo momento para evitar equivocaciones irreparables.

el lodo el llot (2021) 111 min.

 Pel.lícula de fermes arrels, amb situacions de classic, amb un repartiment de western, amb la dosis de violencia adient per que la seva foto, tingui força. Pero de fet es un thriller de ecologia, amb vengança, dol, i interessos creuats. Novedos no ho es, promet pero decepciona en l'estil i s'equivoca en la montaña rusa del seu guio. Iñaki sanchez Arrieta (Mendiak, Zero, Els llebrers) viu una forta sequera en els arrozals del llevant espanyol que els deixa sense collita. Raul Arevalo es un bioleg famos que viatja per tot el mon i te la oportunitat de retornar als seus origens per poder ajudar a protegir el paisatge natural on va viure de noi, les mesures pero que te que prendre l'emfrontaran directament amb els pagesos del lloc que veuen atacades les seves formes de viure, de cultivar de subssistir en definitva. Aquest enfrontament els portara consecuencies no desitjades i inesperades. Paz Vega, Roberto Alamo, Susi Sanchez i Joauin Climent son els homes i dones d'aquella terra, Qui mes qui menys te un alcarras.

 

Mothering Sunday/Primavera en Beechwood (2021) 110 min.

El que no pasa un cap de setmana, pasa una primavera. Eva Huson fa que aixo sigui possible amb el cine i les seves paraules poetiques  que no superen la tonica lirica que es vol imprimir al film. El seu costumbrisme elevat a nivell celestial nomes fa que agreujar el records sobre la soledad. Cinema ingles antic, tocat en cada fotograma per una mena de somni inasolible. Quasi tan com els detalls fisics (enormes caserons) i metaforics somnis impossibles, que nomes fan que omplir de melacolia la ja de "per se" falta d'amor. Bona planificacio escenica, un argument complicat, de guerra diriem avui, la situacio social que degera a mida que l'amor entre els joves tambe decau per altres causas. El que no decau son les clases socials, les seves diferencies i la lluita per la supremacia de la familia mes potent i arrelada. A Inglaterra,(Beechwod), el març de 1924. Olivia Colman i Colin Firth, aristocratas anglesos, que han perdut fills a la guerra, es preparan per cel.lebrar el dia de la Mare i el compromis de Josh O'Connor, el fill d'uns veins, Amb Caroline Harker. El celebrants , donen el dia lliure a la noia Odessa Young, orfa de neixement i durant 7 anys amant de Josh. Amb la casa buida la parella fara efectiva  doncs la seva passio oculta al mateix temps que cmprenen que la seva relacio s'esta acabant i que sera el eue darrer dia com amamts. Imprescindible el paper de Glenda Jackson, Sope Dirisu, Alfredo Tavares, Caroline Harker, Forrest bothwell i Deano Mtchinson.

la pasajera (2021) 90 min.

 Una novela negra de Raul Cerezo, crea de les mans de Fernando Gonzalez Gomez convertint el film en un indie amb gran habilitat en la direccio i guio adaptad de Luis Sanchez Pollack. Tot aquest embolic de film tapa o mostra les vergonyes d'un Pais que viu encara dels capotes dels braus.Es pot agafar per una punta d'ambiguetat per retratar el matxisme que es mostrat de forma fantasmagorica, ara si ara no. Una noia ferida, Cecilia Suarez es traslladada en un furgoneta a un lloc d'atencio medica.Curiosament cap dels ocupans del vehicle, volen sentarse al costat de la excursionista per animarla durant el viatge. Son Paula Gallego, yao yao i Crisitna Alcazar.

La hija oscura/ the lost daughter (2021) 121 min

 Important debut de Maggie Gyllenhaal sobre la sexualitat, maternitat i a traves d'uns molt ben dibuixats i plens de contingut, lliurar se al enorme espai de defensa de la dona amb diferents personatges cultivats . Una mica o molt a la contra de les idees habituals sobre la dona i la maternitat sobre les que posa una mirada subversiva i que obre nous camins a les diferentes expressions que pendra l'anomenat feminisme. Es pot dir que veiem el film desde els ulls de Olivia Colman, que interpreta la musica del film amb exactitud i deixan unes sensacions de perfeccio i intensitat. Per aixo tenen de moment 15 nominacions i el que no perderan mai, la intuicio final de la camara. Olivia Colamn esta de vacances en una poblacio a la vorera del mar, s'interesa per una mare molt jove i la seva filla (Jessie Buckley i Dakota Johnson) a la platja i se les queda mirant intrigada. Li sorpren la entranyable relacio malgrat l'amenaçant familia. Olivia que es sent agobiada per la seva propia historia del terror i la confusio que provoca el ser mare molt jove.Un impuls incontrolable l'empeny a recordar i valorar decisions que va prendre quan tambe era molt jove i que evidenment va tenir consecuencies. Estan de vacances amb elles, Ed Harris, Peter Sarsggard, Paul Mescal. Oliver Jackson-Cohen i Dagmara Dominczyk.

Flee (2021) 90 min.

 La poesia pot fer que un expansiu documental progresiste, arribi a la categoria de pel.licula ,com li va pasar a la premiada "Josep" tambe animada i que son molt semblant en el dibuix. L'animacio es sencilla i la veu de la narracio va baixan fins a convertirse en un soroll depredador, adolorit pero tranquil , tan que es senten les ruptures del cervell. Tracta doncs un tema universal com es la homosexualitat. La claretat amb que explica tot, no cal ser explicit, li dona un interes molt valuos, quasi didactic. Com pasa moltes vegades ,el ritme s'accelera no per que siguin dibuixos, dibuixats, poc animats  que volen correr en enviar el misatge. La tristesa que es narra queda apaivagada per el to dels colors, que podrien ser els de la  miseria mes pauperrima. Els pocs mitjans segurament han fet que s'hagi rodat el Guio, (storyboard) del mateix director Jonas Poher Rasmussen. Un refugiat afga, Amin, amb 17 nominacions a tot arrreu, viu a Dinamarca i accepta per explicar la seva propia historia. Sempre i quan no  es reconeixi la seva identitat. L'eleccio del director de fer ho amb dibuixos ha aconseguit dir les coses que volia, protegir la seva personalitat i donar molts temes tambe de relleu a la terrible aventura de la seva vida.                            

CODA (2021) 111M.

A partir de Alcarras, ara totes les pel.licules parlaran de la terra, partin tambe de la terra trema, en aquesta ocasio del film frances La familia Belier. Nominada no menys de 15 vegades sient com es una pel.lícula menor, ha guanyat l'Oscar ala millor pelicula- . Hi han momnets divertits, sensibles, tendres i fins i tot cursis, pero tot i aixi aguanta miraculosament. La casualitat fa que hi pasen tants conflictes repetitius i contradictoris en poca espai de temps que no saps si toca riure o plorar. Feta la terapia surts del cinema amb les forces renovades i amb ganes de menjarte el mon, gracies a la senzillesa i credibilitat de la historia. Bons personatges, ben interpretats, realitzacio correcta, es com un encreuat que juga a les families. Remake mil en el que Emilia Jones es l'unic membre d'una familia de sords que hi sent. Amb 17 anys treballa pescant pel mati amb els seus pares Troy Kotsur,i Marlee Matlin i  el seu germa Daniel Durant, a Gloucester (Massachussets), abans d'anar a clase, intentant mantenir  el negoci familiar de peixeteria. Pero buscant noves aficions per distreure's entra en el cor del institut, on no tan sols descobreix la seva gran aficio per el cant, sino que tambe s'enamora del noi amb qui fara un duet, veu i guitarra. El seu profesor Ernesto Derbez la veu especial i l'anima perque entri a l'escola de musica. Aixo l'a obligara a escollir entre la familia o la professio i els estudis.

Casate conmigo/ marry me (2022) 112 min.

 Kat Coiro, necesita la quimica entre els protagonistes i aquesta es precisament una de les coses que egnganxen del film. Pel.licula de bodes, que tenen el seu pubilc, sobre tot, si la boda comença ja amb la pel.lícula i al reves. Un film que no alimenta massa el subgenere de bodorrios, pero calma l a sed social de comedies romantques,  que amb les dels de inspectors es el que mes funciona  en pandemies i situacions semblants. Encara que els actors estan treballats com a maquines, Jennifer Lopez sempre te el seu que, i Owen Wilson que encara no ha fet la seva gran peli comica, no logra desviar l'atencio del pastis, de les flors, dels vestits, obvian l'original guio, que no vol dir que no segui una tonteria. I si no quedat amb les cançons de John Debney que et reconciliaran amb els balls que venen aquest estiu i que son un dels pocs estimuls del film. Si al sortir o aixecarte del sofa. es mo o com un reggetton, es que la peli li ha agradat una mica. El guio de Harper Hill sobre la novela grafica de Bobby Crosby prepara un  gran boda entre dues estrelles del pop que se celebrara davant de tots les seus admiradors, pero moments abans del "si quiero"es filtra la noticia d'una infidelidad, i aixo fa que Jennifer es casi amb el primer espectador que trova, que es estrany i esmaperdut Owen. Van a la boda nova, Maluma No, pero Sarah Silverman, John Bradley, Clhoe Coleman, Michelle Bateau Stephen Wallem i Mark Caka SI.

Muerte enel Nilo (2022) 127 min

 Mai sabrem perque Kenneth Brannagh ha sentit la imperiosa necessitat de tornar a porta a la pantalla la famosa novela de assesinats de Agatha Christie (John Guilermin 1978). He estat temptat de copiar el meu comentari del 78, pero he pensat que no hi guanyaria res...  la peli. Podriem dir que Branagh esta una mica millor que Peter Ustinov i aixo li abona factura en el comput del film. El jazz hi te molta importancia, tanta que quan Gal Gadot desapareix de pantalla, el film perd moltissim. L'aportacio dels sentiments del cor de Poirot, tambe son una novetat devant la fredor del famos detectiu. I sumantse a les intrigues que ja hi han, ofereix una nova variant al personatge. Branagh juga amb aventatge, el ser devant i darrera de la camara, no sols en la historia sino tambe en l'accio del guio de Michael Grant. I acabes disfrutan el plaer d'adivinar qui ha estat l'assessi i qui dona moltes pistes es la musica citada. Altre cosa serien els decorats o cromas. Que una pel.lícula sigui d'epoca no vol dir que el material per rodarla sigui del segle passat. L'obsesio per l'amor fa fer aquestes coses. Es en aquest entorn que l'inspector belga, Hercules Poirot disfruta de les seves vacances a Egipte, embarcat en un baixell luxos dels que naveguen per el Nil, amunt i avall. Les vacances i una lluna de mel d'una parella, se'n aniran a norris quan la tragdia es centri a la coberta de la nau. Letitia Wright, Armie Hammer, Annette Bening, Ali Fazal, Sophie Okonedo, Tom Bateman, Ema Mackey, Dawn French,Rosie Leslie, Jennifers Saunders, Russell Brand i Nikkita Chadna, no son els "10 negritos" precisament,

bandido (2021) 95 min.

 A banda d'aquest bandido de produccio argentina, hi ha del 1956, del 2017, 2001, del 2004 i l'amant "bandido" musical del 84. Luciano Juncos posa una distancia suficient per no quedar insertat, com una bala a la pared, fugint dels topics i dels arquetips. Aqui ajuda i molt Osvaldo Laport, interpret d'un artista en devallada amb una corporeitat i una veu que es fa estimar i compartir la seva momentanea fragilitat. Filma Laport amb una demagogia que s'agraeix, que no molesta massa dins d'aquesta amable cinta,que no oblidem te la feina de Osvaldo i la seva credibilitat al devant. Amb la noblesa d'un western es nudreix de la sustancia d'un Laport de 65 anys, perfecte de cervell i que encara es nota com tot l'equip tracte amb amor  el film fins el punt de que deixi de ser una cosa sense vida.Osvaldo Laport es un cantant de musica popular que entre en una crisi estetica amb el que la seva carrera artistica es talla. El film mostre una escena on pateix un delicte del que ne's la victima i els veins corren a ajudarlo. Entre els que si acosten hi ha Juanma Lara, un vell amic amb qui va compatir els primers anys de la seva carrera. Ell obrira al protagonista l'oportunitat de trovar se asi mateix i obtenir el que ell mes desitja.

AZOR (2021) 100 min.

 Es diria que parlessim del poder i del  terror,  del baixell de guerra i de plaer d'un dictador de l'america llatina i de la fredor amb que aquest  almirant de la tortuta es mou evitant l'ostentacio, pero que nomes la fa evident en els ports on amb grans mides de seguretat i gratuitat, atraca. Pero no , es un misteri desconegut per la majoria, intel.ligent i que tindria que interesar als amants del cinema . Un film artistic i amenaçant firmat per Andreas Fontana, amb tota l' atmosfera tancada, fosca i  inasequible del mon de las altes finançes. El tema no es nou, pero es interesant, terrible i tan complicat com poc esbrinat. Amb un llenguatge abstracte i ambiguu consegueix que es comuniquin els personatges que son, els principals Fabrizio Rongione, Alxandre Trocki, Stephanie  Cleau, Elli Medeiros, Jnan Pablo Geretto, Yvan Juillard, Carmen Iriondo, Gilles Privat, Juan Trench i Pablo Torre Nilson. Un directiu d'un banc privat de Ginebra, viatge a l'Argentina en plena dictadura per sustitur a un soci que darrerament ha estat objectes dels mes inquietants rumors i desaparegut d'un dia  per l'altre. Nominada al Mar del Plata i al Gotham com a millor pel.lícula internacional. 

Visitante (2021) 100 min.

 Hi hauria que preguntar qui es mes guionista, si el director Alberto Evangelio o Marcos Gisbert sobre la historia d'aquell. Ho dic perque el film busca, rebusca i no trova, un argument que valgui la pena, consistent. Complica situacions perque si nomes per justificar algun to no acertat o un dialeg imposat per fer o donar mes "empaque". Clar que el terror paranormal tampoc es un genere amb personalitat ni el mes estimat per el public enganxat a tot. A Sitges res, i ara millor ? pel.lìcula als Gaudi. Iria del Rio esta en plena crisi amb el seu matrimoni. Per aclarar la cosa, s'en va uns dies a una vella casa de poble. i alla trobara moltes coses, fenomens que li faran por. Un ens sembla que sap moltes coses d'ella, com que ha començat una relacio amb un company de la universitat, de qui es queda embarassada, i quan ja anave a dir el seu secret, l'ens no la deixara sortir de casa. Embogida descobrira un portal que la portara a una dimensio desconeguda. A les hores, el seu alter ego. la vol avisar  de que li pasaran coses terribles sino pren una decisio. Miquel  Fernandez, Jan Cornet, Sandra Cervera, Inma Sancho, Pep Ricard i Carles Sanjaime, l'ajudaran a prendre la.

Viaje a alguna parte (2021) 104 min.

 Este documental es un puro homenaje a Fernando Fernan Gomez i  al seu Viatge a cap lloc. Helena de llanos es la ama de llaves de est casa en Madrid, en la que Fernando y la seva companya Emma Cohen van proclamar una republica de coses meravelloses. En un mar d'amor ens apabullen amb escenes de pelis, d'ells o no, troços de lectures, documentals, i d'altres plenes de respecte, carinyo i imaginacio. Un exercici de memoria a la que ajuda el fill i les moltes persones que l'estimaven entre les que mostra els seus vincles i preferencies amoroses. Un dels documentals espanyols de mes qualitat en tota la seva historia de gran precisio tecnica i millor disposicio artistica. Un viatge cap el pes del pasat pero sense mostrar el cami, pasant per camins no senyalitazats,al'imprevisible Fernan Gomez, s'en deu enriure, es un dir, d'aquela manera que tenia ell, deixan l'enigme en el mes alt del cinema documental. Amb els dos protagonistes i son tambe Tristan Ulloa, Ainara Mateos, Carmen Soler, Marta Belenguer, Ana Blanco de Cordova,Jose Gonçalo Pais, Jon Rod Rebeca Sala i PedroMiguel Martinez o Daniel Perez Prada i Jose Sacristan. He trobat a faltar a Eulalia Ramon.

Uncharted (2022) 115 min.

 Nou guionistes sobre la novela de Rafe Judkins no han estat prous per treure li mess suc a la serie mes venuda de video jocs i aclamada per quasi tothom. Un jove llest i lider, Tom Holland, s'ens mostra en la seva primera aventura com a cazatresors amb el seu company Mark Wahlberg en una accio que s'exten per tot el mon, com sempre per poc no s'hi posen. De pasada que va superan perills  en la recerca del tresor, busquen al germa de Tom, Antonio Banderas, perdut ja fa molt de temps. Amb tot aixo Ruben Fleisher, amb un grup desinteresat per l'accio, recordant massa a Indiana excepte amb la passio, l'anima que igual podria ser Tintin en el espai o Massagran a la lluna. La cuestio es que no espot negar que per el gran public funciona. I te la suficient maleabilitat per que tothom s'en faci el seu heroi, desde Batman a Spiderman. Un festival que aquesta vegada si poden pagar els productors on es vola en quantitat i es roba encara mes. I efectivament es per sortit volan.

un amor intranquilo/Les intranquiles (2021)

 Joachim Lafosse, es sumergeix en l'amor vulgar i corrent, per esbrinar qui dels dos de les parelles convencionals, esta malalt de veritat i no tan sols d' amor. Amb sentit i sensibilitad i un cert pudor, Lafosse agafa una familia i amb un gran poder de conviccio, narra la historia amb una sencillesa enorme per lo delicat del tema  no demanan als actors mes del que fos irracional. Els actors no son bons o dolents, Sencillamnet son actors o no ho son. (i Si no  que els hi digui el llop). I aqui hi ha que posar la acurada interpretacio de Leila Bekhti i Damien Bonnard (Cesar i Cannes) per les seves impressionants actuacions. Ell es el bipolar . Pero els intranquils son mes de dos. Hi ha el malalt i els que el cuiden que son Luv Schiltz, Larisa Faber, Elsa Rauchs, Jules Waringo i Joel Delsaut. De fet en tot el film es denuncia el desconeixment encara de l'enfermetat (disfuncio) de la bipolaritat. El diagnostic es clar. Es bipolar. Pero que  quan , com, perque,...? El guio de sis guionistes, ho explica relativament facil, con ho fa amb la capacitat de destruir la familia protagonista . Pero que diran els metges especialistes, els psicolegs de la seguretat social. O sia es una enfermetat externa al cap o internna a un cos maltractat. Pel.lícula sincera, que com el tema es dificultossisim,, esdeve incomode i pot acabar desequilibrant a l'inquiet espectador. Crua per tant com tants films de bogeria, te de interesant que explica molt a poc. i de manera entenedora les pases conegudes del problema sanitari. Et pots estimar amb bogeria, encra de que siguis conscient de que en algun moment, no podras oferir li el que necesita l'altre.

Alcarras (2022) 120 min.

 Carla Simon,  guardonada amb l'os d'Or del festival de Berlin, que mai cap film catala habia rebut. Es la llogica continuacio a un cinema de la terra que ja havia iniciat amb "Estiu 1993" i que ara esclata al voltant d'un petit poble de Lleida on analitza portant el cas del particular al general, els importants canvis que esta experimentant, i mes que n' hi pasaran, la vida rural i camperola mes tradicional i arrelada. Commouen amb el seu natural treball els actors, tots amateurs, seleccionats entre la poblacio del mateix Alcarras.  Aixo nomes vol dir la feina que hi ha per part de la direccio per unificar tons, ritmes, expresions, iluminacions per donar llum a aquest drama sense solucio de moment entre el camp i la industria, pero inician una esperança. En la epoca actual, revisa el film, com una extensa familia per diferents motius coincidents, te que abandonar el seu sistema de vida, el seu mon atavic, la seva granja. El guio tambe de Arnau Vilaro mostra la fragilitat del esser huma, l'emocio de les coses autentiques devant del que no es pot evitar, i tot vist desde el ulls de la infancia que no te altres referents socials. Podria ser un documental pero no tindria la clau artistica que la puja a un nivell superior. Potser el que mes a costa a Carla Simon  es personalitzar a cada membre de la seva obra per diferenciar el que es uniforme, comun en les maneres de fer mimetiques. La camara i el montatge, es mouen amb bellesa entre els presseguers lleidetans obtenin aixi un senzill pero intens, film de resistencia camperola inolvidable que conformen Jordi Pujol Dolcet, Anna Otin, Xenia Rosset, Albert Bosch, Ainet Jounou, Josep Abad, Montse Oro, CArles Cabos i Berta Pipo.. i no nomes gracies a l'os alemany, que "Terra Baixa " ha rornat. L'avi a deixat de parlar, i ningu sap perque. Despres de 80 anys la gran familia que ja no pot cultivar mes la seva fruita, es reuneix per recollir junts la ultima collita.

Schachnovelle/ the royal game (2021) 112 MIN.

