Una produccio forasenyada que si no analitces res de res pots trovar fins tot divertida, un despilfarro de color per acolorir el poti poti de generes i guions i on destaca un nicholas Cage, per cert cada cop mes aprop del seu paper definitiu. Un film mes, un tebeo aixalabrat i un guio circular que dona sempre voltes sobre el mateix i si mateix. Diguin que Sion Sono ha volgut dirigir un western de ciencia ficcio i s'ha quedat molt per sota per exemple de el jinete electrico. Una sobre dosi d'imatges excentriques que complementen un crack que n'exergeix. Si es fumes, seria inviable, si es vestis de Yves SaintLorent seria estravagant, pero es tan caotica que costa ordenarne els excesos. La traicio viu en el seu habitat natural que es la frontera. I es dona el cas que a Samurai Town i ha un lladre de bancs sense escrupols (Nicolas Cage), que es alliberat per un senyor de la guerra Bill Moseley, perque li busqui a Sofia Boutella, la seva neta adoptiva que ha desapregut sense deixar rastre. Perque no s'escapi de veritat li posen un vestit de cuir que s'autodestrueix al cap de cinc dies com alguna roba interior d'algun cineasta de Hollywood. El que comença com una aventura per salvar a la noia esdevindra tambe un proces interior per netejar la seva anima gastada en mil ensurts.
viernes, 4 de febrero de 2022
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario