Moonfall (2022) 130 min.

 Torna Emmerich, Roland, que no s'en havia anat, amb un altre solucio deseperada per salvar el mon. Les seves paranoies son tan besties que ningu se les creu ja, ni tan sols  atrauen. Es el que sol pasar quan no hi han idees i es vol fer un batut amb tot que faci tirar avall. I se equivoca, perque el poble ja te el morro fi d'aquest color de ciencia ficcio. Volguen imitar a Eisentein en la austeritat del seu cinema i com que a la lluna ja s'hi ha arribat (?) soc negacionista llunatic) el films ens porta al interior en un atac de Kubrickisme filosofic i espiritual, com si fos el 2021. Mentin mes que filmar, imaginacio impossible que li impideix fins i tot passar a la categoria de acudit, sembla no voler burlarse de l'espectador insensibilitzat. Els unics que estan en orbita en la espaial pel.lícula, (be al interior de l 'espai) son els pensaments assessins de estar en un gimnas. Una força misteriosa com sempre xoca amb la lluna, i fara que s'estabelli amb la terra irreparablement. UNES SEMANES abans del impacte a tota velocitat i per tant a punt de l'aniquilacio del la terra, una executiva de la NASA (Halle Berry), esta convençuda de tenir la solucio per salvar el nostre planeta. Nomes un astroauta, Patrick Wilson (sona tot a Clooney) i un teoric, John Bradley, se la creuen. Per que sigui tot mes increible encara, els tres es montant un viatget a l 'espia deixant familias i feines, enrrera, per allunitzar a la superficie  dels craters que els portara a un gran misteri. Charlie Plummer i Donald Shuterland. Funcionara la solucio que proposava la Halle? No el planeta, la Berry.