 Per limitar la duressa del film, de com li ha quedat a Philipp Stolz, afegeix una mica mes de literatura, algun acudit i tambe, que ridiculitza les partides, alguna trampa barruera del joc que no diu massa a favor del nivel  dels jugadors. Pero sense olvidar se d'on ve, el film retrata o actualitza el moment que vivim. Era molt dificil pasar la novela, les pel.licules d'escacs, sempre ho son al cine, i es necesita una competent direccio i molta cura en l'eleccio del casting per tal de no desvirtuar excesivament. la "Novela de Ajedrez", una adaptacio d 'Stefan Zweig. Millor vestuari del cinema alemany ens situa a la Viena de 1938, quan acaben d'anexionar se Austria, els nazis-. El notari Oliver Masucci, es conscient de que esta en un greu perill. La gestapo pero. el dete quan s'estava preparant per fugir i el tanquen en un hotel convertit en preso. Nomes podra sortir segons li promenten, si col.labora amb el partit nacionalista, cosa a la que no esta disposat. Cada vegada mes aislat, es pensa tornar se boig fins que trova-roba,un llibre d'ajedrez. Aquest joc de sobretaula, el mantindra sere i convertira la seva resistencia en un joc. Altres actors, el alfils, torres i peons del film son Rolf Lassagard, Albretch Schuc, Birgit Minichmayr, luisa- Celine Gafrron, Samuel Finzi, Andreas Lust, Lucas Miko  Maresi Riegner

Tailor (el sastre) 2020. 100 min.

 Dimitris Imellos es un sastre soñador arruinado, intenta sortir de la vida que no li agrada i per fer ho es reuneix amb les seves "novies" d'Atenes. Dimitirs viu en l'atic del negoci familiar. Se ajunta l'enfermetat del pare amb la notificacio del banc que amenaça emabargar la sastreria per inpagaments. De repent el sastre novell es reinventa i comença a fer vestits i cosirlos amb un estil propi que torna guanyarse la confiança de les clientes. Els vestits son meravellosos i Atenes la capital del pret a porter sobre rodes. Sonia LIza Kenterman es la directora i guionista, on hi interpet atambe Tamila Koulleva Kerantinaki.

Licorice pizza (2021)

 Es dificil dir si el millor d'una pel.lícula son els actors novells, quan no ha estat possible visionar d'altres treballs anteriors. Alana Haim y Cooper Hoffman donan un plus especial a una pel.licula que es pot dir que es del millor d' el director (El hilo invisible, Junun, o Puro vicio). I encara haguessin pogut donar mes. Es un cine no caduc encara, sino revitalitzador, sense mes autors que els admirats per Anderson. Una altre proposta per demostrar que qui no es feliç es perque no vol, com si la felicitat estigues a l'ADN. Li donen a la possibilitat de fer cine i l'equiparen a la facilitat  de tindre sexe. L'amor comença molt d'hora, molt proper i de manera molt calida. Com quan en el basket, la pilota no entra a la cistella, pero l'acaricia. I aixo es el film sobre el cine feliç. Fan que ho sigui tambe un gran Sean Penn, Tom Waits, Bradley Cooper, Ben Safdie, Maya Rudolph, Joseph Cross, Emma Dupont, Skyler Gisondo.  Els complementen aquesta historia d'amor que sembla va passar a  la Vall de San Fernando el 1973. Per ells mes de 15 nominacions.

Drive my car (2021) 180 min.

 No tot el cinema japones es una obra mestre. Aquesta per llarga, quieta i lenta podria ser ho. Pero tambe per els seus dialegs, per els seu intercanvi d'una profunditat inmensa. Una inmersio en els sentiments i les idees dels personatges, servida en la justa mesura de ritme i introspeccio. Es factible que molta part del public no pugui arribar al the end, pero no sera per que el film sigui poc interesant sino per que anem molt cansats. Un drama coral, que si t'els parteixes, pots anar visionant els seus  tres capitols i aixi et vas deixan atrapar poc a poc. El millor cinema al seu servei. Es com una serie acabada sobre la mort i la soledad. Original, ens deixa un reguitzell de detalls i consells de per  vida. Amb 20 nominacions als diferents cercles de premis  critica, Hidetoshi Nishijima, pateix un drama personal que no supera ni com director de teatre la seva professio. Tot i aixi acepta montar una obra a Hiroshima, el Tio Vania", per un festival. Toko Miura es la conductora asignada  per transportar lo per el festival, i que es molt reservada. A mida que pasen els trajectes, es va crea un clima de confiança, de sinceritat de qualitat de les converses, que els porta parlar obertament dels seus passats.I fer neteja o un reset com li volgueu ho dir. 

Moonfall (2022) 130 min.

