Alcarras (2022) 120 min.

 Carla Simon,  guardonada amb l'os d'Or del festival de Berlin, que mai cap film catala habia rebut. Es la llogica continuacio a un cinema de la terra que ja havia iniciat amb "Estiu 1993" i que ara esclata al voltant d'un petit poble de Lleida on analitza portant el cas del particular al general, els importants canvis que esta experimentant, i mes que n' hi pasaran, la vida rural i camperola mes tradicional i arrelada. Commouen amb el seu natural treball els actors, tots amateurs, seleccionats entre la poblacio del mateix Alcarras.  Aixo nomes vol dir la feina que hi ha per part de la direccio per unificar tons, ritmes, expresions, iluminacions per donar llum a aquest drama sense solucio de moment entre el camp i la industria, pero inician una esperança. En la epoca actual, revisa el film, com una extensa familia per diferents motius coincidents, te que abandonar el seu sistema de vida, el seu mon atavic, la seva granja. El guio tambe de Arnau Vilaro mostra la fragilitat del esser huma, l'emocio de les coses autentiques devant del que no es pot evitar, i tot vist desde el ulls de la infancia que no te altres referents socials. Podria ser un documental pero no tindria la clau artistica que la puja a un nivell superior. Potser el que mes a costa a Carla Simon  es personalitzar a cada membre de la seva obra per diferenciar el que es uniforme, comun en les maneres de fer mimetiques. La camara i el montatge, es mouen amb bellesa entre els presseguers lleidetans obtenin aixi un senzill pero intens, film de resistencia camperola inolvidable que conformen Jordi Pujol Dolcet, Anna Otin, Xenia Rosset, Albert Bosch, Ainet Jounou, Josep Abad, Montse Oro, CArles Cabos i Berta Pipo.. i no nomes gracies a l'os alemany, que "Terra Baixa " ha rornat. L'avi a deixat de parlar, i ningu sap perque. Despres de 80 anys la gran familia que ja no pot cultivar mes la seva fruita, es reuneix per recollir junts la ultima collita.