 Torna Emmerich, Roland, que no s'en havia anat, amb un altre solucio deseperada per salvar el mon. Les seves paranoies son tan besties que ningu se les creu ja, ni tan sols  atrauen. Es el que sol pasar quan no hi han idees i es vol fer un batut amb tot que faci tirar avall. I se equivoca, perque el poble ja te el morro fi d'aquest color de ciencia ficcio. Volguen imitar a Eisentein en la austeritat del seu cinema i com que a la lluna ja s'hi ha arribat (?) soc negacionista llunatic) el films ens porta al interior en un atac de Kubrickisme filosofic i espiritual, com si fos el 2021. Mentin mes que filmar, imaginacio impossible que li impideix fins i tot passar a la categoria de acudit, sembla no voler burlarse de l'espectador insensibilitzat. Els unics que estan en orbita en la espaial pel.lícula, (be al interior de l 'espai) son els pensaments assessins de estar en un gimnas. Una força misteriosa com sempre xoca amb la lluna, i fara que s'estabelli amb la terra irreparablement. UNES SEMANES abans del impacte a tota velocitat i per tant a punt de l'aniquilacio del la terra, una executiva de la NASA (Halle Berry), esta convençuda de tenir la solucio per salvar el nostre planeta. Nomes un astroauta, Patrick Wilson (sona tot a Clooney) i un teoric, John Bradley, se la creuen. Per que sigui tot mes increible encara, els tres es montant un viatget a l 'espia deixant familias i feines, enrrera, per allunitzar a la superficie  dels craters que els portara a un gran misteri. Charlie Plummer i Donald Shuterland. Funcionara la solucio que proposava la Halle? No el planeta, la Berry.

Petra de san Jose (2021) 101 min.

 Pablo Moreno dirigix aquest biopic sobre la fundadora de la congregacio de ls desamparads i sanjosep de la montanya. Es la historia d'una dona uqe va ññitar fins l'extenuacio per la defensa i cura dels mss necessitats, concretament vells abndonats i nens orfes. Interpreten el seu guio Marian Arahuetes, Olga Mansilla, Assumpta Serna, Isabel Madollel, Alba Recondo, Wendy Gara i Emili Linder.

The eyes of Tammy Fays/ (2021) 128 min.

 Amb la modernitat propia del segle XXI, el film de Michael Showalter s'incorpora al genere de la pseudo religio, de les sectes, dels grups de miracles i de les creencies supletories de les societats en les que  les seves creences no es hi valen prou per veure realitzat el seu somni.  Es el cami escollit per Jessica Chastain (irreconeixble) que igual que podria haver produit "el reverendo i el fusil", aprofita le film per a traves de les seves mirades, importants els ulls de l'actriu, la falsa il.lusio d'un futur irreal, les conviccions venudes que son fum i les claus per soritr del mal son no realitzat logicament. Ellas la unica que  te fe en el seu treball  que empren aquesta missio, una mica inocent, i una mica deficient i que ho representen amb plan de biopic. Si es veu com el reflexe d'una satira i agafes una distancia dels fets, pots acabar creien que es una cronica de succesos. La telepredicadora evangelista Tammy Faye Bakker estaba mes ocpada en estimar al poble que en dispensar se de la possible "culpa" de l'engany que ella mateixa promovia. Es com una confessio general on es perdona i justifica tot , fins i tot els fets susceptiples de ser delictes en mor de no se quin codig celestial. Produccio menor de la mateixa Chastain de la vida d'aquesta predicadora en la seva pujada,  caiguda i posterior obtencio del perdo mundial. Perque ella i el seu marit als anys 70 van propiciar abans de l'esclat de les reds socilals, la cadena religosa mes gran del mon, amb parc tematic i tot. Pero tambe feien missatges d'amor tipus la Helena Francis prometen l'aceptacio i la prosperitad del seus afiliats, el que en el foms era una altre mena de secta. Jessica cantaba, es maquillaba profusament i acollien a persones de tot tipus i mes. Pero les irregularitats financeres, les rivalitats amb altres esglesies i algun que altre escandol, van minar i derruir un imperi enganyos i fals construit amb  gran habilitat, enginy, inteligencia i "bones" intencions. O que els hi faltava un bull. L'acompanyen a la aventura Andrew Gardfield, Vincent d'onofrio, Chery Jones, Sam Jaeger, Fredric Lehne, Gabriel Olds, Chandler Head i Dan Johnson.

 .

Le discours/El brindis (2020) 87 Min.

 Laurent Tirard, (Un hombre de altura, Le retour de l'heros,  Las vacaciones del petit Nicolas), sigue su carrera de autor comico i familiar con este film, sarcastico, inteligent i comic que diu mes coses de les que proposa inicialmente. Aconsegueix la nostra atencio, a mes de repetir ho tot mil vegades, amb gracia, aixo si, per que ens te lligats a la cadira, com si nosaltres tambe estiguesim sopan. Per alguna cosa es diu en realitat el discurs, perque com tots els discursos es repetitiu i matxacon, perjudicat a mes per la mala diccio del autor i protagonista dels diferents parlaments, un sopar de familia amb les paraules i dialegs millor aceptats que alguns plats, i amb uns monolegs molt ben treballats. Benjamn Lavernhe s'apropa als 40 anys i neurotic com es pateix una crisi hipocondriaca i s'estressa perque no vol entrar a la maduressa. Duran tot un sopar amb tota la familia, la seva novia , Sara Giraudeau, no li contesta els missatges. Per acabar ho d'adobar, el seu cunyat pesat li demana que li prepari el discurs de la seva boda. Home ara si, un brindis per Laurent.

THE PEBBLE AND THE BOY (2021) 101 min.

Recordara el film de Chris Green al  " The last bus" pero amb menys guio encara.Es tot el brillant que es el cinema ingles desde que Lean o Losey els varen deixar. Ara, "Belfast". De la mateixa manera podem fer un recodatori de que els actors ja no son, Finley, o Connery i alguns semblen pitjors o mes amateurs que els del casting del "llop". I  recuperem a Patsy Kensit, sex simbol dels 70 i tambe Ricci Harnett, Jesse Birdsall, o Emma Stansfield.  Sense ritme, la sensacio s'estira cap l'avorrriment, deixant nomes lloc a la nostalgia. Naif, jovenivola, destacariem, per pasar l'estona, la banda sonora de Ian Livingstone, Christine Tremarco i Jamie Lon. Ricci Harnettt presideix aquesta road movie motorizada i que amb 20 anys, s'en va a Brighton, lloc de neixement del moviment Mod, en una vella scooter Lambreta" que era del seu pare.(Stuart Wolfenden.

Canto cosmico. Niño de Elche (2021) 93 min

Cinc anys han tardat Marc Sempere  Moya i Leire Apellaniz en descobrir i no del tot, el msiteri d'aquest music anomant el niño de Elche. El que preten ser un cant cosmic, molt protegit per els familiars fa que el resultat sigui com mol abstracte i excesivamentt intim per ser un music tan intimista. Revolucio social o simplement passio i admiracio d'uns pocs per una musica basicament onirica i que  gracies a un   montatge curos dona un retrat relament especial. El music espanyol mes controvertit dels darrers anys es diseccionat per el documental fins a penetrar encara que sigui poc el seu univers poetic musical. Dels prorfunds dialegs dels participants el documental reberveren i afloren, l'estetica propia espanyola, i els origens artictics no sempre ortodoxes ni vanguardistes que podrien portar  la subversio i vences a la tradicio mes ancestral. Ho comenten amb fluidessa Paqui Molina, Aladino Contreras, Pedro J Romero y Manuel Leon Caballero son alguns dels que parlen i colaboran.

Flores ciegas (2022) 28 min.

"Una segunda obra (antes Oh the Chacho well he knows) debería ser un otro largo, pero los tiempos no están para inventos. En el caso de Rosa Delgado leyva, no ha sido así. La economía de producción la ha conducido a ella y a su equipo a realizar este otro corto, Flores Ciegas, con enorme base teatral y que se deja ver por su espíritu espartano en todas las especialidades del rodaje. Solvente película de gran belleza estética, en la que los personajes van tejiendo el guion, escrito por la directora y la actriz principal Susana Campoy, con notable calidad de los diálogos. Diálogos que fluctúan entre momentos de gran intimidad y otros monumentales. Importante el respeto otorgado al lenguaje de los "nativos".  

Un ritmo interno sosegado, dejando que los sentimientos no sigan el guion y de que cueste levantarse para ir a la cocina y en lo que este melodrama coral, sin grandes aspavientos atrae la curiosidad de hacia dónde se mueven los actores. Esto es lo que ocurre cuando un director cuenta bien su historia. También la retina, y puede que esto sea sólo para cinéfilos, se ve acosada por la exquisita reunión de sus vestidos, (ellos y ellas) y que no hace sino sobrevolar como un dron la comunicación humana. Si acaso un exceso de material urbano que empaña la exquisita sutileza de la pieza, que sin duda ha comportado por detrás un gran trabajo del equipo de arte y su directora de producción, Montse Enguita.  

Destacado reparto coral nuevamente, en el que se manifiestan los aciertos del casting. Algunos de ellos que ya vimos en su anterior cortometraje, como Susana Campoy, Ángel Roldán, Carlos Cortés o Montse Ribadelles entre otros, fieles a su directora. Y otros nuevos no menos interesantes como Lolo Herrero encarnando a un inteligente vagabundo, el dislocado personaje de Lluís Elías, Teresa Amaya en su puesto de flores... En definitiva, un anuncio de los premios en que Flores Ciegas (Blind Flowers, 2022) de Rosa Delgado participará y ganará."  

---

todo ha ido bien/tout s'est bien passe (2021) 112 min.

En la linea del cambio  de siglo (Swimming pool o Amantes criminales,) Ozon se posiciona como si de un politico se tratara. Torea aqui con un relato sin estrucutra, sin guion y sin energia suficiente como para dotarlo de soluciones que no fueran tan monotonas i reincidentes que no se pueden reproducir en un drama familiar. Tan "habilmente "elude tocar de frente el tema de la eutanasia que termina por banalizarlo,  que intentando dar le un final progresista y avanzado lo convierte en una comedia negra. Gracias a ello nos ahorra un moton de lagrimas, un amasijo de lloriqueos, que en su ausencia, nos hacen valorar un poco mas, sin interrupcions el valor y la logica de la eutanasia. Protagonizan este drama azul hospital, negro futuro, ademas de la correcta narracion que envia el mensaje con nitidez, tanta que se puede olvidar de inmediato y todos tan contentos. una eutanasia sin desarrollar, convertida en capitulos para hacerla mas llevadera, sin postulados ni razones no perecederas, pero tampoco compromisos inasumibles por algunos. Cannes acogio este vehiculo de François Ozon que dirige con categoria a Sophie Marceau, Andre Dussolier, Geraldine Pallhas, Hanna Schygulla, Charlotte Ramplig, Gregory Gadebois, Erci Caravaca, Jacques Nolot, Judith  Magre y Annie Mercier, que se basan en la novela de Emmanuele Bernheim.

mira por mi/ (2021) 92 min.

Les limitacions d'un fil anomenat thriller es fa evident  quan Randall Okita intenta traspasarlos amb fets molt predecibles. Si ens agafem a que l'inten es en el subgenere familiar, encara menys rao per etzibar hi la tecnologia d'efectes especials mes moderna. L'eix de la tematitca es buscar la originalitat en que un discapacitat, que solen ser persones respetables, aqui no ho es. La pel´licula de Randall Okita per tensio precisament quan s'enfonsa massa en el melodrama. Skyler Davenport, amb una notable ambiguetat, ex esquiadora i cega, ciuda un gat en un apartada casa pairal, uns lladregots d'arbres l'envaiexen per buscar una caixa forta amagada creuen per la casa.Kim Coates es una veterana de la guerra, que ajudara a la Skyler a defensar se dels no volguts visitants i d'alguna manera, salvar li la vida.

PRISIONEROS DE GHOSTLAND (2022) 118 MIN.

 Una produccio forasenyada que si no analitces res de res pots trovar fins tot divertida, un despilfarro de color per acolorir el poti poti de generes i guions i on destaca un nicholas Cage, per cert cada cop mes aprop del seu paper definitiu. Un film mes, un tebeo aixalabrat i un guio circular que dona sempre voltes sobre el mateix i si mateix. Diguin que Sion Sono ha volgut dirigir un western de ciencia ficcio i s'ha quedat molt per sota per exemple de el jinete electrico. Una sobre dosi d'imatges excentriques que complementen un crack que n'exergeix. Si es fumes, seria inviable, si es vestis de Yves SaintLorent seria estravagant, pero es tan caotica que costa ordenarne els excesos. La traicio viu en el seu habitat natural que es la frontera. I es dona el cas que a Samurai Town i ha un lladre  de bancs sense escrupols (Nicolas Cage), que es alliberat per un senyor de la guerra Bill Moseley, perque li busqui a Sofia Boutella, la seva neta adoptiva que ha desapregut sense deixar rastre. Perque no s'escapi de veritat li posen un vestit de cuir que s'autodestrueix al cap de cinc dies com alguna roba interior d'algun cineasta de Hollywood. El que comença com una aventura per salvar a la noia esdevindra tambe un proces interior per netejar la seva anima gastada en mil ensurts.

Mama Pleut descodes/Mama es pura lluvia (2021) 29 min.

Hugo de Faucompret rueda una de los capitulo de este corto de animacion en el que la madre de Jane tiene una depresion. En vista  la situacion manda a su hija a pasar las navidades con su abuela y precisamente alli encontrara nuevos amigos. Llegados a este punto, se abrira a otras personas, otras formas de vivir a otras maneras de afrontar la situaciones personales. En el guion de Lison d'Andrea, la animacion musicada de Pablo Pico, se escucha durante el recorrido de la vuelta a la inspìracion de Jane.

no somos nada (2021) 110 min.

 Documental lleuger de Javier Corcuera, basada en la locuacidad guionada de  Manuel Viqueira, de Evaristo Paramos i que representen els millors moments, conjuntament amb les seves actuacions en directe que remouen l'anima dels presents. I centrat com esta escoltant el divertit i generaliste discurs del cantant basc, deixa de banda entrar mes en profunditat en l'esencia del que va significar el rock basc radical, dintre del espai musical hispa." La Polla records" una dels bandes mes legendaries del punk espanyol narra el documental, torna per despedirse amb una ultima gira del grup, del seu vocalista. Paramos, explica 40 anys de la seva vida des del seu poble a Euskadi. La imposible historia d'uns pagesos que van revolucionar la musica rabiosa i convertirle en himnes a la llibertat, en cançons portades al mon per milers de seguidos, aficionats i d'altres essers que compartien aquesta nova" ideologia musical. 

La abuela (2021) 99 min.

 Com la majoria de les pel.licules "casolanes", arranquen molt be perque porten temps, de vegades anys, acaronan el projecte, i despres, a la meitat o al final, decauen. I aixo li ha tornat a pasar a Paco Plaza,( "Quien a  hierro mata" o "Veronica"). La vuitena peli de Plaza, es molt mes clara que les anteriors, pero el guio de Carlos Vermout ens recorda altres finals enrevessats, per voler empatitzar amb el producte. Bona tecnica, equilibri, sentiments, pero poc analisi i massa moralina. Aprenent aprofitat del suspens, amb una bona intencio, secundad per un grup correcte d'actrius ben dirigides ha millorat en ambients, personatges i els ensurts classics del cine fantastic. Es podia haver passat molt, comparant la vellesa i el vampirisme, comparantlo i fent un, consecuencia de l'altre, pero inteligentment es mesura i controla. El millor Plaza fins ara, especialment per els seguidors del genere, fosc i desconcertant. Com si tingues por a la vellesa, ensex plica un cont sobre la fragilitat  del cos vell, de la decrepitud dels moviments, del cap, i tambe tot el que pot fer la sang per evitar aquest suplici natural. Goya, Sant Sebastia i Feroz han acollit i nominat a aquesta Almudena Amor  que te que deixar Paris, on treballa de model per anar a Madrid, doncs la seva avia, Vera Valdez, pateix un vesament cerebral. Anys abans, quan els seus pares varen morir, Almudena va viure amb la seva iaia com si fos la seva filla. Primer vol buscar algu  que la cuidi la nomes  uns dies mentre ella busca   qui, pero tot s'acabara convertint en un terrible malson interminable amb Karina Kollolchykova, Chacha Huang, Michael Collis que viatjaran entre el terror i la familia a dalt de la maduresa.